Joan Fuster i el periodisme. Josep Lluís Gómez Mompart

      Introducció

      El periodisme ha estat una activitat important en diversos escriptors de la literatura catalana del segle XX. Així, entre molts altres, assagistes com Eugeni d’Ors, Josep Pla o Gaziel, poetes com Josep Carner o Josep Vicenç Foix, o novel·listes com Llorenç Villalonga o Pere Calders en són una mostra evident.

      Joan Fuster fou un cas modèlic d’autor vocacional, que va saber convertir en professió una necessitat personal de comunicar-se mitjançant l’escriptura i col·laborant habitualment en la premsa escrita. El resultat de la seua intensa dedicació foren milers d’articles apareguts en diversos periòdics i revistes al llarg de més d’una trentena d’anys, a més d’escriure desenes de llibres, un seguit immens d’anotacions diàries –només en part conservades–, milers de cartes i de fitxes de treball… La participació mitjançant articles literaris en diaris i també en revistes de periodicitat setmanal, mensual o anual, no sols va ser la seua professió, sobretot entre els anys cinquanta i els anys setanta, sinó que havia de ser i és un aspecte definitori de la seua manera d’escriure i del seu pensament. Més de quatre mil articles foren publicats a diaris i revistes com Jornada, Levante, El Correo Catalán, La Vanguardia, Avui, El País, Diario de Valencia, Informaciones, Serra d’Or, Destino, Jano, El Temps, Por Favor, Tele/eXprés, La Nostra Revista o Pont Blau, entre d’altres.

      El present llibre aprofundeix en aquest tema. Joan Fuster i el periodisme inclou cinc estudis d’especialistes, els quals presenten visions detallades sobre parcel·les ben significatives del seu periodisme i pensament. El punt de partença per a aquestes elaboracions posteriors foren exposicions i debats, coordinats per Josep Lluís Gómez Mompart, produïts a Sueca el 9 de novembre de 2021. El primer capítol, de Josep Lluís Gómez Mompart, és una recerca feta a partir d’una enquesta enviada a quasi dos centenars de persones, que constitueixen la primera audiència específica i activa estudiada, per tal de saber què en pensen els lectors/es de la rica producció periodística d’aquest escriptor i intel·lectual. El segon, de Joan Manuel Tresserras, aprofundeix concretament en el paper de la cultura en el periodisme segons l’escriptor de Sueca. El tercer, d’Empar Marco Estellés, revisa com el periodisme va ser el seu mitjà de subsistència i també un instrument eficaç per difondre la seua obra, com es documenta amb la correspondència que l’autor mantenia amb directors, editors, amics i coneguts. En el quart, Francesc Pérez i Moragón repassa la seua trajectòria com a col·laborador de premsa comercial, en una opció professional decisiva per a la seua carrera literària i intel·lectual, així com també la tipologia dels articles o alguns episodis concrets interessants. I, finalment, J. Àngel Cano Mateu se centra en les col·laboracions inèdites de Fuster a la revista Serra d’Or. Tot plegat és un necessari estudi monogràfic sobre l’escriptor de Sueca, que aprofundeix considerablement en aquest àmbit de la seua producció.

      CÀTEDRA JOAN FUSTER

       Universitat de València