En torno a la innovación en Educación Superior.. AAVV
se puede concluir que el alumnado ha experimentado cierto grado de concienciación en la necesidad de comprobar si los materiales que emplean están protegidos legalmente, si bien la mayoría decide utilizar música e imágenes bajo copyright y solo un pequeño porcentaje elabora sus productos con materiales o recursos en abierto. Este hecho relevante conlleva que la calidad en el uso de las TIC de este proyecto eTwinning haya sido valorada finalmente entre las categorías «Buena» y «Muy buena».
CONCLUSIONES
En el presente estudio se ha planteado como objetivo la determinación de la calidad en el uso de las TIC en el proyecto europeo eTwinning denominado «happy learning for happy body». Dicho objetivo se ha alcanzado, pues se ha realizado satisfactoriamente una valoración de la calidad de las aplicaciones de la web 2.0 utilizadas en el proyecto colaborativo hispano-italiano de temática biosanitaria antes citado. Las evaluaciones de la calidad sobre la utilización de herramientas tecnológicas han sido llevadas a cabo en tres etapas (inicial, intermedia y final) del proyecto, empleando los respectivos criterios de la rúbrica de calidad del SNA eTwinning España. En este sentido se puso de manifiesto un incremento de la calidad, hasta situarse entre las categorías «Bien» y «Muy bien». Este hecho resulta relevante, pues se asume que la competencia digital de los miembros participantes en el proyecto, tanto alumnado como profesorado, debe haberse visto no solo reforzada sino especialmente aumentada.
REFERENCIAS BIBLIOGRÁFICAS
ANTÓN FERNÁNDEZ, L.; CASTRO PRIETO, P. (dirs.) (2016): Desarrollo de la dimensión intercultural en la enseñanza de lenguas extranjeras a través de e-Twinning: El caso de un aula de 3.º de Educación Secundaria Obligatoria (trabajo fin de máster en internet), Valladolid, Universidad de Valladolid. Disponible en: <http://goo.gl/VALtBG> (última consulta: 24 de enero de 2017).
EUROPEAN COMMISSION (2016): Erasmus+. Guía del Programa. Disponible en: <http://goo.gl/BYz8fi> (última consulta: 18 de marzo de 2017).
EUROPEAN PARLIAMENT (2000): Consejo Europeo de Lisboa. 23 y 24 de marzo de 2000. Conclusiones de la Presidencia. Disponible en:
<http://goo.gl/XRgT> (última consulta: 12 de marzo de 2017).
GARCÍA FERNÁNDEZ, T.; ROMERO TENA, R. (2013): «Proyectos eTwinning: Aprendiendo en la distancia», Edutec. Revista Electrónica de Tecnología Educativa, 0(46), pp. 1-14. Disponible en: <http://goo.gl/efj4Cf> (última consulta: 24 de enero de 2017).
GOZALO ARRANZ, L.; MEDINA BRAVO, C. J.; MUÑOZ NÚÑEZ, A.; ORTIZ BAUTISTA, C.; PRESTEL ALFONSO, C.; ROJAS RUIZ, D. et al. (2009): «Nativos digitales, ciudadanos europeos», Revista ICONO14. Revista científica de Comunicación y Tecnologías emergentes, 7(1), pp. 123-141. DOI: <http://dx.doi.org/10.7195/ri14.v7i1.334> (última consulta: 24 de enero de 2017).
MINISTERIO DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTE (2017): Portal del Servicio Nacional de Apoyo eTwinning. Inicio. Disponible en: <http://goo.gl/cxuZz2> (última consulta: 27 de febrero de 2017).
MORENO PEÑA, B. (2008): «La acción eTwinning: situación actual y necesidades formativas del profesorado», DIM: Didáctica, Innovación y Multimedia, 0(12). Disponible en: <http://goo.gl/MReX7w> (última consulta: 24 de enero de 2017).
RUÍZ PÉREZ, F. J.; NAFRÍA LÓPEZ, E. (dirs.) (2011): Análisis y evaluación de la plataforma virtual colaborativa eTwinning y su relación con la generación de valores y actitudes del alumnado (tesis doctoral en internet), Madrid, Universidad Complutense de Madrid. Disponible en: <http://goo.gl/tIwNl4> (última consulta: 24 de enero de 2017).
