Els llegats. Lluís Calvo Guardiola
«El resultat és un assaig savi, clarivident, llegidor i escrit amb mestria. Constatem que Calvo és un dels revulsius de l’assaig català contemporani: en aquest gènere ha aconseguit alguns dels seus títols més memorables, des de la seva entrada triomfal amb Les interpretacions (Edicions del Salobre, 2006) fins a l’èxit de crítica i públic de L’infiltrat (Arcàdia, 2019), passant pel celebrat El meridià de París (Edicions Poncianes, 2016).» JAUME C. PONS ALORDA, Núvol, abril del 2021.
«Aquest viatge assagístic, l’autor el fa de la ma d’autors com Benjamin, Arendt, Eliot, Hegel, Steiner i Deleuze. No és, de fet, un viatge al passat, sinó una navegació pel present fragmentat, com un camp de ruïnes, per fer-hi aflorar tot de bocins pretèrits que ni sabem reconèixer, però que hi són, i que estan carregats d’humanitat. La tradició, en fi, és sobretot un afer creatiu dels vius.» IGNASI ARAGAY, Ara Llegim, abril del 2021.
LLUÍS CALVO (Saragossa, 1963) és poeta, narrador, crític literari i assagista. En aquest últim àmbit ha publicat Les interpretacions (2006), Baules i llenguatges (2011), El meridià de París (2016, segona edició 2018) i L’infiltrat. Estratègies d’intrusió, anonimat i resistència (2018, publicat també a Arcàdia, amb tres edicions), obres saludades per la crítica com a revulsius de l’assaig català contemporani.
Ha conreat igualment la crítica literària, amb nombrosos articles sobre literatura i pensament, publicats en obres col·lectives i revistes, amb una especial dedicació a la poesia jove.
Els seus últims llibres en el terreny poètic són L’espai profund (2020), Ancestral (2019), Talismà (2017) i Llum a l’arsenal (2017), una antologia que recull trenta anys de trajectòria literària, amb més de dinou llibres publicats.
Entre els premis que ha rebut destaquen, entre d’altres, el premi Carles Riba (obtingut el 2019 pel llibre L’espai profund), els Jocs Florals de Barcelona, Vicent Andrés Estellés (premis Octubre), Rosa Leveroni, Amadeu Oller, Miquel de Palol, el premi de la crítica Serra d’Or i el premi Quima Jaume de reconeixement a la trajectòria literària.
ELS LLEGATS
Una lectura contemporània de la tradició
Lluís Calvo
ARCÀDIA
Amb el suport de
i l’associació
Edició digital: desembre del 2021
Primera edició: març del 2021
© 2021, Lluís Calvo Guardiola, pel text
© 2021, Lluís Calvo Guardiola, per les fotografies de les p. 70, 77, 80, 82, 165, 167 i 169
© 1960, STUDIOCANAL-Argos Films-Cineriz, per la fotografia de la p. 82
© 2021, ATMARCADIA SL, per aquesta edició
Muntaner, 3 1r 1a
08011 – Barcelona
Disseny de la coberta: Víctor García Tur
Composició: LolaBooks
Producció de l’ePub: booqlab
ISBN: 978-84-123731-6-5
No és permesa la reproducció total o parcial d’aquesta publicació a través de qualsevol mitjà, en qualsevol llengua, sense permís previ i per escrit dels titulars del copyright. CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) gestiona qualsevol ús secundari d’aquesta publicació: www.conlicencia.com
ÍNDEX
PERDRE EL PASSAT, HABITAR L’EFÍMER
L’herència esmicolada i la pèrdua del passat
La transmissió elitista. Quan els bàrbars amenacen la fortalesa
¿La tradició és un reducte fòssil? Les lluites, conteses i escaramusses dels llegats
La versió oficial i la trama zombi
El Walhalla de Ratisbona i els mecanismes de preservació de la tradició
Cementiris decadents i galàxies inconnexes. Un diàleg amb la mort i la tradició
Les clivelles de la transmissió
La redempció del passat segons Walter Benjamin
Astronautes, carrusels i viatgers imprudents. Transitar pel passat sense moure’s del present
L’exaltació del present i l’obsolescència programada de la cultura
El temps actual és un joc de l’ego
La pèrdua de la memòria i l’apogeu del narcisisme
L’autoritarisme d’allò idèntic
La posteritat feta a mida (o la desconfiança envers la perdurabilitat)
Un microcosmos sense alteritat
¿Homer a la deixalleria? Per una mirada antinostàlgica del passat
L’ànima bella i l’ànima lletja: una dicotomia perversa
La fi de la unitat hegeliana a ritme de dancehall
El difícil enforcall de la tradició: a tall de conclusió
vosaltres: ¡monstres!
esborrar