Figura d'assaig. Joan Fuster

      INTRODUCCIÓ

      ANTONI MARTÍ MONTERDE

      Tal com escrivia Joan Fuster, tot pròleg és en realitat un epíleg col·locat, de manera arbitrària, al començament d’un llibre; aquest no és una excepció. La tria d’escrits fusterians que proposem en aquesta antologia, és una mena d’epíleg a anys de lectures, que volen convertir-se en una incitació a la relectura per part dels lectors actuals. De fet qualsevol antologia, en el fons, s’assembla molt més a l’antòleg que a l’antologat; però he de confessar que em faria molt feliç pensar que, sense deixar de ser un autoretrat, el meu Fuster també s’assemblés al nostre Joan Fuster, que va ser una figura d’assaig.

      Aquest any 2022 es compleixen els cent anys del naixement de Joan Fuster, i els trenta de la seva mort. És una bona ocasió per a reivindicar la figura de l’intel·lectual català més decisiu de la segona meitat del segle XX i, sobretot, incitar a la seva lectura i relectura. Per aquesta raó, és el moment de tornar a debatre de la situació de l’edició de l’obra completa d’un clàssic com Fuster, de la pervivència del seu pensament, i amb quins problemes topa; i d’estar atents a les múltiples relectures que, sens dubte, generarà la seva obra també en al segle XXI. De moment aquest llibre es presenta com un complement de lectura de l’Obra completa, que esperem tenir algun dia, després d’un primer intent inacabat a la difunta col·lecció Clàssics Catalans del Segle XX, d’Edicions 62. L’actual projecte d’obra