Des de la graderia. Joan Arumí
>
Joan Arumí, Albert Juncà i Gil Pla són companys al Departament de Ciències de l’Activitat Física de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i han viscut l’esport des de la pista, les piscines, les banquetes i les classes. Des de fa uns anys, també com a pares des de la graderia.
«El joc és intens i res la distreu. La jugadora està atenta a trajectòries, a distàncies, a moviments... De tant en tant sent alguna indicació de l’entrenador, assenteix amb el cap i torna a fer allò que més li agrada: jugar. De sobte, en un moment de pausa, aixeca el cap, busca entre les graderies i veu els seus pares.»
Què se suposa que hem de fer els pares a les graderies? A quin esport hem d’apuntar els nostres fills? Seran bons? Aquest llibre ofereix criteris per orientar la relació i les decisions que pares i fills establim al voltant de l’esport. Amb un llenguatge planer, bastit d’anècdotes i reforçat amb pinzellades de pedagogia, psicologia i sociologia, parlem del paper de les famílies en l’esport.
Des de la graderia
En família, 7
Des de la
graderia
El llibre per als que tenen nens i nenes que fan esport
J. Arumí, A. Juncà i G. Pla
© 2020, Joan Arumí, Albert Juncà i Gil Pla
© d’aquesta edició:
Eumo Editorial. C. Dr. Junyent, 1. 08500 Vic
www.eumoeditorial.com - [email protected]
—Eumo és l’editorial de la UVic-UCC—
© de la fotografia de coberta: Kwanchaichaiudom - Freepik.com
Primera edició: setembre de 2020
Disseny de la coberta: Control Z - Comunicació
Maquetació: Grafime
Producció de l’ePub: booqlab
ISBN: 978-84-9766-713-5
Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com, 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.
ÍNDEX
2. Unicorns i valors en l’esport
3. La loteria de l’esport professional
4. Les graderies es veuen plenes quan hi som
2. A la PlayStation s’hi juga a casa
3. La disconformitat d’aprendre
Llibres i documents que ens han ajudat
LA GRADERIA
A l’aula, ben decorada amb murals i dibuixos, hi ha un silenci absolut. La llum del dia hi entra amb força i n’il·lumina tots els racons. L’organització de les taules és en files ben arrenglerades. Una colla de nens i nenes seuen a les cadires, tenen el cos inclinat endavant amb els colzes sobre les taules. Tots semblen estar concentrats, eviten parlar amb els companys, i mentre uns estan pensant d’altres escriuen respostes en un full. La mestra s’ho mira des del costat de la pissarra amb el rostre seriós i en silenci, com si volgués mostrar als seus alumnes la importància del moment. A l’escena es respira un aire transcendent: els infants estan aprenent.
Tot d’una passa una cosa excepcional que cap dels protagonistes no podria haver esperat. Un fort crit trenca el silenci: «Sí senyor, Enric! Molt bé! Bravo!». Un dels nens de la classe, l’Enric, es mostra sorprès i desorientat. La Paula, que està escrivint la resposta a una de les preguntes, rep una altra indicació en to de retret: «Però…, què fas, Paula? Que no veus que aquesta no és la resposta?». La Paula es neguiteja, agafa la goma i esborra el que acaba d’escriure. La Maria ha acabat totes les preguntes i enmig d’un garbuix de murmuris sent una veu familiar que es pregunta resignadament: «En farem res d’aquesta nena…?».
Els alumnes i la mestra estan desconcertats: «D’on surten i de qui són aquelles veus?». Aixequen el cap, miren al seu voltant i veuen unes graderies que envolten l’aula. I allà, asseguts i atents a les seves evolucions, hi troben els seus pares. Uns pares que no s’estan de fer tota mena de comentaris sobre l’exercici que els seus fills estan fent. Uns són més exigents i d’altres, més condescendents. També n’hi ha alguns que no diuen res, però fan gestos i miradetes… Tots responen de manera diferent; però la qüestió del cas és: què hi fan allà?
La situació que hem descrit és possible d’imaginar però és poc probable que es faci realitat. Us imagineu unes graderies a les aules de les escoles plenes de pares comentant les activitats dels seus fills? A la gran majoria d’adults no se’ns acudiria interrompre processos i moments d’aprenentatge —tan importants per a les criatures— que passen a l’escola. Tampoc no se’ns acudiria esmenar in situ la feina de la mestra, que és qui ha de guiar i acompanyar el procés d’aprenentatge dels alumnes. A l’escola, per aprendre, és necessari que hi hagi un ambient tranquil i de concentració per als estudiants.
Hi ha un altre context, però, on els pares tenen les portes obertes per veure —i comentar— el procés d’aprenentatge