Sintaxi i semàntica de l'article (2a ed.). Antonio Briz Gómez
(5) La discussió sobre l'autonomia categorial de l'article no sembla plantejar-se als estudis relatius al catalá. Tot i això, Badia (1962),enestudiar-ne l'origen, ens diu que "l'article, morfològicament, no és més que un demostratiu simple relaxat; però, a més, des del punt de vista del significat, també és un demostratiu atenuat, que ha perdut la possibilitat de concretar la situació espacial de l'objecte que determina. Això ens explica que qualsevol demostratiu llatí hagi pogut originar l'article romànic" (§ 135). També Marvà (1932) parla de "pronoms que han perdut llur força pronominal" (§ 132). En relació amb el castellà, vegeu les gramàtiques de Bello (1874), Lenz (1935), Fernández Ramírez (1951), Gili Gaya (1976) i els tractaments enfrontats d'Alarcos (1973) i Lázaro (1975).
(6) L'article indeterminat no posseeix aquest doble funcionament com a tal article. Això no és, tanmateix, una objecció, ja que, mentre l'origen de l'article determinat és degut a una simple pèrdua de funcions, cosa que vol dir que continua mantenint llaços amb el demostratiu, l'indeterminat, sorgit per una transformació innovadora, trenca totalment amb aquells que van ésser els seus valors originaris o intermedis (numeral o indefinit).
(7) Vegeu-ne també els treballs de Copceag (1965, 1966), Balderrama (1976-77) i Contreras (1968).
3. PARADIGMA
En català hi ha dos tipus d'articles: el definit o determinat, que inclou en singular les formes el (masculí i neutre), la (femení) i plural els (masculí) i les (femení); i l'article indefinit o indeterminat un, uns, una, unes.
Un és forma d'article en català actual, encara que no per això neguem certes interferències amb numerals i indefinits, no gens estranyes d'altra banda, atés el seu origen numeral i la seua etapa intermèdia com a indefinit. Però aquestes interferències, que de vegades poden posar en dubte l'existència de la categoria d'article, són secundàries i similars a les que es produeixen entre l'article definit, el pronom personal de tercera persona i el demostratiu, o els "actualitzadors" en general. Els contextos situacionals determinen, però, l'existència de tres "classes" de mots.
Es pot commutar un (article) per la forma numeral en expressions com ara
(19) un home va entrar per la porta,
en què com a numeral tenim un/dos...., cosa que ens podria fer pensar que totes dues aparicions d'un pertanyen a la mateixa classe funcional; tanmateix, aquesta commutació no és possible en unes altres situacions, com ara
(20a) un home és ric quan té llibertat,
(20b) *dos homes són rics quan tenen llibertat,
(21a) hi havia en aquell país un rei moltestimat,
(21b) *hi havia en aquell país dos reis molt estimats,
(22a) és una docència deficient,
(22b) *són dues docències deficients,
(23a) té un voler dolent,
(23b) *té dos volers dolents.
L'ús genèric en (20), la indeterminació (indiferent a la quantitat) en (21), els substantius no comptables (semànticament) de (22) i (23), són contextos on no és possible la utilització d'una forma numeral i, en conseqüència, tampoc no confondre-la amb la d'article.
En resum, un, article, ha perdut el valor de determinació numèrica (definida) en diferenciar-se del seu origen numeral.
Un i el són elements de concatenació textual. El primer n'obre la informació i el segon la recull (vegeu § 7.2.2.). Compareu
(24) un viatger va baixar a l'estació i, després de dues hores, el viatger va recollir les maletes,
amb
(25) *algun viatger..., el viatger...
La agramaticalitat de (25) mostra que un i algun presenten valors diferents.
Un implica, en termes tradicionals, la indeterminació i la indiferència a la quantitat. Potser la "indeterminació i el sentit indefinit" són comuns a totes dues classes en algun aspecte, però la indiferència quantitativa de l'article el diferencia del pronom indefinit.
El numeral representa la quantitat determinada; l'indefinit, la quantitat indeterminada i l'article, la indeterminació (irrellevància quantitativa)8.
L'expressió
(26) em sembla que una dona truca a la porta,
fa referència a una dona no coneguda ni pel parlant ni per l'oient; la utilització del sintagma nominal amb article indefinit serveix per a referir-se a la qualitat "dona" (i no "home",...) no a la indeterminació quantitativa a què es refereix el pronom indefinit en
(27) em sembla que alguna dona truca a la porta.
En plural, tanmateix, l'article no representa quantitat indeterminada. Si comparem (28a) i (28b),
(28a) de primer van entrar-hi unes dones i després uns homes,
(28b) de primer van entrar-hi algunes dones i després alguns homes,
en podem deduir que a (28a) l'article torna a assenyalar la qualitat del substantiu que acompanya, mentre que a (28b) la forma indefinida quantifica d'una manera indeterminada la noció del substantiu.
L'article pot afegir també un valor emfàtic (classificador o qualificador):
(29) eren uns homes valents,
(30) és un metge,
(31) és un borinot,
(32) té uns ulls... !
Un cas extrem és l'aparició de l'article indefinit amb substantius propis, com ara
(33) ets un Porró clavat,
(34) tot un Ausiàs Marc en parla.
A cap de les dues situacions no podem considerar un com a pronom indefinit.
L'ús genèric de un, correlatiu de el, caracteritza la forma d'article i no la del pronom indefinit. Així,
(35a) un fill té cura dels pares,
(35b) (?) algun fill té cura dels pares,
(35c) alguns fills tenen cura dels pares.
Tot i que (35c) és gramatical, i en algunes situacions també (35b), el sentit no genèric de tots dos s'oposa al sentit genèric de (35a)9.
La innovació funcional enfront del numeral, d'una banda, i les diferències significatives enfront del pronom indefinit, de l'altra, fan que considerem un com una "paraula" diferent que cal incloure dins el paradigma de l'article10.
(8) El valor quantificador que moltes vegades s'ha reconegut a l'article no està pròpiament en ell, sinó en la conjunció d'article més morfema de nombre.
(9) És ben cert que en aquestes oracions un mostra un sentit quantitatiu, però el diferencia dels indefinits el fet d'ésser una quantificació "derivada" del sentit genèric, i no inherent, com ho és als indefinits.