Viure Fàcil. Esther Masdeu
molt útils i importants per al teu benestar i per al benestar dels teus éssers estimats.
La primera és per fer-la en equip. Parla-ho amb el pare, la mare o amb la persona gran que et cuidi i s’encarregui de preparar els àpats. També s’hi poden afegir els avis, els cosins, els amics. Com que menjar és una cosa que fem cada dia, si preparem el que ens menjarem d’aquesta manera, pot ser ben divertit.
PRÀCTICA 2. CUINEM JUNTS
QUÈ: Reserveu un dia i una hora per cuinar junts, en família. Pot ser el dinar del cap de setmana o el sopar de divendres, un pa de pessic per berenar o un diumenge a la tarda que prepareu els esmorzars escolars de la setmana. Proposeu i escolteu idees en família.
COM: És important que no hi hagi interferències de mòbils i altres aparells mentre cuineu junts. Si voleu, podeu posar música per cantar o ballar mentre cuineu. Poseu-vos davantals i prepareu els ingredients que necessitareu per tenir-los a l’abast. Per fer més fàcil el procés, repartiu-vos les diferents tasques que facin falta per a la recepta que hàgiu escollit fer entre tots.
ACTITUD: És important treballar amb il·lusió i ganes que surti un plat ben bo i deliciós, o uns entrepans boníssims.
RESULTAT: Si és el cas, mengeu plegats; si no, tots junts, endreceu-ho tot.
COMPARTIR: Quan acabeu l’activitat, preneu consciència de l’estona que acabeu de passar junts, del que heu cuinat i de com de bé ho acabeu de passar.
Aquesta segona activitat és perquè la facis sol. Recordes quan ens hem concentrat en la respiració i hem observat com entra l’oxigen cap a les parts interiors del nostre organisme? Ara farem el mateix amb els aliments.
PRÀCTICA 3.
MENGEM I BEVEM AMB CONSCIÈNCIA
QUÈ I COM: Abans de posar-te res a la boca, para consciència a l’aliment. Primer observa’l. Com és, quina forma té, quin color, és un tros gran o petit, t’hi cabrà tot o l’hauràs de tallar... Després olora’l. Quina olor fa? Bona, t’agrada o no, és una olor suau o intensa, dolça o cítrica...
PAS 1: Vigila la temperatura i posa-te’l a la boca. Observa si fumeja, potser l’has de bufar una mica; si és un líquid o una sopa, vigila que no cremi gaire.
PAS 2: Ara paladeja’l amb consciència. Quina consistència té? És sòlid, tou o líquid? Es desfà ràpidament o l’has de mastegar? Quin gust té? Dolç, salat, amarg, àcid, picant. T’agrada? Assaboreix-lo amb consciència; així, gaudiràs d’un aliment sa que et dona els nutrients necessaris perquè el teu cos funcioni en les millors condicions.
PAS 3: Si és un aliment sòlid, mastega’l a poc a poc per fer-ne una pasteta abans d’empassar-te’l. A la boca comença la digestió dels aliments, per això has de mastegar bé i força vegades perquè quedi ben desfet; així l’estómac no tindrà tanta feina i el pairàs millor.
PAS 4: Després d’empassar-te’l, espera un moment abans de posar-te un altre mos a la boca. D’aquesta manera aprendràs a menjar millor, amb consciència i d’una manera saludable.
CONSCIÈNCIA: Amb aquesta pràctica et fas conscient que els aliments saludables són el millor combustible perquè el teu cos funcioni bé i tingui energia.
1.3. Percebo
1.3.1. les finestres a l’exterior
Equipat amb els cinc sentits,
l’home explora l’univers que l’envolta i
fa una crida a l’aventura de la ciència.
