Frankissstein. Jeanette Winterson
Racy, tret dels músculs; vaja, que són ferms, però suaus i voluptuosos, no d’halterofília. En tot cas, la Deluxe, com el nom suggereix, està feta amb materials més bons. I el pèl és real.
On? Al cap, on si no? Tu has dormit amb dones, oi?
Déu meu, no, no hi posaria mai pèl real allà baix! De fet, no hi poso pèl. Quedaria tot humit i es podriria de seguida.
Per a aquest model demanem el doble de dipòsit pels cabells, i fem signar un compromís declarant que no s’hi abocarà alcohol ni s’embrutaran de menjar, orina, fems o esperma.
Que si fan aquesta mena de coses? És trist però és així. Jo no ho faria, però n’hi ha que ho fan.
Amb els cabells de niló no importa gaire què fas, i són fàcils de substituir. L’arrenquem de soca-rel i tornem a començar. Però quan són bons, quan són reals... a veure, jo estic al bàndol de les dones, de debò. Qui vol que un imbècil li ompli d’esperma els seus cabells autèntics?
Sí... Horrible.
Personalment, a mi, com a dona, tot i no ser-ho, no m’agradaria gens que un paio qualsevol es volgués escórrer pertot arreu, tret d’allà on correspon, però soc molt primmirat amb el que menjo. No m’agrada el iogurt ni la mostassa, ni allò tan francès de la crema cremada, ni la tapioca, ni la salsa blanca ni el greix. No m’agraden gens els batuts de plàtan i detesto la llet d’ametlla. Déu meu, llet d’ametlla. Per què? Per l’amor de Déu! El metge va intentar que me’n prengués. Colesterol. Li vaig dir: miri, preferiria tenir un atac de cor.
La Deluxe té molt vocabulari. Unes dues-centes paraules. T’escolta per saber de què vols parlar: futbol, política o el que sigui. Espera fins que hagis acabat, és clar, sense interrupcions, encara que no acabis de dir res, i després et diu alguna cosa interessant.
Com ara? Oh, bé, una cosa com: Ryan, ets tan intel·ligent. Ryan, no se m’havia acudit una cosa així. I què en saps, del Reial Madrid?
Sí, això és el que vull dir quan parlo d’educació. El canvi climàtic. El Brexit. El futbol. Aquest model és com una companya, i l’anirem millorant a mesura que es desenvolupi la tecnologia.
Hi ha homes que volen alguna cosa més que sexe. Ho entenc.
I allà tenim la Vintage. M’encanta el conjunt de jaqueta pantalons i el barret sense ala. Se’m va acudir a partir dels webs de retroporno. Arriba tard, però aporta molt a la festa.
Molts homes grans ens demanaven una criatura sexi i jove. La majoria dels vells no són prou rics per aconseguir una versió de la vida real: calen molts diners per al binomi noia jove / home gran a la vida real. I acceptem-ho, els homes prefereixen una caixa de maduixes que un plat de prunes i mostassa.
El que oferim és una vida de fantasia, no la vida real.
La Vintage la tens a disposició com si vingués directament dels anys cinquanta. Com aquell programa que es deia BBC Calling the World —no et pots imaginar que bé que funciona la veu—, vam aconseguir una presentadora de Radio 4 per fer-ho. Anònima. Li vam pagar una fortuna.
O pots tenir la Vintage amb una minifaldilla dels seixanta i un collaret hippy, cantant «I Got You Babe». No mou la boca, però per fer-te una fel·lació tampoc no cal, oi?
Fins i tot hi ha una versió feminista dels setanta sense sostenidors, amb els cabells despentinats i un vibrador anal. Sí! Intel·ligent! Et pot follar ella! No, no ho he intentat. Les provo totes, però aquesta no em venia de gust. Els de l’oficina li diem Germaine. És l’única que té nom. Has llegit el seu llibre? Me’n va parlar la mama. El vaig començar, però no era el que esperava.
Que qui la lloga? Alguns masoquistes. I uns quants professors d’universitat.
