Tan a prop de la vida. Santiago López Petit

      Un cop llegit el llibre, si no el vols conservar, el pots deixar a l’abast d’altres, passar-lo a un company de feina o un amic a qui pugui interessar.

      L’editorial expressa el dret del lector a la reproducció total o parcial d’aquesta obra per a ús personal.

      Mut em vaig ajeure sota dels vells salzes i sobre de mi s'estenia ben amunt el cel blau, desbordant d'estrelles; i mentre m'anava apagant tot contemplant-lo, van morir amb mi la por i el dolor del meu si més profund, i l'ombra blava del noi es va alçar brillant en la foscor.

      GEORG TRAKL

      Per fidelitat al meu pare, que va haver de fugir per ser republicà i catalanista, i també perquè m’he adonat que havia estat expropiat de la meva llengua materna, volia escriure aquesta novel·la en català. Però no m’hi atrevia. Gràcies a l’ajuda incondicional d’en Jordi Solé Blanch, amic i company d’Espai en Blanc, ho he pogut fer.

      SANTIAGO LÓPEZ PETIT

      Preàmbul

      Benvinguts a l’Escola de la Vida. Després d’un llarg viatge en el qual heu deixat enrere dubtes i ombres, en el qual us heu despullat d’inseguretats i pors, la vida us rep amb els braços oberts. S’apropen nous dies per a vosaltres, però avui, el dia d’avui, el recordareu sempre. Sempre, perquè mai s’oblida haver sortit del pou de l’oblit. Entreu en aquest espai de llibertat on l’únic reglament és que no hi ha reglament i sou vosaltres mateixos els qui decidiu ser el que voleu ser. Sortiu a la llum. Sí, no hi ha res més bell que sentir la calor del sol sobre el propi cos. No torceu la mirada, esquiveu la temptació de fer-vos enrere. No hi ha marxa enrere quan s’ha comprès —i això vosaltres ho heu comprès en tota la seva profunditat— que un mateix pot canviar la seva vida. Per això heu estat admesos al curs. Confiem en cadascun de vosaltres tal com vosaltres confieu en la vida. No us hem escollit. Heu estat vosaltres mateixos els qui heu triat venir i participar. Mantindrem les portes obertes en tot moment: qui vol tornar a un món ple de mediocres? Volem ser extraordinaris, ens hi hem compromès. La vida és plena d’oportunitats que cal saber aprofitar. Tot depèn de cadascú. No oblideu una cosa molt important: vosaltres ja heu vençut. Sou uns guanyadors. Eviteu caure en una lletania d’autojustificacions. Deixeu també de buscar culpables. No carregueu amb el pes mort de creure-us una víctima. Recordeu sempre això: per a vosaltres, els dualismes ja no existeixen. Heu fet un pas més enllà de la línia. Guanyar o perdre no serveix per cartografiar el mapa de la vida. Per què un guanyador hauria de quedar tancat en aquesta presó? Guanyar o guanyar. Guanyar o, en tot cas, negociar per preparar la victòria. Negociar és una guerra. La guerra i la pau són les dues cares d’una mateixa moneda. I, malgrat tot, aquí no aprendreu tan sols paraules guanyadores, sinó també a compartir, a pronunciar la paraula «nosaltres». Cadascú ha de reconèixer les seves pròpies febleses i esbrinar com pot suplir-les amb l’ajuda dels altres companys. Als ulls dels inversors, una empresa amb un sol líder pot indicar que ningú ha volgut sumar-se al projecte o que el fundador es resisteix a compartir les tasques necessàries per al seu funcionament. Crear una empresa constitueix una experiència espiritual. Una empresa també instaura una relació afectiva. Els diners no importen. Són sinònim de mort. Crear una empresa significa produir sentit i l’emprenedor, com a deixeble de la vida, ha d’esdevenir un líder per a la societat. El futur sosté aquell que és capaç de produir sentit. Heu arribat fins aquí després d’un procés de selecció molt dur i rigorós. Us anireu coneixent a poc a poc i fareu amistat entre vosaltres. Sou un equip. Ara us toca a vosaltres estar a l’altura. A partir d’avui cap dia es repetirà. Tampoc descansareu. Si us entregueu en cos i ànima, sereu feliços. Estareu complint el vostre desig i cada vegada us apropareu més a l’èxit. L’únic pecat que no consentim aquí és voler passar desapercebut, fixar-se amb el que fan els altres per imitar-los. A vosaltres, els nostres herois, no us està permès acotar el cap. Heu d’alçar-vos contra l’estandardització que ens envolta. S’està perdent la mateixa pèrdua i en els erms ressecs ja no hi creix cap vegetal. Fins i tot les petjades de les paraules se les emporta aquest vent que bufa sense pietat. L’inexplicable recorre el món en silenci. A l’altar sagrat de la vida s’hi sacrifiquen aquells que no gosen avançar i s’enfonsen. Ens han declarat la guerra. El vent ve carregat amb notícies terribles i murmura que s’acosta el final. Benvinguts al curs! La tasca que us volem encomanar no és gens fàcil. Alguns de vosaltres ni tan sols arribareu a saber de què tracta perquè no sobreviureu. Uns altres, aquells que no us rendiu, maleireu haver vingut fins aquí. Us necessitem! La vida és un jardí. Tan sols heu de florir!

      L’Escola de la Vida

      Abans de desaparèixer, l’holograma de la dona ha dit alguna cosa més. Ara no ho recordo, així que el discurs anterior no és del tot exacte. Si he estat capaç de reproduir-lo, és perquè m’ha deixat bastant perplex. Jo sabia a què venia i ara no entenc res. L’holograma de la dona ha dit que ens han declarat la guerra. Per què ho haurien de fer? Aquesta amenaça és absurda. Què té a veure amb aquest curs? Potser han volgut envoltar de misteri la nostra arribada per fer créixer la nostra curiositat