Els que manen. Pep Martí
espanyol ha superat la prova d’estrès que, entre 2014 i 2017, va suposar la crisi monàrquica que va provocar l’abdicació de Joan Carles I, el Procés català i la irrupció de Podem. El genuïnament català, que en els anys de la pax autonomista va acceptar el rol que assumia la Generalitat quan facilitava fer negocis i defensava la idea d’una Catalunya motor econòmic d’Espanya, presenta un balanç de danys més gran. Els nostres noms no han estat aliens a la polarització i un ampli sector ha respost als intents d’impugnar les estructures que els han permès acumular beneficis, prestigi i influència amb un cert replegament i buscant protecció a Madrid. Els canvis de seus socials de 2017 en són el paradigma.
Aquest llibre us permetrà entendre què fan i per què les grans nissagues patronals del país, i també cap on pot transitar la nostra economia en un context global i de qüestionament de l’aposta pels serveis després d’anys d’un menysteniment erroni de la indústria tradicional i l’emprenedoria que van fer pròspera i socialment inquieta la Catalunya dels segles xix i xx. Que tingueu una grata i útil lectura.
Els cognoms
que sempre hi són
Els Cambó, o el declivi d’un llegat
L’operació per vendre l’obra més preuada de la col·lecció familiar d’art va delatar la crisi del llinatge
La notícia, la tardor del 2019, que la família Guardans Cambó tenia prevista la venda d’un retrat de Sandro Botticelli que havia estat la joia de la corona de la col·lecció de Francesc Cambó i Batlle (1875-1947), polític, home de negocis i mecenes, va desfermar una forta polseguera. El quadre era el «Retrat de Michele Marullo Tarcaniota», adquirit per l’històric prohom català el 1929, que el considerava la gran «perla» de la seva col·lecció.
No és la primera obra del llegat de Cambó de la qual es desprenia la família de qui va ser una de les grans personalitats de la Catalunya política i econòmica del segle xx. Però el quadre sí que era una de les peces més emblemàtiques. Què ha passat amb el Botticelli? Què se n’ha fet de l’Institut Cambó, creat per preservar la memòria i el llegat del polític? Qui són els seus hereus?
Adeu a la «perla»?
La galeria Trinity Fine Art, de Londres, va posar a la venda el retrat propietat de la família Guardans Cambó a la fira Frieze Masters, que va tenir lloc del 3 al 6 d’octubre. L’obra estava protegida com a bé d’interès cultural (BIC). Es tractava de l’únic quadre de Botticelli al món que pertanyia a una col·lecció privada, i el fet que fos un BIC no n’impedia la venda, però en limitava les condicions. La pintura només pot sortir de l’estat espanyol amb l’autorització del Ministeri de Cultura. Cal dir que, més de dos anys després, la peça no ha trobat comprador i continua en mans dels Cambó. Però l’operació ofereix detalls interessants sobre la posició actual del llinatge.
Un expert en el mercat artístic i historiador de l’art, Albert Velasco, va explicar als autors d’aquest llibre, amb motiu d’aquest episodi, que l’operació es va conèixer gràcies a un missatge anònim a les xarxes socials. Segons ell, es va tractar d’una «operació ben tramada»: Velasco assenyalava que «la galeria de Londres no va especificar que, en cas de compra, el quadre no podia sortir de l’estat espanyol. Si s’hagués dit això, s’haurien desactivat el 99 % dels potencials compradors». L’expert estava convençut de la finalitat de l’operació: «Els Guardans volien pressionar el ministeri perquè el comprés».
El gruix del llegat artístic de Francesc Cambó es troba al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), tret d’unes poques peces que són al Museu del Prado. El seu gendre, Ramon Guardans, mort el 2007, va presidir el patronat del MNAC, i la seva vídua, Helena Cambó, traspassada el gener de 2021, formava part del patronat del museu. És aquí on, segons Velasco, hauria de ser el Botticelli. Però per això caldria que la Generalitat intervingués per adquirir-lo, cosa que, ara per ara, queda fora de la política d’adquisicions de la Generalitat perquè es tracta d’un artista estranger.