Totes aquestes noies les tenim amb tons de pell diferents: negre, moreno o blanc. A més a més, al model Vintage se li pot posar una tofa de pèl, si es vol. Les antigues estrelles del porno tenien borrissols com cotó fluix de sucre i a alguns homes els agradava. Per tant, les podem oferir amb o sense, però només per al model Vintage. Si no estàs segur de voler notar borrissol a la cara, podem incloure una tofa al paquet amb la pega adequada. Demanem als clients que no facin servir una pega qualsevol. Si poses la pega al costat erroni, et trobaràs amb una barba postissa.
Que si tots els clients són grans? De cap manera. De totes les edats i condicions, Ryan; el sexe és democràtic. Amb els homes grans, ho considero un servei públic. Hauries d’escriure sobre això. Sempre oferim un descompte del deu per cent als que en tenen més de seixanta-cinc, i els dilluns els fem un descompte extra. No hi ha gaire gent que tingui ganes de follar en dilluns.
Et diré, però —i això és una mica filosòfic, soc un home que pensa—, que per al sexe, quan es tracta d’una bot, no hi ha menors d’edat. El que vull dir és que no és allò de no poder-ho fer fins que en tinguis setze o el que sigui, i per això tenim alguns nens en edat escolar que volen intentar-ho —sí, nois, és clar que són nois— i suposo que és millor que empalar una noia seca com paper de vidre i que no li agrades.
Sí, pots ser vell, pots ser lleig, pots ser gras, fer pudor, pots tenir una malaltia de transmissió sexual, pots estar arruïnat. Tant si no se t’aixeca, com si no la pots fer baixar, hi ha una XX-BOT per a tu.
Servei públic. T’asseguro que ho és. Et sembla que podria aconseguir una Medalla de l’Imperi Britànic? A la mama li encantaria.
Dones? Què passa amb les dones? Que ets feminista, Ryan? Jo no, però la mama sí, o sigui que no et pensis que no ho hem sentit dir, a Gal·les.
Hi ha bots mascles, però no m’interessen. Per què no?
L’anatomia, Ryan. Anatomia bàsica. Devies fer-ne quan estudiaves medicina.
Bàsicament, un bot masculí és un vibrador amb un cos incorporat. És com un maniquí d’aparador amb una verga que no funciona. No empeny. No pot ficar-la per darrere. Ella s’hi ha d’asseure a sobre i saltar amunt i avall, i és molt cansat, o fer-se’l moure al damunt com si estigués fent un batut. També és cansat. No té gens de gràcia després de fer-te un bany, encendre les espelmes i posar totes les teves cançons favorites en bucle. Aquestes coses que agraden a les dones per posar-se a to.
Les dones prefereixen un vibrador manual. Millor control, millor resultat, i poden mirar la tele al mateix temps. He fet investigació de mercat. Bé, jo personalment, no, aquesta part del negoci la porta la mama. La mama? Oh, molt. Ja t’ho he dit. Des del primer dia.
I amb els bots masculins hi ha sobretot un problema d’escala. Les bots femenines són petites —fins i tot als suecs els agraden petites—, però si construeixes un bot petit d’un home et destrempa, és com follar amb el teu fill, i les dones no s’escorren amb això, si més no la majoria. Les dones volen un tros d’home, però si fas un bot massís, els és difícil portar-lo d’un lloc a l’altre. I en un pis petit, quan no està de servei, per dir-ho així, sempre fa nosa... m’entens? El que vull dir és que no pot sortir a fer una cervesa quan vols una mica d’espai per a tu.
A més a més, les dones tendeixen a tenir cotxes més petits i no volen cridar l’atenció intentant ficar una mena de Dwayne The Rock Johnson en un Renault Twingo.
Si entrem als clubs nocturns —i potser ho farem, perquè guanyo tants diners que no sé què fer-ne—, potser intentaré crear bots especials per a comiats de solteres i en subministrarem alguns per veure com funcionen, només per riure, com una mena de munta-el-meu-poni. Potser els agradaria seure-hi al damunt, a les dones, si soc capaç de fer-ho bé. Se m’acuden algunes idees de quan solia reparar torradores d’aquelles que fan saltar les torrades.
Aquest mercat és global. Aquest mercat és el futur.
Deixa’m dir-te una cosa sobre la Xina, Ryan. La política d’un sol fill? Gràcies a Déu que l’han aturada. Totes aquelles nenes escanyades i llançades en qualsevol arrosar. Hi ha milions i milions d’homes xinesos que no tindran mai una parella femella perquè no hi ha prou noies