Porto responsable. Manuel Jorge Marmelo
curiós mosaic format per diferents estils arquitectònics, des del neoclàssic a l’art nouveau. Val la pena passejar-s’hi lentament observant-ho tot i descobrint les belles estàtues que guarneixen alguns edificis, prendre el sol que banya les places i recórrer els carrers que encara mantenen un tipus tradicional de comerç i restauració amenaçada amb desaparèixer.
Venedors de loteria i enllustradors, venedors ambulants, captaires i cecs desgranant esquinçadores melodies amb els seus acordions conviuen, durant el dia, amb la bullícia de la ciutat, per la qual cosa aquesta zona és considerada el cor de Porto. S’hi troba també el mercat do Bolhão, d’estil anglès, al qual les venedores donen un ambient extremament popular, parlant alt i oferint els seus productes als qui passen.
Finalment, el visitant ha d’entrar a l’estació de ferrocarril de São Bento per contemplar els enormes panells que recreen temes històrics i folklòrics de la regió.
Bairro das Galerias
Un dels fenòmens més interessants dels últims anys ha estat la concentració d’un gran nombre de galeries a l’entorn del Museu Soares dos Reis, sobretot a la Rua Miguel Bombarda.
L’oferta cultural s’ha incrementat a més amb l’obertura d’una nova biblioteca galeria municipal als amens jardins do Palácio de Cristal (la visita del quals és inexcusable); destaquen, també, les agradables cafeteries, llibreries, botigues de moda, bars i moderns salons de bellesa de la zona.
Bairro dos Livros
L’àrea central de la ciutat que va, aproximadament, des de l’avinguda dos Aliados a la plaça de Carlos Alberto, i de la Rua das Carmelites a la Rua da Conceição, és la que ha sofert majors canvis els darrers anys i, sobretot, un enorme dinamisme comercial. Aquí prolifera una animada àrea d’oci nocturn amb diversos bars, cafès i petites discoteques que s’han beneficiat de la requalificació urbanística duta a terme fins l’any 2001. A més, el barri és un curiós pol on es concentren prop de trenta llibreries, amb establiments dedicats al còmic o als llibres antics, inclosa la històrica Livraria Lello, considerada una de les més belles del món. Aquest moviment, nascut d’una manera gairebé espontània, està acompanyat per la presència d’altres botigues i per l’organització, els caps de setmana, de petites fires d’artesania urbana, antiguitats i objectes d’època, tot això complementat amb alguns dels cafès més antics de la ciutat (Piolho i Progreso) i l’organització de concerts durant l’estiu. La zona compta, a més, amb una nova línia turística en la qual operen els vells tramvies, que efectuen un recorregut circular que uneix els dos turons d’A Baixa.
Façana marítima i marge fluvial
Tot visitant hauria de passejar a peu (o en els vells tramvies) pel passeig marítim riberenc, rehabilitat. La zona compta amb moltes terrasses i àrees d’oci nocturn, botigues de moda nacional i estrangera i, com a complement, l’afable parc da Cidade, una gran zona verda urbana amb certs aires de Central Park de Nova York.
En el passeig riberenc i marítim subsisteixen encara algunes activitats antigues, com una drassana de construcció naval i una petita comunitat de pescadors que es dedica a un tipus de feina artesanal i poc rendible, però que suposa un complement a les professions urbanes dels qui hi viuen. Tant els vaixells com els aparells de pesca estan a la vista de tothom, aportant un típic colorit a la riba dreta de la desembocadura del riu, que contrasta amb els apartaments de luxe i els antics palauets burgesos. Val la pena endinsar-se, en passar, en el barri històric da Foz Velha, de carrers estrets i tranquils.
Praia do Ourigo amb el far al fons.
Amb l’èxode dels habitants cap als barris de la perifèria, molts dels locals d’oci també van canviar la seva ubicació —són ja molt pocs, per exemple, els cinemes que encara funcionen a la ciutat—. Encara que algunes platges de Porto ostenten ja el distintiu de la bandera blava de la Unió Europea gràcies a la seva recuperació mediambiental, les millors es troben fora de la ciutat (el municipi de Vila Nova de Gaia compta amb molts quilòmetres de costa amb la bandera blava de la Unió Europea), igual que bona part de locals i equipaments dedicats a l’oci i, fins i tot, als negocis (els dos centres de convencions més importants estan situats a les localitats de Matosinhos i de Feira).