SCIMECA, S.; DUMITRU, P.; DURANDO, M.; GILLERAN, A.; JOYCE, A.; VUORIKARI, R. (2009): «European schoolnet: Enabling school networking», European Journal Of Education, 44(4), pp. 475-492. DOI: 10.1111/j.1465-3435.2009.01407.x. Disponible en: <http://goo.gl/fljnqM> (última consulta: 24 de enero de 2017).
VUORIKARI, R.; BERLANGA, A.; CACHIA, R.; CAO, Y.; FETTER, S.; GILLERAN, A. et al. (2011): «ICT-based school collaboration, teachers’ networks and their opportunities for teachers’ professional development - A case study on eTwinning», en H. Leung, E. Popescu, Y. Cao, R. W. H. Lau y W. Nejdl (eds.): Advances in web-based learning, Berlín, Springer, pp. 112-121. Disponible en: <http://goo.gl/16STnn> (última consulta: 24 de enero de 2017).
AVANTATGES DE LA UTILITZACIÓ DE RECURSOS TIC EN PROJECTES DE LLENGUA I LITERATURA
Alícia Martí Climent Pilar Garcia Vidal Universitat de València
APLICACIÓ DIDÀCTICA DE LES TECNOLOGIES EN PROJECTES DE TREBALL
Presentem l’avaluació de l’alumnat d’una sèrie d’experiències sobre el treball per projectes vinculades a l’ensenyament i aprenentatge de la llengua i la literatura catalana amb les TIC, realitzades al Màster Universitari en Professor/a d’Educació Secundària de la Universitat de València, concretament en la matèria Complements per a la formació disciplinar de l’especialitat de llengua i literatura catalana.
El treball per projectes amb la utilització de les TIC suposa inicialment un canvi metodològic i un esforç del professorat implicat però, a canvi, ofereix experiències d’aprenentatge de qualitat basades en el constructivisme que potencien l’aprenentatge significatiu. La introducció d’aquests nous recursos suposa una alfabetització en i per a la cultura digital i comporta un augment de possibilitats de participació (Lara, 2009).
D’altra banda, la innovació i la millora de les pràctiques educatives mitjançant les tecnologies depèn del bon ús en la seua aplicació didàctica. La renovació metodològica ha de tenir en compte els avenços en didàctica de la llengua i ha d’incorporar les possibilitats de la xarxa per a investigar, reflexionar i compartir (Manresa, Durán i Ramada, 2012).
Els projectes de treball han demostrat ser una forma de planificació eficaç i un instrument d’observació i investigació per part del professorat que ofereix moltes possibilitats per a la innovació educativa (Rodríguez, 2008).
OBJECTIUS
L’objectiu fonamental que ens proposem amb aquest treball és conèixer els avantatges que troben els estudiants del Màster de Professor/a de Secundària de la Universitat de València en incloure les TIC en el treball per projectes. Com a objectius específics ens plantegem: saber quines són les TIC que utilitzen els alumnes amb més freqüència, conèixer els tipus de gèneres acadèmics en què fan servir les TIC, poder atendre la diversitat d’interessos i destreses de l’alumnat, integrar les quatre habilitats lingüístiques, propiciar les relacions interdisciplinars, introduir l’avaluació formativa i donar una aplicació didàctica a la riquesa de recursos que ens ofereix la xarxa per a potenciar l’aprenentatge lingüístic i literari.
METODOLOGIA SEGUIDA EN ELS PROJECTES
La seqüència d’activitats que preparem en el treball per projectes amb l’alumnat del Màster de Secundària es distribueix en les fases següents, seguint la proposta presentada per Kilpatrick el 1918 (Zabala, 1995, en Rodríguez Gonzalo, 2008: 29):
QUADRE 1.
Fases del treball per projectes, segons Kilpatrick
| Fases | Activitats |
| 1. Plantejament (o proposta) |
Els estudiants es constitueixen en grups de fins a quatre persones |