Ultradreta. Cas Mudde
de la dreta radical populista ja no es limita als partits de la dreta radical populista
4. Els límits s’han desdibuixat
5. La dreta radical populista està cada vegada més normalitzada
6. L’extrema dreta és una patologia normal; la dreta radical populista és una normalitat patològica
7. L’ascens de la dreta radical populista té més a veure amb el desalineament que amb el realineament (per ara)
8. La ultradreta és un fenomen de gènere
9. Cap país és immune a la política d’ultradreta
10. La ultradreta ha vingut per quedar-se
11. No hi ha una sola manera millor d’abordar la ultradreta
12. L’èmfasi s’hauria de posar en l’enfortiment de la democràcia liberal
Índex onomàstic
Glossari
Antisemitisme: hostilitat o prejudici contra els jueus.
Autoritarisme: creença en una societat estrictament ordenada en la qual la infracció de l’autoritat es castiga amb severitat.
Democràcia liberal: sistema polític que combina la sobirania popular i el govern de la majoria amb els drets de les minories, l’estat de dret i la separació de poders.
Democràcia: sistema polític basat en la sobirania popular i el govern de la majoria.
Dreta alternativa o alt-right: «Conjunt d’ideologies, grups i individus d’ultradreta la creença fonamental dels quals és que la identitat blanca està sent atacada per forces multiculturals que utilitzen la correcció política i la justícia social per soscavar els blancs i la seva civilització» (Centre Legal per la Pobresa del Sud).
Dreta radical: ideologies que creuen que les desigualtats entre les persones són naturals i positives, i que accepten l’essència de la democràcia però s’oposen als elements fonamentals de la democràcia liberal.
Etnocràcia: règim nominalment democràtic en què el domini d’un grup ètnic està estructuralment determinat.
Etnopluralisme: creença segons la qual les persones es divideixen en grups ètnics que són iguals, però que han d’estar segregats.
Euroescepticisme: insatisfacció sobre el procés d’integració europea i la institució de la Unió Europea.
Extrema dreta: ideologies que creuen que les desigualtats entre les persones són naturals i positives, i que rebutgen l’essència de la democràcia.
Familiarisme: creença que la família tradicional és la base d’una nació, i que els drets reproductius individuals i d’autodeterminació són secundaris respecte a la reproducció de la nació.
Feixisme: ideologia totalitària que va oferir una «tercera via» més enllà del liberalisme i del socialisme, basada en el corporativisme econòmic, en un estat ètic, en el renaixement nacional, en un líder totpoderós i en les qualitats de depuració i de l’estat natural de la violència i la guerra.
Femonacionalisme: ús de les dones i els drets de les dones per defensar el nativisme, i particularment de la islamofòbia.
Homonacionalisme: ús dels homosexuals i dels drets dels homosexuals en suport del nativisme i, en particular, de la islamofòbia.
Islamofòbia: por irracional de l’islam o els musulmans.
Masculinitat tòxica: definició de la virilitat a través de la violència, el sexe, l’estatus i l’agressió.
Misogínia: odi contra les dones.
Nativisme: ideologia que sosté que els estats haurien d’estar habitats exclusivament pels membres del grup nadiu (la nació), i que els elements no-nadius (o estrangers), ja siguin persones o idees, constitueixen una amenaça fonamental contra l’estat-nació homogeni.
Populisme: ideologia (dèbil) que considera que la societat, en última instància, està dividida en dos grups homogenis i antagònics, el poble pur i les elits corruptes, i que argumenta que la política hauria de ser una expressió de la volonté générale (‘voluntat general’) del poble.
Racisme: creença que les persones es divideixen en grups biològics (races) que estan ordenades jeràrquicament.
Sexisme ambivalent: combinació de sexisme benvolent i sexisme hostil.
Sexisme benvolent: creença que les dones són moralment pures i físicament febles, per la qual cosa mereixen l’adoració dels homes forts, i en necessiten la protecció.
Sexisme hostil: creença que les dones són moralment corruptes i políticament poderoses, i que proven de controlar els homes a través de la ideologia feminista o de la seducció sexual.
Ultradreta: combinació de l’extrema dreta i la dreta radical.
Prefaci
a l’edició catalana
Espanya ha estat durant molt de temps una de les cada vegada menys excepcions de l’auge dels partits d’ultradreta a Europa. El cèlebre politòleg Herbert Kitschelt ho justificava amb el fet que el país encara no tenia una economia postindustrial, és a dir, una economia en la qual la majoria de les persones treballen en el sector de serveis. D’altres creien que era a causa de l’encara relativament fresc i dolorós record del règim ultradretà de Franco. Fos el motiu que fos, ha perdut la força. Amb Vox, Espanya s’ha unit a la majoria de països europeus que tenen un partit d’ultradreta al seu parlament, per més que el seu cas tingui algunes especificitats importants.
És fàcil oblidar-se que Espanya va tenir un dels primers partits parlamentaris d’ultradreta a Europa. El 1979, Blas Piñar, un franquista de línia dura i líder del petit partit Fuerza Nueva, va ser elegit com a diputat al Congrés a la llista de la coalició ultradretana Unión Nacional a Madrid. Va perdre l’escó a les eleccions següents, el 1982, però va continuar dominant la política de partits d’ultradreta a través del seu successor, el Front Nacional (FN), amb el suport del líder del Front Nacional francès, Jean-Marie Le Pen. El 1992, va fusionar el seu FN amb el també petit i marginal Juntas Españolas (JN), però no va obtenir resultats. Les restes del partit més endavant van formar la igualment infructuosa Democràcia Nacional (DN), que mai va arribar al 0,1 % del vot a les eleccions, però que va aconseguir obtenir alguns regidors municipals a Tardajos, a la província de Burgos, a la comunitat de Castella i Lleó.
Aquests petits partits polítics oscil·laven entre la dreta radical i l’extrema dreta, i existien a banda, i de vegades solapant-s’hi, d’una plètora canviant de petits grups falangistes i neonazis, entre els quals el Cercle Espanyol d’Amics d’Europa (CEDADE), dirigit per l’exsoldat belga de les Waffen