Carme Karr contra la incultura femenina. Araceli Bruch

Carme Karr contra la incultura femenina - Araceli Bruch


Скачать книгу
de l’esclavituda Puerto Rico2a Guerra Carlina1873I República Espanyola1874Cop d’estat de Pavía i inici de la Restauració1876Fins a 1886, la Febre de l’Or1880I Congrés CatalanistaComissió per a la defensa del dret civil català1883II Congrés Catalanista1884 Mor el seupare1888I Exposició Universal1890 Es casa ambJosep Mariade Lasartei de Janer1891 Neix laseva fillaMontserrat1892 Neix el seu fillJoan1894 Neix la sevafilla Paulina1895 Neix la sevafilla Carme1898Guerra Hispanoestatunidenca19021r Article a Joventut1903Publica Cansons1905 Mor laseva fillaMontserratIncidents del ¡Cu-Cut!1906Col·labora amb Or y Grana, Diario de Barcelona i La Veu de Catalunya. Publica Bolves Publica Clixés Polemitza amb Eugeni d’Ors a la revista JoventutSolidaritat Catalana28-IV-1907Comença a publicar-se Feminal1908Estrena Un raig de solFormació de Solidaritat Obrera1909Setmana TràgicaCreació de l’Institut de Cultura per a la Dona de Francesca Bonnemaison1910Disserta sobre Cultura Femenina a l’ABCreació de la CNTReial decret que permet a les dones l’accés a la Universitat1911Estrena Els ídols1912Premi Extraordinari als Jocs Florals de Barcelona per De la vida d’en Joan Franch1913Funda La Llar1914Firma el Manifest per la Unitat Moral d’EuropaMancomunitat catalanaI Guerra Mundial1916Conferència del CADCI sobre la dona i el comerçParticipa al cicle sobre Educació Femenina de l’AB1917Darrer número de Feminal1918Organitza el Comitè Femení de Nostra ParlaCreació dels Sindicats Únics de la CNTFi dels imperis europeus1920Conferència sobre feminisme a l’AB Funda Acció Femenina1921 Mor el seumarit, Josep Maria deLasarte i deJaner1923Cop de Primo de Rivera i inici del Directori Militar1925Directori Civil1929Exposició Internacional de Barcelona1930La «Dictablanda»1931Defensa el vot femeníProclamació de la República Catalana Macià, president Proclamació de la II República Espanyola1932Publica Cuentos a mis nietos1934Publica Contes de l’àviaPublica Garba de contesCompanys, president de la Generalitat1936Guerra Civil1937Fets de Maig1938Bombardejos sobre Barcelona1939Fi de la Guerra Civil29-IX-1943Mor a la seva casade Sarrià

       Assaig

      Cultura femenina. Estudi i orientacions. Barcelona: L’Avenç, 1910.

      Diversos autors. Educación Femenina. Ciclo de conferencias desarrolladas en el Ateneo Barcelonés, días 31 de enero y 1, 3, 4 y 5 de febrero de 1916. Barcelona: Librería Parera, s. d.

      La Llar (El Hogar): residència d’estudiantes i professores i Escola de la Dona a Barcelona. Barcelona: Impremta La Renaixença, s. d.

       Novel·la, narracions breus i contes

      Bolves. Signat per L’Escardot. Pròleg de Lluís Via. Barcelona: L’Avenç, 1906.

      El vell piano. Barcelona: Feminal, 1912.

      De la vida d’en Joan Franch. Barcelona: La Ilustració Catalana, 1913. (Lectura Popular; 11)

      La fi del lliure. Il·lustrada per Antoni Riba. Barcelona: Avenç Gràfic, 1924. (La Novel·la d’Ara; 77).

      Cuentos a mis nietos. Amb il·lustracions de Rosario de Velasco. Burgos: Hijos de Saturnino Rodríguez, 1932.

      Contes de l’àvia. Il·lustracions de Maria i Clotilde Cirici Pellicer. Barcelona: Llibreria Bonavia, 1934.

      Nick. Conte de mitja nit. Il·lustracions de Lola Anglada. Barcelona: Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, 1934.

      Garba de contes. Il·lustrat per Narro. Girona: Carles Dalmau, 1935.

      El libro de Puli. Il·lustrat per Mariona Lluch. Barcelona: Edicions Ars, 1942.

       Teatre

      Raig de sol. Comèdia estrenada al Teatre Romea el 1908.

      Els ídols. Quadre en un acte y en prosa. Estrenat al Romea el 1911. Barcelona: Bartomeu Baxarias, 1911. (De Tots Colors)

      Caritat. Un acte en prosa, 1918.

       Composicions musicals

      Cansons. Lletra d’Apel·les Mestres, 1903.

      La mort del rossinyol, 1903.

      Las aranyas. Barcelona, 1903

      Flors d’escardot cançons catalanes. Lletra d’Apel·les Mestres i Àngel Guimerà. Barcelona: Sindicato Musical Barcelonés Dotesio, 1907.

      Orquídea. Lieder para canto y piano. Text de Miquel de Palol i música de Carme Karr, 1916.

      La Non non dels papellons, s. d.

      La filla de Maria, s. d.

      La Mort de la Verge, s. d.

      Tranzit, 1906. La Ilustració Catalana-Feminal, núm. 31 (31-X-1907).

      El testament d’Amèlia (sarsuela amb Joan Baptista Espadaler i Colomer).

      L’enamorat a l’enamorada. Lletra de Caterina Albert i música de Carme Karr. Barcelona: La Tralla, 1907.

      Goigs de la Mare de Déu de Pompeia, s. d.

       Periodisme

      Va col·laborar a Diari de Barcelona, La Veu de Catalunya, La Actualidad, Día Gráfico i Las Provincias de València.

      Col·laboradora, amb el pseudònim «L’Escardot», de la revista Joventut el 1902.

      Col·laboradora d’Or y Grana, 1906-1907.

      Directora de Feminal, Suplement mensual de La Ilustració Catalana, 1907-1917

      Col·laboradora d’Ofrena, 1916-1917.

      Col·laboradora de La Mainada, 1922-1923.

       Pròlegs

      «Pòrtic» a Tot cendra de Pere Salom. Sabadell: Biblioteca Sabadellenca, 1931.

       Traduccions

      Jolanda, Marquesa Maria Majocchi-Plattis: Amor Silencioso. Barcelona: Ramón de S. N. Araluce, 1910.


Скачать книгу