Porto en la literatura
Són nombrosos els escriptors que han nascut, van passar o es van relacionar d’alguna forma amb Porto, per això no és d’estranyar que la ciutat aparegui en algunes de les més importants peces literàries portugueses dels últims dos segles. Nombroses obres com les de Camilo Castelo Branco, Júlio Dinis, Ramalho Ortigão, Arnaldo Gamma i Almeida Garrett recorren els carrers de la ciutat, que van inspirar igualment poetes, com es comprova en llegir la compilació Ao Porto, publicada el 2001 per l’editorial Dom Quixote. L’insigne poeta èpic portuguès Luís Vaz de Camões es va referir a Porto com la «lleial ciutat on va tenir origen, com és sabut, el nom etern de Portugal». Però, com que no consta que alguna vegada visités la ciutat, el més segur és que Camões es limités a repetir aquest clixé històric.
Amb més coneixement de causa van escriure, per exemple, i més recentment, poetes com Eugénio de Andrade, José Gomes Ferreira, Vasco Graça Moura, Manuel António Pina i Sophia de Mello Breyner Andresen. També són nombrosos els prosistes portuguesos del segle XX que han dedicat a Porto algunes de les seves pàgines. Agustina Bessa-Luís ambienta freqüentment les seves ficcions a Porto i a l’entorn de la regió, habitada per una ferma i antiga burgesia.
Mário Cláudio fa el mateix, tot i que amb incursions més contemporànies. Més recentment, Miguel Miranda va aconseguir col·locar la ciutat al mapa literari nacional, creant un conjunt de novel·les policíaques que s’endinsen en els baixos fons tripeiros habitats per alguns personatges que són un reflex caricaturitzat de la ciutat.
En el seu llibre Viatge a Portugal, el Premi Nobel de Literatura José Saramago descriu Porto amb el seu estil inconfusible.
Miguel Torga, un altre dels noms destacats de la literatura portuguesa del passat segle XX, va plasmar literàriament la seva ànima tripeira en la seva obra Portugal: «Com aquells vells casals nostres que, lliures de teranyines, fan enrogir de vergonya a qualsevol gratacel de formigó edificat al seu costat, Porto només necessita que se li netegi la pols per competir amb qualsevol altre lloc amb què se’l vulgui comparar».
Una mica més sorprenent serà, potser, trobar referències a Porto en les grans obres de la literatura universal. Per exemple, a Crim i càstig, Fiodor Dostoievski introdueix una ampolla de vi de Porto al funeral de Marmeladoff. Més recentment, l’escriptor italià Antonio Tabucchi va situar la seva novel·la El cap perdut de Damasceno Monteiro en una localitat dels voltants. L’espanyol Enrique Vila-Matas li va dedicar a Porto dues de les cròniques periodístiques recopilades en el llibre Desde la ciudad nerviosa i la va triar com un dels escenaris on transcorre la seva novel·la El viaje vertical.
Interior de la Livraria Lello.
Porto en el cinema
El sorprenent invent dels germans Lumière va arribar a Porto l’any 1896. Aproximadament un centenar de pel·lícules s’han rodat o han estat produïdes a la ciutat. Una part important d’elles, probablement, serà poc coneguda pel visitant, encara que en destaquen algunes com la històrica Aniki-Bóbó (1942), de Manoel d’Oliveira, filmada en el centre històric de Porto.
En la que va ser considerada l’època d’or del cinema portuguès, les dècades de 1940-1950, cal destacar la presència de Porto a la comèdia O Leão da Estrela (‘El lleó de l’estrella’), però va ser a la fi de la dècada de 1990 quan Porto es va donar a conèixer internacionalment en l’àmbit cinematogràfic. Pel·lícules com Trois ponts sur la rivière, del francès Jean-Claude Biette, O Xangô de Baker Street, del brasiler Miguel Faria Júnior, Pasos de baile, del nord-americà John Malkovich (amb Javier Bardem) i Sombras en una batalla, de l’espanyol Mario Camus (amb Carmen Maura)