Poemes de carretera i altres versos. Toni Fontanillas

Poemes de carretera i altres versos - Toni Fontanillas


Скачать книгу
rel="nofollow" href="#u6b099e5d-e784-5eb6-a92a-9250dab63cb1">POEMA DE CARRETERA 34

       TAQUES DE FELICITAT

       POEMA DE CARRETERA 35

       LA CAFETERA

       POEMA DE CARRETERA 36

       L’UNIVERS PARTICULAR

       POEMA DE CARRETERA 37

       LA DUTXA

       POEMA DE CARRETERA 38

       REALITAT (4a part)

       POEMA DE CARRETERA 39

       POEMA DE CARRETERA 40

       POEMA DE CARRETERA 41

       REALITAT (5a part)

      INTRODUCCIÓ

      Després de l’èxit inesperat de la meva ‘opera prima’ Poemes de la realitat, em vaig veure gairebé obligat, en part pel fet d’haver rebut nombroses peticions dels lectors, i també per motius personals, a escriure un llibre que fos una conseqüència de la història precedent.

      Poemes de carretera i altres versos neix amb una voluntat continuista, si bé amb certs matisos, que podreu comprovar en llegir-lo. S’hi continua la sèrie iniciada de poemes de carretera: als 9 del primer llibre se n’hi han afegit 32, fins a arribar en conjunt als 41. A més, altres poemes venen a complementar la història principal. Es tracta d’un conjunt heterogeni, gens convencional.

      L’estil de la poesia continua força en la línia vitalista/decadentista de l’obra precedent. Segons el meu criteri, el llibre s’emmarca en un realisme simbolista, tal vegada postmodern, però això ho comentaran millor els crítics literaris.

      A mode d’introducció, poca cosa més a dir. Deixem que parli la literatura. Fiqueu-vos dins de la història i gaudiu del llibre. És el meu consell i el meu desig.

      Vull dedicar aquest llibre a tots els lectors passats, presents i

      futurs de les meves obres, a tots aquells que m’han prestat

      el seu suport a les xarxes socials, que han estat molts, i a

      la Mary, l’amant fictícia de la veu poètica d’aquest llibre.

      ALQUÍMIA

      Alquímia en els teus ulls,

      en les teves mans,

      en la teva veu.

      Em propicies reaccions

      químiques inversemblants,

      combinacions de secrecions

      amb expansions exuberants.

      Provoquem el pas del dia

      a dia a l’eternitat del moment

      present. Tal vegada trobem

      la pedra filosofal del sentiment.

      Tu ets el meu metall pur,

      la meva terra rara que,

      combinats, em fan esborrar

      el pas del temps.

      A gran temperatura consumem

      la reacció ardent, metall més

      pols, unió incandescent.

      Alquímia en els teus ulls,

      en les teves mans,

      en la teva ment.

      POEMA DE CARRETERA 10

      Caminem per la grava,

      encaminats cap a un destí incert.

      Ahir érem joves i adolescents,

      carregats d’il·lusions i de pors.

      L’àrea de servei de l’autopista

      ens connecta amb el present.

      Tu, jo i la Harley, en un dia tèrbol.

      Enfilem el retorn cap a l’asfalt,

      la Harley ens parla a brams.

      Olor de benzina i sentor d’asfalt,

      aquesta és la nostra religió.

      M’estrenys amb força l’esquena,

      el pit, no saps tot el que sento

      per tu i per la Harley, amors

      meus indefugibles.

      Els rètols de la calçada

      circulen amb pressa, s’empenyen.

      El vent colpeja els rostres,

      encara joves. Som feliços,

      encara som feliços.

      A Perpinyà ens aturem a fer

      sengles roms amb cola,

      fumem un parell de cigarretes.

      Ja ho tenim tot.

      La Harley tremola i nosaltres

      enfilem cap al sud.

      Algun dia pensarem que

      vam ser feliços,

      damunt la Harley.

      MEDITERRÀNIA SUBJECTIVA

      D’un blau marí radiant

      la mar s’emmiralla

      als ulls del poeta,

      d’un blau marí sepulcral.

      Exhala, aquesta Mediterrània,

      sentors mil·lenàries,

      tresors enterrats al ulls

      dels cecs coetanis.

      Ja els grecs i els fenicis

      la salparen, i en el fons,

      derelictes hi habiten,

      tresors insondables

      als ulls del planeta.

      Ja el poeta navega

      entre mars mil·lenàries

      i enceta noves etapes,

      entre versos i estepes

      mai del tot travessades.

      I tu omples l’espai

      que tot ho buida,

      estimada mar vella,

      estimada Mediterrània.

      POEMA DE CARRETERA 11

      La


Скачать книгу