Els peus que calciguen la terra. Pau Viciano Navarro
ELS PEUS QUE CALCIGUEN LA TERRA
ELS LLAURADORS DEL PAÍS VALENCIÀ
A LA FI DE L’EDAT MITJANA
ELS PEUS QUE CALCIGUEN
LA TERRA
ELS LLAURADORS DEL PAÍS VALENCIÀ
A LA FI DE L’EDAT MITJANA
Pau Viciano
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Aquesta obra ha obtingut el XXVI Premi Ferran Soldevila de Biografia, Memòries i Estudis Històrics (2009), convocat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana amb el suport i la col·laboració del Museu d’Història de Catalunya, de Publicacions de la Universitat de València i de la revista L’Avenç. El jurat va estar integrat per Josep Fontana, Joan F. Mira, Josep M. Salrach, Joan B. Culla, Sebastià Serra, Antoni Furió i Agustí Alcoberro.
|
|
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial. |
© Del text: Pau Viciano Navarro, 2012
© D’aquesta edició: Universitat de València, 2012
Coordinació editorial: Maite Simon
Maquetació: Inmaculada Mesa
Coberta:
Il·lustració: Collita de pastanagues, imatge del Tacuinum Sanitatis, d’Ibn Butlan de Bagdad (s. XI)
Còpia de la Biblioteca Casanatense (Roma), ms. 4.182
Disseny: Celso Hernández de la Figuera
ISBN: 978-84-370-9030-6
Als meus germans i cosins,
en record d’aquells estius
sense horaris ni obligacions
en què botàvem sèquies
a l’alqueria de Villamargo
...en la cosa pública havia cap, e aquest és aquell qui ha lo regiment o senyoria; los ulls e les orelles són los jutges e els oficials; los braços són aquells que defenen la cosa pública, ço és los cavallers e los hòmens d’armes; lo cor són los consellants; les parts generatives són los preïcants e informants; les cuixes e cames són los menestrals; los peus que calciguen la terra són los pagesos qui la colren e l’exerciten per llur ofici tostemps.
FRANCESC EIXIMENIS, Lo Crestià.
ÍNDEX
Treballar per a un amo: jornalers i mossos
Els altres camperols: hereters i eixarics musulmans
2. UN MÓN CAMPEROL COMPLEX I DESIGUAL
Llauradors en el regne d’una ciutat
Indígenes i colons: els orígens d’una fractura decisiva
El pes discriminador de la senyoria
La desigualtat en una pagesia sotmesa
Llauradors rics i llauradors pobres: els límits de la diferenciació pagesa
Hi havia una única classe camperola al País Valencià medieval?
Els marcs socials de la reproducció biològica
Fecunditat i arrelament comunitari
Del grup domèstic a la parentela
5. L’ACCÉS A LA TERRA I LA FORÇA DE TREBALL
Treball familiar, jornalers i arrendataris
Els mossos: una ampliació de la mà d’obra domèstica
6. LA PETITA EXPLOTACIÓ: UNA BASE PRECÀRIA DE LA PAGESIA
L’hegemonia i la diversitat dels cereals
7. ELS MERCATS: ESTÍMULS I CONSTRICCIONS
Mercat del crèdit i endeutament camperol