Els versos dels calaixos. Ferran Carbó Aguilar
o en alguns sonets d’El gran foc dels garbons.
La poesia d’Estellés, d’una banda, és el testimoni d’aquest univers que va viure i que va imaginar, el qual es pot conèixer i constatar mitjançant la crònica que en fa; i, de l’altra, construeix una ficció dissident –ben personal– mitjançant la passió d’escriure, una passió que el va absorbir durant tota una vida.
1. Per a les citacions de Llibre de meravelles se segueix l’edició revisada del 2015, dins Obra completa 2, València, Edicions Tres i Quatre. Quan la citació prové d’un altre poemari, en el cas d’estar inclòs a qualsevol dels quatre volums de la nova edició de l’Obra completa, es parteix d’aquesta. En el cas de no trobar-s’hi encara inclòs, es parteix de la publicació anterior de l’Obra completa, de la mateixa editorial. I quan és una obra només publicada solta (per exemple, Mural del País Valencià), llavors es pren l’edició existent a l’abast.
2. Aquests deu volums de les seues obres completes publicades per Eliseu Climent editor eren Recomane tenebres. Obra completa 1 (1972), Les pedres de l’àmfora. O.c. 2 (1974), Manual de conformitats. O.c. 3 (1977), Balanç de mar. O.c. 4 (1978), Cant temporal. O.c. 5 (1980), Les homilies d’Organyà. O.c. 6 (1981), Versos per a Jackeley. O.c. 7 (1982), Vaixell de vidre. O.c. 8 (1983), La lluna de colors. O.c. 9 (1986) i Sonata d’Isabel. O.c. 10 (1990). Des del 2014 Edicions Tres i Quatre ha publicat quatre volums d’una nova edició revisada, que de moment abracen el corpus poètic dels anys cinquanta i seixanta.
3. Al Fons Estellés es conserva el document de l’obra però no la portada, per tant, no se sap el títol del conjunt. Aquest primer poema en valencià ha estat reproduït per Carbó (2009a: 33).
4. El que actualment es coneix com L’inventari clement de Gandia.
5. Aquest apartat prové d’una reelaboració de dos treballs anteriors (Carbó, 2003 i 2009b: 104-108).
2
La creació dels textos
i la difusió del llibre
La passió d’escriure va absorbir Vicent Andrés Estellés durant tota una vida. Després del cicle de la tenebra,1 configurat pels llibres acabats entre 1956 i 1957, des de La nit fins a La clau que obri tots els panys; després dels petits exilis de cada dia, de la segona part d’aquesta darrera obra esmentada –part intitulada «Llibre d’exilis»–, percebuts per algú que vivia un exili interior davant d’una realitat que considerava sense sentit, motivada pel context de la postguerra i accentuada i singularitzada personalment per la mort de la primera filla als tres mesos de vida–la darrera nit del febrer de 1956–; després del deliri del jo en «Coral romput» o tercera part d’aquesta mateixa obra esmentada; el poeta, immergit entre inventaris i manuscrits, descobrí petites meravelles en els records, les anècdotes i els detalls de la realitat, els instants quotidians, l’univers que l’envoltava i la seua imaginació.
Com Ramon Llull va fer amb Fèlix al Llibre de meravelles de la fi del segle XIII, aquell personatge que recorria el món per donar testimoni del meravellós que hi veia i que motivava la seua gratitud a Déu, el creador que ordenava el món ofert, Estellés va trobar i configurar un jo poètic que també vagava errabund per un món on, de tant en tant, percebia matisos i entrellucava algunes valuosíssimes diferències. Si la primera evolució dels anys cinquanta del gran poeta valencià havia estat de les homilies –d’Organyà–, o primers textos, a les tenebres (entre els anys 1952 i 1958); la segona, anava de les tenebres a les meravelles (a partir del 1958). Només de la tenebra estant es podien esbrinar meravelles. A la manera com havia passat amb Ramon Llull després de la naixença de la llengua catalana, ara Estellés, després de la repressió més dura del franquisme i de la més fosca davallada personal, es confirmava i es consolidava mitjançant la plenitud en la seua producció literària en aquesta llengua. Potser per això, quan escrivia aquesta obra, volia esbossar o composar com una mena d’«oda a l’aparició de la gramàtica».
1. La documentació original existent
Hi ha diferents documents suplementaris del Fons Estellés que contenen textos de Llibre de meravelles. Ressenyarem només els dos més extensos i d’agrupació de textos i no pas casos d’algun poema solt; i ho farem així perquè pot ajudar a esbrinar i situar la cronologia de la redacció de l’obra.
D’una banda, existeix un document mecanografiat, i, de l’altra, un document manuscrit. Tot i que aquests no tenen datació, tanmateix, els diferents escrits paratextuals existents que es refereixen a l’obra sempre la situen en els anys cinquanta, i més concretament a l’entorn del 1958. Ambdós documents contenen poemes de la part central del llibre, és a dir, dels textos, escrits en versos alexandrins, que es troben a les set seccions que coneixem editades amb la numeració romana.
El primer document s’intitula Oda a l’aparició de la gramàtica, títol que confirma la voluntat fundacional de l’obra. Al títol mecanografiat se sobreposa, manualment, «Originals Llibre de meravelles», intitulació que és posterior en el temps. Aquest document conté vint-i-vuit poemes en fulls solts, amb dues procedències de redacció, com palesa la tipografia de lletres de dues màquines d’escriure diferents: d’una banda, vint-iquatre poemes que, pel mecanografiat i pel tipus de paper, poden ser els vinculables a l’entorn del 1958 (la fi dels cinquanta o, com a molt, l’inici dels seixanta); i d’altra banda, els altres quatre, afegits i d’una altra procedència, sense dubte de redacció posterior. Entre els primers, només hi ha un poema que no s’incorporà a l’edició de l’obra. Aquest poema, reproduït ja en l’estudi introductori del volum segon de la nova edició de l’obra poètica estellesiana (Carbó, 2015: 53), és el següent:
I després de la guerra, brutalment confiàveu,
callats, en l’altra guerra. Escoltàveu notícies
de la guerra en la vostra dolorosa postguerra.
L’esperança, aleshores, s’anomenava guerra.
O, si es vol, Nord-Amèrica. O, si es vol, Gran Bretanya.
Vivíeu en el centre dolorós de la guerra.
Éreu les criatures amargues de la guerra.
I parlàveu l’idioma destructor de la guerra.
Parlàveu de la guerra a l’hora de l’amor.
O guerra o llibertat. Criatures amargues.
Només hi havia guerra. Entre l’amor, sorgien
paraules de la guerra. I deixàveu l’amor
en el nom de la guerra. Si els aliats volguessen…
Car després de la guerra sols hi hagué una esperança:
pels vells camins d’Europa retornava la guerra.
No es podria dir que era acabada la guerra.
Aürtats, aguardàveu, nit i dia, la guerra.
Respecte a l’altre document, és un petit quadern manuscrit i sense títol amb diversos poemes, cinc dels quals pertanyen a Llibre de meravelles i no es troben al document mecanoscrit anteriorment caracteritzat. A més a més, com ja hem apuntat, hi ha alguns altres textos de l’obra esparsos o repartits en altres documents del Fons Estellés, inicialment vinculables, per tant, a altres obres, com és el cas del poema publicat en la secció