L'oració simple. Carlos Hernández Sacristán

L'oració simple

Скачать книгу

L’ORACIÓ SIMPLE

BIBLIOTECA LINGÜÍSTICA CATALANA

Dirigida per A. Ferrando i A. López García

L’ORACIÓ SIMPLE

CARLOS HERNÁNDEZ

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

I.S.B.N.: 978-84-370-9397-0

Dipòsit Legal: V-1783 -1989

Servei de Publicacions

Universitat de València

Disseny portada: Tomás Burgos

PRÒLEG

L’estudi de Carlos Hernández constitueix una suggestiva descripció dels significats o valors que cobren les funcions sintàctiques en el domini de l’oració simple. Tot i que l’anomenada Gramàtica del Cas resulta ser el seu marc de referència més acostat, el lector trobarà ací esbossada, amb un criteri certament novedós, una formulació de les bases que permeten de discriminar els valors actancials i de distingir entre tipus i subtipus de predicat.

Destaca la defensa que es fa de la naturalesa icònica de la significació sintàctica, aspecte que ja s’havia entrevist des de fa temps, però que rep amb dificultat un tractament sistemàtic. En el present treball es trobaran elements per a una discussió fructífera sobre aquest punt. Més rellevant, amb tot, és tal volta l’ús sistemàtic que hom fa ací de criteris perceptius d’orientació gestàltica. Sembla descriptivament i explicativament útil la hipòtesi que defineix el conjunt d’arguments o noms lligats per un verb com a “configuració” (Gestalt), ço és, per utilitzar les paraules de l’autor, com a “espai perceptual unitari i connex, que admet diferents tractaments estructuralment valorables” (pàg. 27). Una noció pròxima, en efecte, a la de valor saussuriana s’arriba a explotar en l’eix de les relacions sintagmàtiques a partir d’aquest tipus d’assumpció teòrica, qüestió que posa en connexió aquest treball amb una línia d’investigació definitòria de la tradició praguenca.

La perspectiva adoptada, que s’allunya dels plantejaments formalistes purs en l’anàlisi sintàctica, transpua, creiem, la seua utilitat en dominis com el de la sintaxi històrica, d’una banda, i el psicolingüístic o, més concretament, el del desenvolupament de la capacitat sintàctica, de l’altra, sense que en cap moment es pretenga posar en connexió metodològica aquests dos àmbits disciplinars.

La Biblioteca Lingüística Cataldna es complau a donar acollida en la seua col·lecció aquest volum, que serà útil a l’hora de renovar criteris i mètodes d’anàlisi sintàctica en el domini de l’oració simple, i això, des de la particular perspectiva que una llengua romànica com el català ofereix. Moltes de les categories i distincions que s’hi fan servir tenen, de tota manera, l’estatus d’universals (o quasiuniversals) lingüístics, cosa que no deixa de ser una prevecció natural i esperable dels treballs que aborden el nivell sintàctic com a objecte d’estudi.

AGRAÏMENTS

He d’agrair ací l’acurada atenció mostrada per Ferran Fabregat en la traducció d’aquest text a partir de la versió original castellana. Han estat igualment de gran ajuda les seues apreciacions, com també les dels professors M^a Josep Cuenca i Manuel Pérez Saldanya, tant pel que fa als aspectes formals com de contingut. De les deficiències que, amb tot, es puguen observar al text, només l’autor n’és responsable.

El present treball s’inscriu en un projecte finançat per la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació.

ÍNDEX

0. INTRODUCCIÓ

1. BREU PANORAMA HISTÒRIC

1.1. Estructuralisme europeu. Sintaxi tesneriana

1.2. Lingüística americana. Model fillmorià

1.3. Convenció terminològica: actant vs cas profund

2. APROXIMACIÓ A UN ESTUDI CONFIGURACIONAL DE FUNCIONS I ACTANTS

2.1. Reconeixement del paper de les nocions funcionals

2.2. Signe icònic

2.3. Famílies de marc proposicional

2.4. Notació funcional