Senyors, bandolers i vassalls. AAVV
¶ 105 Si bé, com s’ha mencionat més amunt, el plet o plets instants davant la Reial Audiència per l’assassinat de Joan Moreno no s’han conservat o no hem encertat a trobar-los, les sentències existeixen, tot i que presenten un estat de conservació que n’ha impossibilitat la consulta i, per tant, la transcripció. ARV, Reial Audiència, Sentències, caixa 291, núm. 1157 i 1181. El mateix ha ocorregut amb la sentència publicada el 22 de desembre de 1545 pel procés instat contra els habitants d’Albalat, Riola, Sinyent i Polinyà i vassalls de Francesc de Borja. ARV, Reial Audiència, Sentències, caixa 291, núm. 1204.
¶ 106 Veg. doc. núm. 5 i 6.
¶ 107 Veg. doc. núm. 7 i 8.
¶ 108 Jaume Olzina comprà de la cort del batlle d’Alzira, 11 de gener de 1540, una casa a la plaça de Sant Joan de l’antiga moreria, per 22 lliures. D’eixa manera eixamplà les seues possessions, en tant que també tenia un palauet. Miquel Olzina també tenia una casa que havia comprat a Miquel Ribera, oracioner, el 18 d’agost de 1540. ARV. Mestre Racional, 986, ff. 65r i v; 66v i 82r.
¶ 109 Veg. doc. núm. 10, f. 19r.
¶ 110 L’assumpte eixí a relluir durant el procés de residència instat contra misser Benavent. ARV, Reial Audiència, Processos, 3a part, 5979, apèndix, s. f. Cfr. amb els noms dels bandolers recollits a Polinyà de Xúquer.
¶ 111 Potser es tracte sols d’una casualitat, però el 20 d’abril de 1543, quan només feia uns dies que havia estat rellevat del càrrec de lloctinent general del principat de Catalunya va intercedir davant Francesc de los Cobos a favor d’Ausiàs Olzina, de la vila d’Ontinyent. E. GARCÍA HERNÁN, Monumenta Borgia..., p. 577.
¶ 112 V. PONS ALÓS, Cardenales y prelados de Xàtiva en la época de los Borja, Xàtiva, Iglesia Colegial de Santa María i Centro de Estudios Borgianos, pp. 88-93.
¶ 113 M. ARDIT, Creixement econòmic i conflicte so cial. La foia de Llombai entre els segles XIII i XIX, València, Catarroja-Barcelona, Editorial Afers, pp. 238-239; V. M. GARÉS TIMOR, «Grups de poder i conflictivitat...», pp. 193-211; id., «Un avalot ab gran violència...», p. 181. Pel que fa a Manuel de Vilanova i Serra, s’està elaborant una publicació que portarà per títol, Aproximació a la vida, heretatge i descendència de don Manuel de Vilanova i Serra, la qual reuneix tota la informació aplegada sobre la vida d’aquest personatge i dels seus avantpassats i els seus descendents.
¶ 114 V. M. GARÉS TIMOR, «Grups de poder i conflictivitat...», pp. 199-205.
¶ 115 V. M. GARÉS TIMOR, «Violencia y poder en la nobleza valenciana...», pp. 291 i 316.
¶ 116 Veg. doc. núm. 23. Sobre el parentesc de Nicolau Valero amb els Santacreu, veg. AHN. Inquisició, llig. 1756, núm. 6, ff. 421r-424r.
¶ 117 V. M. GARÉS TIMOR, «Grups de poder i conflictivitat...», p. 207.
¶ 118 F. PONS FUSTER, «Joan Garcia: notari...», pp. 47-83.
¶ 119 La font ofereix moltes dades més, com ara la narració del seu alliberament en les immediacions de les Cases de Montcada, el preu del rescat (750 liures) o qüestions relacionades amb el seu captiveri. ARV. Processos, 3a part, 5979, apèndix, s. f.
¶ 120 ARV, Reial Audiència, Sentències, caixa 291, núm. 1204. Prèviament a la sentència, el 19 de desembre de 1545, es va procedir a turmentar alguns dels empresonats amb la finalitat de traure’ls la veritat. Veg. doc. núm. 20, ff. 190v-195vº. Nogensmenys, el document que arreplega el pagament dels salaris als oficials per les tasques realitzades a Polinyà erra la data en indicar que es produí la jornada anterior. El mateix succeeix amb la consignació per l’assotament dels habitants d’Albalat, derivada d’una sentència que no es publicaria fins el 22 de desembre. I per afegiment, s’equivoca la data i la forma d’ajusticiament dels veïns de Riola, en indicar-se que van ser penjats el 19 de desembre, tenint en compte que la precitada sentència és de tres jornades després i que van ser sotmesos a garrot i no a les penúries de la forca (ARV, Reial Cancelleria, 1321, ff. 27v-28v). Veg. J. A. CA-TALÁ SANZ i P. PÉREZ GARCÍA, «La pena capital...», p. 74.
¶ 121 Tot i que aparentment Francesc de Borja tenia una relació fluïda amb el duc de Calàbria, el ben cert fou que les topades d’ambdues nissagues eren habituals. A tall d’exemple, el 1512 Germana de Foix fou nomenada lloctinent general del regne, cosa que implicava desplaçar del càrrec Alfons d’Aragó. Uns anys després, el 1526, després de la mort d’Alfons de Borja, abat de Valldigna, el seu pare, el III duc de Gandia se les hagué de veure amb el nou abat, Gaspar Bellver; el duc de Sogorb i Ferran d’Aragó. Monumenta Borgia..., pp. 22 i 31-32.
¶ 122 Veg. doc. núm. 20, s. f. Es troba als fulls plegats a la contraportada del procés. Veg. S. ROMEU, Les Corts Valencianes, València, Eliseu Climent, 1985, pp. 167-169.
¶ 123 Veg. doc. núm. 20 i 21.
¶ 124 E. KUZMINA, «El espejo: un misterio desde cuatro contigüidades», Escritura e imagen, 9, 2013, pp. 155-189; C. G. ROMÁN ECHEVE-RRI, «Espejos: transparencia, reflejo, contradicción e interacción», Cuadernos de Música, Artes Visuales y Artes Escénicas, vol. 6, núm. 1, 2011, pp. 65-70.
¶ 125 Veg. A. DELATTE, La catoptromancie grecque et ses dérivés, Bibliothequè de la Faculte de Philosophie et Lettres de l’Université de Liège, Lieja-París, 1932; A. M. VÁZQUEZ HOYS, «Aspectos Mágicos de la antigüedad.: II. Los espejos mágicos», Boletín de la Asociación Española de Amigos de la Arqueología, 20, 1984, pp. 18-24.
¶ 126 Veg. N. ÁLVAREZ DA SILVA i G. PELLISSA PRADES, «“Ab un espill me requerí de amors” (Tirant lo Blanc, caps. 126-127): la imagen de tres espejos catalanes del siglo XV, entre la magia y el tocador», Tirant, 17, 2014, pp. 201-222; G. PELLISSA PRADES, «Els límits entre “somni” i “visió” a la Faula de Neptuno y Diana», Journal of Catalan Studies, 2012, pp. 94-109.
¶ 127