Edwin Powell Hubble
Els sentits són el mecanisme fisiològic mitjançant el qual els éssers humans percebem la informació que ens arriba de l’exterior i de l’interior del nostre cos. Gràcies a ells podem interpretar imatges (sentit de la vista), sorolls (sentit de l’oïda), olors (sentit de l’olfacte), sabors (sentit del gust) i textures (sentit del tacte). Els sentits ens serveixen per captar i aprofitar informació per al nostre benefici, el nostre desenvolupament i la nostra supervivència.
No tothom pot gaudir de posseir els cinc sentits; hi ha persones sordes i persones cegues, però aquestes persones són capaces de potenciar els altres sentits per aconseguir comunicar-se amb el seu entorn. Per exemple, les persones cegues tenen el sentit de l’oïda molt desenvolupat i fan servir les seves mans (el sentit del tacte) per poder «veure» el seu entorn (així és com tenen el seu propi alfabet: el braille, els cecs llegeixen fent servir el tacte); les persones sordes, per poder-se comunicar, fan servir el sentit de la vista (el llenguatge de signes).
Si no cuidem bé aquests sentits, la informació que ens arriba podria no ser correcte. Els sentits són per on els estímuls de l’exterior passen cap a dins nostre. Els anirem revisant per fer-nos-en més conscients de les seves funcions i de com podem aprofitar-los per millorar la nostra vida.
la vista: veure i mirar
La vista és la funció dels ulls,
però la visió és la funció del cor.
Helen Keller
Podem dir que veure és percebre una imatge i mirar és fixar la vista sobre algú o alguna cosa. Veiem per captar informació que necessitem. Per exemple, si ens trobem davant d’unes escales però no veiem els esglaons, el més probable és que acabéssim caient. Les persones invidents, com ja hem dit abans, aconsegueixen veure d’una altra manera; poden llegir aquest llibre si es transcriu en braille o bé si algú els hi llegeix en veu alta.
Podem veure sense mirar, com quan ens quedem absorts i amb la mirada perduda, sense fixar-nos en el que tenim davant. Però quan ens hi fixem, quan parem atenció i hi posem consciència, l’acte de mirar s’amplifica amb la intenció. Podem mirar només per tafanejar, o per necessitat, perquè hem de saber per on passar, per exemple.
Som conscients realment de com mirem i com ens mirem? Ho fem conscients de l’impacte que això pot provocar en les nostres vides? Quantes vegades passen coses al nostre voltant i no les veiem, no les mirem. És cert que no podem fixar-nos en tot; ara bé, tenim la seguretat que sabem aprofitar al màxim aquest sentit tan preuat?, aquesta finestra que ens permet veure colors, cares, paisatges i moments de la vida?
PRÀCTICA 4. VEIG I MIRO
Estimat infant o jove que també llegeixes aquest llibre, aquesta part és per a tu. Pots escollir llegir-la sol o en companyia. Tu decideixes. Després, serà bonic i enriquidor compartir la pràctica i el que hagis après amb els teus éssers estimats.
Veure i mirar és utilitzar els ulls per captar imatges de l’entorn. Si mirem per una finestra, potser veurem arbres, ocells, cases, gent; si em crides i em giro, et veuré a tu, i si et miro bé, podré obtenir informació dels detalls de la teva cara: si estàs content, trist o enfadat. La vista també ens permet saber si un aliment està en mal estat, perquè té mal aspecte, o descobrir granets al nostre cos. El sentit de la vista és molt valuós perquè sol ser el primer amb què rebem informació de l’entorn.
Ara que ja sabem respirar amb atenció plena, menjar de manera més saludable i actuar amb més consciència, anem a veure què podem fer per millorar aquest sentit i aprendre a treure-li més profit.
DECISIÓ: Cadascú dels participants escolliu què voleu observar amb atenció durant un dia. Pot ser un paisatge, una persona, una planta..., qualsevol cosa que us cridi l’atenció. Dediqueu-vos a observar-ho amb deteniment durant el dia. O també us podeu posar d’acord i observar tots la mateixa cosa.
FOCUS: