Ultradreta. Cas Mudde

      Glossari

      Antisemitisme: hostilitat o prejudici contra els jueus.

      Autoritarisme: creença en una societat estrictament ordenada en la qual la infracció de l’autoritat es castiga amb severitat.

      Democràcia liberal: sistema polític que combina la sobirania popular i el govern de la majoria amb els drets de les minories, l’estat de dret i la separació de poders.

      Democràcia: sistema polític basat en la sobirania popular i el govern de la majoria.

      Dreta alternativa o alt-right: «Conjunt d’ideologies, grups i individus d’ultradreta la creença fonamental dels quals és que la identitat blanca està sent atacada per forces multiculturals que utilitzen la correcció política i la justícia social per soscavar els blancs i la seva civilització» (Centre Legal per la Pobresa del Sud).

      Dreta radical: ideologies que creuen que les desigualtats entre les persones són naturals i positives, i que accepten l’essència de la democràcia però s’oposen als elements fonamentals de la democràcia liberal.

      Etnocràcia: règim nominalment democràtic en què el domini d’un grup ètnic està estructuralment determinat.

      Etnopluralisme: creença segons la qual les persones es divideixen en grups ètnics que són iguals, però que han d’estar segregats.

      Euroescepticisme: insatisfacció sobre el procés d’integració europea i la institució de la Unió Europea.

      Extrema dreta: ideologies que creuen que les desigualtats entre les persones són naturals i positives, i que rebutgen l’essència de la democràcia.

      Familiarisme: creença que la família tradicional és la base d’una nació, i que els drets reproductius individuals i d’autodeterminació són secundaris respecte a la reproducció de la nació.

      Feixisme: ideologia totalitària que va oferir una «tercera via» més enllà del liberalisme i del socialisme, basada en el corporativisme econòmic, en un estat ètic, en el renaixement nacional, en un líder totpoderós i en les qualitats de depuració i de l’estat natural de la violència i la guerra.

      Femonacionalisme: ús de les dones i els drets de les dones per defensar el nativisme, i particularment de la islamofòbia.

      Homonacionalisme: ús dels homosexuals i dels drets dels homosexuals en suport del nativisme i, en particular, de la islamofòbia.

      Islamofòbia: por irracional de l’islam o els musulmans.

      Masculinitat tòxica: definició de la virilitat a través de la violència, el sexe, l’estatus i l’agressió.

      Misogínia: odi contra les dones.

      Nativisme: ideologia que sosté que els estats haurien d’estar habitats exclusivament pels membres del grup nadiu (la nació), i que els elements no-nadius (o estrangers), ja siguin persones o idees, constitueixen una amenaça fonamental contra l’estat-nació homogeni.

      Populisme: ideologia (dèbil) que considera que la societat, en última instància, està dividida en dos grups homogenis i antagònics, el poble pur i les elits corruptes, i que argumenta que la política hauria de ser una expressió de la volonté générale (‘voluntat general’) del poble.

      Racisme: creença que les persones es divideixen en grups biològics (races) que estan ordenades jeràrquicament.

      Sexisme ambivalent: combinació de sexisme benvolent i sexisme hostil.

      Sexisme benvolent: creença que les dones són moralment pures i físicament febles, per la qual cosa mereixen l’adoració dels homes forts, i en necessiten la protecció.

      Sexisme hostil: creença que les dones són moralment corruptes i políticament poderoses, i que proven de controlar els homes a través de la ideologia feminista o de la seducció sexual.

      Ultradreta: combinació de l’extrema dreta i la dreta radical.