Elogi de l'algorisme: les matemàtiques del càlcul científic. Antonio Marquina Vila

      Excm. i Mgfc. Sr. Rector de la Universitat de València,

      Excmes. i digníssimes autoritats,

      companys i amics de la Universitat de València

      PRÒLEG

      Only those who will risk going too far can possibily find out how far one can go.

      T. S. ELIOT

      En aquesta lliçó he utilitzat en ocasions la primera i tercera persona del plural (nosaltres o ells, els matemàtics) per a expressar afirmacions i opinions en les quals no tots els matemàtics estarien d’acord, per això demane disculpes pel fet de prendre’m aquesta llicència retòrica. Els pronoms o substantius masculins emprats en aquesta lliçó no han d’interpretar-se amb una connotació de gènere.

      L’objectiu d’aquesta exposició serà posar de manifest la intensa evolució que està tenint lloc en la recerca matemàtica del càlcul científic, per donar resposta als reptes del desenvolupament de moltes àrees de la ciència en general, la física, la química, la biologia i les enginyeries en particular, i les ciències de la informació especialment. No pretenem ser exhaustius ni cobrir totes les àrees de les matemàtiques del càlcul científic. En aquesta lliçó presentarem el càlcul científic des d’una perspectiva algorítmica i examinarem dues línies de recerca en les quals aquest autor ha tingut experiència investigadora durant un llarg període de temps, a saber: l’aproximació numèrica de les equacions diferencials en derivades parcials i el paper de la norma L¹ en la ciència de les dades.