La peça, però, ha estat emblemàtica del patrimoni cambonià. Fins al punt que l’any 1996, amb motiu de la seva entrada a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, Helena Cambó va llegir el seu discurs com a nova acadèmica parlant del quadre, amb el títol «Marullus, l’home del retrat de Botticelli».
L’Institut Cambó, dissolt
L’any 2017 es va produir una pèrdua sensible per al llegat: la dissolució de la Fundació Institut Cambó, creada el 1999 per continuar l’obra cultural de Francesc Cambó. Ramon Guardans la va voler impulsar integrant figures rellevants de la societat civil en el seu patronat, de manera que en una primera etapa va ser presidida per Miquel Roca i Junyent.
De tot el llegat cultural cambonià, la col·lecció Bernat Metge ha estat la producció més ambiciosa. Cambó va impulsar a partir de 1922 l’edició de les obres dels grans clàssics grecollatins, recorrent als millors especialistes i traductors i publicant els llibres en edició bilingüe català-llatí o català-grec. Ja té més de 400 volums. El 2016 els Guardans Cambó es van desfer dels drets de la Bernat Metge, que van ser adquirits pel grup editorial cooperatiu Som, que el 2021 s’integraria dins la cooperativa Abacus.
Una filla i catorze nets
Helena Cambó (1929-2021) va ser la filla única de l’exdirigent polític. Vídua de l’advocat Ramon Guardans, va deixar catorze fills (nou nois i cinc noies). Va viure sempre a la casa que va fer construir el seu pare, a la Via Laietana. Guardans la va conèixer perquè era l’advocat de la seva mare, Mercè Mallol.
Persona ambiciosa, Guardans va voler assolir un protagonisme social enarborant la memòria del sogre. També va exercir de conspirador: amb idees conservadores i monàrquiques, Guardans va pertànyer al Consell Privat de Joan de Borbó, aspirant frustrat al tron d’Espanya.
Cada any, per Tots Sants, tots els fills rebien un regal de la mare: panellets de cal Padreny de Reus. Aquest és un gest que volia entroncar amb un lloc de la memòria familiar: Ramon Guardans era de Reus. Els panellets els apleguen, però la família és molt nombrosa i sovint amb dificultats per consensuar decisions.
Aquests són els nets més rellevants del clan des d’un punt de vista social:
—Francesc Xavier Guardans Cambó. Exmarit d’Ana Godó, filla de l’editor de La Vanguardia. Era qui presidia el patronat de la Fundació Institut Cambó en els darrers temps i, probablement, qui exerceix més com a cap de família. Va ser president del CONCA i vicepresident del Chase Manhattan Bank a Nova York. Present en el sector editorial, va ser conseller delegat d’Anaya i director regional de l’àrea Àsia-Pacífic d’una multinacional holandesa del món editorial, Wolters Kluwer.
—Helena Guardans Cambó. Empresària. Presidenta de la consultora Webhelp a Espanya, una empresa francesa dedicada a l’externalització de serveis. El 2018 va traslladar la seu a Madrid. És al consell social de la Universitat Oberta de Catalunya, al consell de Fira de Barcelona i pertany a l’International Women Forum que promou el lideratge femení. Potser va ser aquest factor el que va fer que l’alcaldessa Ada Colau pensés en ella per dirigir la Fira, opció que no va fructificar.
—Ignasi Guardans Cambó. El més conegut dels nets per la seva incursió en l’activitat política. Va ser diputat per CiU, destacant per les seves intervencions crítiques amb el govern del PP durant la guerra de l’Iraq, i eurodiputat. Després es va deslligar de CiU i es va oposar al procés sobiranista. Va ser breument director general de Cinema durant el govern de Rodríguez Zapatero.
—Jordi Guardans Cambó. Un dels nets amb un vessant més intel·lectual. Poeta reconegut. Gerard Quintana, Feliu Formosa i Maria del Mar Bonet han musicat alguns dels seus poemes.
—Maria Guardans Cambó. Directora general d’AdQualis, una consultora de recursos humans. Va fundar Adunas, una empresa de caçatalents, després de treballar amb Luis Conde al Grup Seelinger & Conde.