Capbreu de la Confraria d'Òrfenes a Maridar de València (segles XIV-XVII). AAVV

Capbreu de la Confraria d'Òrfenes a Maridar de València (segles XIV-XVII) - AAVV


Скачать книгу
ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat a capbrevar deleguat, constituhit en Nadal Colomer, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Nadal Colomer, té e posseheix hun alberch en la present ciutat de València, en la perròquia de Sent Martí, en lo camí appellat de Sent Vicent, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch d’en Miquel Balle, texidor de lli, e d’altra part ab alberch d’en Johan Camargo, corredor. E que per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any a Pasqua de Resurrecció nou sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch dret de loïsme e fadiga e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València los dessús dits dia e any… VIIIIº sous.

      Presents testimonis foren a les dites coses en Martí Adrià, manyà, e en Miquel Balle, texidor, ciutadans de València.

      Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.

      El està en la quasa matexa. Lo dit alberch hi està en Nofre Alamay, pintor, genre del dit en Nadal Colomer. Donam licència de quarregar XIIII liures per a obs de obrar la quasa, obligant-se a quitar dins quatre anys, ab acte rebut per en Johan Perilles, notari, a XXVII de nohenbre any Mi D.

      La dita casa poseex en Loís Navarro, mercader, e arrendador de drets, està en lo carrer de la Verge Maria de Gràcia, prop del forn que ell ha fet novament en lo dit carrer de la Verge Maria de Gràcia.

      A tres de març D XXXXVII lo magnífich mossén Miquel Hierònim Garcia, majordom, fermà en la venda feta per la Cort del magnífich Racional com a béns d’en Luís Navarro, per preu de C XXX liures al reverent mossén Joan Nofre Sentpere.

      Ab acte rebut per Pau Vasiedo, notari, a 9 de maig 1600 Francesca Inego y de Calderó y altres germanes veneren la sobredita casa a Sebastià Verger, çabater.

      ||52r Dicta die

      Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,361 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà a capbrevar deleguat, constituhit en Pere Urgell, laurador, ciutadà de València e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Pere Urgell, té e posseheix hun alberch en la present ciutat de València, en lo carrer appellat lo Carrer Nou, alias del Pont de les Ànedes, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta ab cases e ort a tres parts del discret mossén Vicent Martí, prevere, los quals solien ésser d’en Borraç. E que per rahó del dit alberch és tengut pagar a les dites Òrfenes cascun any a Pasqua de Resurrecció dihuyt sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadiga e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València los dessús dits dia e any… C VIII sous.

      Presents testimonis foren a les dites coses lo discret mossén en Vicent Martí, prevere, e en Rafel Vich, studiant en arts, ciutadans de València.

      Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.

      En aprés a XIII de juny any M CCCC LXXXIII en Pere Munyoç, laurador, tudor e curador dels fils e hereus del dit en Pere Urgell, vené la dita casa a mossén Jerònim Calbet per XXX liures, reberen-se’n de loïsme sixanta sous segons ab acte rebut per Bertran Bayona dits dia e any, apar. Està al quostat de sa quasa.

      Poseex la dita casa la hereua del dit mossén Calbet, casada ab mossén Stanya, de Xàtiva. Està en la plaça de Preïcadors en la casa nova que lo dit mossén Stanya ha obrat.

      Ab acte rebut per Luís Nicholau Vaziero, notari, a VI de febrer M D LXXXXIIII March Antoni Penarroja vené dites cases a Valero Pasqual, laurador, per preu de cent setanta-y-cinch liures franques de luïsme, rebé lo magnífich en Christòphol Pérez de Almaçan, majordom, quatorze liures y dos sous, rebe la loació lo dit Vaziero, a VI de març dit any M D LXXXXIII.

      ||53r Die iovis XVIIIIª iulii anno iamdicto Mº CCCCº LXXº

      Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,362 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat a capbrevar deleguat, constituhida na Maria Agost, filla d’en Miquel Agost, laurador quondam, del loch de Benimaclet, e interrogada per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ella, dita Maria Agost, té e posseheix tres fanecades de vinya en terme de Rambla, prop lo molí d’en Mascó, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, les quals tres fanecades de vinya afronten de una part ab terra campa d’ella mateixa e d’altra part ab terra campa del dit en Mascó. E que per les dites tres fanecades de vinya és tenguda paguar a les dites Òrfenes cascun any en la festa de Pasqua de Resurrecció quatre sous. E més és tenguda a les Òrfenes per rahó de les dites tres fanecades de vinya a dret de loïsme e fadiga e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en lo dit loch de Benimeclet, los dessús dits dia e any… IIII sous.

      Presents testimonis foren a les dites coses en Bernat Thovià, apothecari, ciutadà de València, e en Miquel Sançho, laurador de Benimaclet.

      Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.

      Fa·ls huy en Johan Agost, de Berimaclet.

      A VIIII de agost mil D V, ab carta rebuda per lo discret en Pau Mataller, notari, lo dit en Johan Agost vené la dita terra a mossén Loís Mascó, cavaller, per preu de L liures.

      Les dites tres fanecades de vinya posseex lo senyor de Bunyol que comprà lo molí del dit mossén Loís Mascó, fa mirar si han pagat lo lloÿsme.

      A XIII de març 1539 fermà en tres vendes Agostí Jofre Albert de tres fanecades de terra, la una venda és feta per lo noble don Baltasar Mercader al noble don Gaspar, jermà de aquell, l’altra d’en363 Gaspar al noble don Baltasar, señor de Gest, e l’altra per lo noble don Baltasar al noble don Miquel Mercader, ab actes rebuts per Nofre Vernís a (blanc) 1535.

      ||54r Die lune XXXª iulii anno predicto Mº CCCCº LXXº

      Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari, ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat a capbrevar deleguat, constituhida la honorable na Constança, muller del honorable en Thomàs Roger d’Eroles, ciutadà, habitador de la dita ciutat, e interroguada per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ella, dita na Constança, té e posseheix ensemps ab lo honorable en Francí Montblanch, germà seu, unes cases en la present ciutat, en la perròquia de Sent Andreu, davant la casa de mossén Johan Vilarasa, carrer en mig, la qual casa afronta de una part ab cases d’en Miquel Beneyto, perayre, e ab la plaça a les spalles ara novament feta. No sab emperò, la dita casa si fa o és tenguda a dret de loïsme e fadiga, protesta emperò, la dita na Constança que per la present


Скачать книгу