999. Les primeres dones d'Auschwitz. Heather Dune Macadam

999. Les primeres dones d'Auschwitz - Heather Dune Macadam


Скачать книгу
amb els noms de les deportades, perquè algunes eren poloneses i no haurien utilitzat aquesta mena de sintaxi, i la Fundació de la Xoà de la USC tampoc no fa servir ova als seus arxius.

       DONES DEL PRIMER TREN D’ESLOVÀQUIA, PER REGIONS O MUNICIPIS D’ORIGEN

       Humenné

      Edith Friedman, 1970

      Lea Friedman, germana de l’Edith, 1969

      Helena Citron, 1971

      Irena Fein, 1564

      Margie (Margita) Becker, 1955

      Rena Kornreich (originària de Tylicz, Polònia) 1718

      Dina Dranger (originària de Tylicz, Polònia) 1528

      Erna Dranger (originària de Tylicz, Polònia) 1718

      Sara Bleich (originària de Tylicz, Polònia) 1966

      Ria Hans, 1980

      Maya (Magda) Hans, desconeguda

      Adela Gross, desconeguda

      Zena Haber, desconeguda

      Deborah Gross, no deportada

      Zuzana Sermer, no deportada

      Ruzinka Citron Grauber, desconeguda

       Michalovce

      Regina Schwartz (amb les seves germanes Celia, Mimi i Helena), 1064

      Alice Icovic, 1221

       Regió de Poprad

      Martha Mangel, 1741

      Eta Zimmerspitz, 1755

      Fanny Zimmerspitz, 1755

      Piri Rand-Slonovic, 1342

      Rose (Edith) Grauber, 1371

       Prešov

      Magda Amster, desconeguda

      Magduska (Magda) Hartmann, desconeguda

      Nusi (Olga o Olinka) Hartmann, desconeguda

      Ida Eigermann (originària de Nowy Sącz, Polònia),1930

      Ella Friedman, desconeguda

      Elena Zuckerman, 1735

      Kato (Katarina) Danzinger (mencionada a les cartes de la Hertzka), 1843

      Linda (Libusha) Reich, 1173

      Joan Rosner, 1188

      Matilda Friedman, 1890*

      Martha Friedman, 1796*

       Regió de Stropkov

      Peggy (Margaret) Friedman, 1019*

      Bertha Berkowitz, 1048

      Ruzena Gräber (Knieza), 1649

       DONES DEL SEGON TREN D’ESLOVÀQUIA

      Doctora Manci (Manca) Schwalbova, 2675

      Madge (Magda) Hellinger, 2318

      Danka Kornreich, 2775

illustration

       La classe de l’Edith a l’escola. De les nou noies jueves de l’escola, només en van sobreviure tres. A la fila posterior, d’esquerra a dreta: l’Edith és la segona per l’esquerra; la Zena Haber és la noia alta del mig; la Lenka Treil es la segona per la dreta. A la final del mig: la segona per l’esquerra: Margita Anis; Zuzana Sermer a l’extrem dret; al seu costat hi a l’Eicherl. A la fila del davant: a l’extrem esquerre hi ha la Srulovic; la Ruzena Boruchovic amb un vestit de llunes; al costat dret de la mestra, la Irena Greenberger.

illustration

       Danka i Rena Kornreich (2775 i 1716; Brandel i Gelissen)

illustration

       Matilda Friedman (1890; Hrabovecká)

illustration

       Edie Friedman (1749; Valo), Ella Friedman (1950; Rutman) i altres companyes, a l’entorn de 1938. Kapušany.

illustration

       Joan Rosner (1188; Weintraub)

illustration

       Magda Friedman (1087; Ziegler)

illustration

       Sara Bleich (1966; Glancszpigel)

illustration

       Magduska Hartmann

      ___________________

       Primera part

illustration

       Mapa d’Eslovàquia el 1942, on es mostren les fronteres durant la guerra i algunes de les ciutats d’on es van deportar les primeres dones jueves a Auschwitz. La ciutat de Ružomberok s’identifica perquè la van bombardejar els alemanys el 1944. En l’explosió van morir moltes famílies de Humenné.

      © HEATHER DUNE MACADAM; DIBUIXAT PER VARVARA VEDUKHINA

       Capítol 1

      És un assumpte molt trist, potser fins i tot pitjor que les estrelles amb què ens han marcat... perquè aquesta vegada colpejarà les nostres criatures.

      —LADISLAV GROSMAN, LA NÚVIA

      28 DE FEBRER DE 1942

      EL RUMOR HAVIA COMENÇAT com comencen els rumors. Era un pressentiment. Una sensació de mareig a l’estómac. Però només era un rumor. Què més els podien fer, als jueus? Fins i tot el clima semblava en contra d’ells. Era el pitjor hivern dels registres. Els munts de neu eren més alts que les persones. Si el govern hagués tingut una gota de sentit pràctic, hauria fet una proclama obligant la gent baixeta a quedar-se a casa, per por que desaparegués dins la neu. Tot el treball amb pales es cobrava el peatge als patis del darrere. Les voreres s’havien convertit en patis de joc de manera espontània per a criatures que no tenien trineus, però podien lliscar de cul pels munts de neu. Anar amb trineu era el nou passatemps nacional..., així com relliscar sobre gel.

      Després


Скачать книгу