Capbreu de la Confraria d'Òrfenes a Maridar de València (segles XIV-XVII). AAVV
Sanz Cotanda, majordom, y rebé per dita loasió lo lluÿsme que és cent y catorze liures… 114 liures.
||64r Eisdem die et anno
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,383 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit mestre Francí Roger, cirurgià, ciutadà de la dita ciutat, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit mestre Francí Roger, té e posseheix hun alberch en la perròquia de Senta Creu de la dita ciutat, en lo carrer apellat de la Pobla Vella, en la cruellada qui va a la casa del magnífich en Thomàs Sorell e als Tints Majors, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch de la muller d’en Johan Reig, pedrapiquer, e ab dues carreres públiques, com stigua a la cantonada davant la casa del specier. E per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any a les festes de Sent Johan de juny e de Nadal, migerament tretze sous sis diners. E més és tenguda a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… XIII sous, VI diners.
Presents testimoni foren a les dites coses en Johan Garcia, perayre, e en Bernat Corts, mercader, ciutadans de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
Huy la posex Garcia Malo, ydalgo, ab sa muler, que lo y a portat, qui era muler de mestre Francí Roger.
Huy posseex los hereus de Loís Borrull, perayre, està en la matexa <casa> la viuda e hun fill del dit Borrull als Quatre Cantons; Luýs Borull venda lloada per Martí Andrés any 1514 en 1515.
A XIII de juny 1543 lo magnífich mossén Vernegal donà lixència de carregar C XXX liures a la dita Úrsola Borrull y Joan Borrull, fill de aquella.
A XXVIII de abril any M D LXXXIII mossén Cristòfol Pérez, majordom, loà una venda de dita cassa feta per Joan Batiste Cervera, rebé dita lloasió Loís Nicolau Vaziero, notari, dit dia.
||65r Dicta die
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,384 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhida la dona na Úrsola Roqua, muller d’en Pere Roqua, quondam peller, ciutadà de la dita ciutat e interroguada per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ella, dita na Úrsola Roqua, té e posseheix hun alberch en la present ciutat, en la perròquia de Sent Thomàs, en lo carrer appellat de Catalans, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab cases d’en Jacme March, mercader, e d’altra part ab cases d’en Pau Torell, carreró del bany de mossén Perot Pardo, quondam, en mig, e ab carrera pública. E que per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any, migerament en les festes de Sent Johan de juny e de Nadal nou sous. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… VIIIIº sous.
Presents testimonis foren a les dites coses en Johan Castelló e en Berthomeu Badia, texidors de ceda, ciutadans de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
A XXVIII de agost any Mi CCCC LXXX lo magnífich en Johan Gòmis loà la venda feta a·n Jaume Març, mercader, per preu de LXXXV liures, ab acte rebut per en Bertran Bayona, notari.
Estan el matex.
Posseex huy los hereus del dit Jaume Març que són micer March, doctor en leys, e sos germans metges.
Huy al present poseheix lo reverent mossén Pere Martines, prevere, beneficiat en la Seu e procurador del Spital General, prop la dita casa, ab acte rebut per Ramon Capdan, notari, a XIIIIº de nohembre D XXXVIII segons està continuat en lo present en cartes XXXXV. Té a pagar los censos y lo luÿsme lo receptor de la Inquisició.
A VIII de octubre 1539 donà lo magnífich en Johan Jerònim Gil licència al dit mossén Pere Martines per a caregar CC III liures sobre les dites cases, la qual licència rebé lo honorable en Luís Vaziedo, notari, dit dia.
Ab acte rebut per Ramon Capdan, notari, a XXII de nohembre any M D XXXVIII la dita casa pertanygué a mossén Pere Martínez, prevere, beneficiat en la Seu de València, venudes per lo receptor de la Inquisició, loà la venda Nicholau Ortí tenint poder sobre la dita loació de Castillo, notari de la Inquisició, en dos de dehembre M D LII.
A 1 de juliol 1581 lo magnífich mossén Figuerola lloà la venda de dita casa feta a mossén Gil del Río, rebé la lloasió en Lluís Nicolau Vasiedo en dit dia y pagà per lo lloïsme trenta liures, 7 sous.
Ab acte rebut per Jaume Berthomeu, notari, a XIIII de agost any M D LXXXVI comprà dita casa Joseph Sans, notari, per preu de CCCC LXVII [liures], rebé lo magnífich Joan Hieroni Perpinyà, majordom, per lo loÿsme XXXXVI liures, IIII sous. Rebé lo loïsme lo dit Jaume Berthomeu dit dia.
||65v Ab decret de venda fet y provehit per lo governador de València a 9 de febrer 1643 es feu venda com a béns de Úsola Anna Bernat i de Bertomeu, viuda, y de Joseph Bertomeu, prevere, de la dita casa a favor de mosén Andreu Royg per preu de 438 liures, fonch loada per Baltazar Giner, majordom, ab acte rebut per Simó Goriz a 29 de abril 1643, cobrà per lo lluÿsme 42 liures.
||66r Eodem die
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari, ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit lo honorable en Bernat Thovià, apothecari, ciutadà de la dita ciutat e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Bernat Thovià, té e posseheix hun ort en la perròquia de Sent Salvador, en hun carreró travesser del camí de Morvedre, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual dit ort afronta ab ort del discret en Guillem Thovià, notari, qui stà en lo dit camí apellat de Morvedre, devant la casa del barber, e d’altra part ab ort del discret mossén Johan Boix, prevere, e encara d’altra part ab ort d’en Rossell Andreu, draper. E que per lo dit ort és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any quatorze sous en la festa de Sent Johan de juny. E més és tengut a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… XIIII sous.
Presents testimonis foren a les dites coses en Johan Mestre e en Martí de Salines, studians en arts, ciutadans de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
Lo dit ort posexen huy los ereus d’en Bertran Bayona, notari, síndich que solia ésser d’aquesta