Els constructors de l'Horta de València. Ferran Esquilache Martí
desaparició de l’organització social que denominem «tribal» (patriarcal, gentilícia, segmentària...), i menys encara com a sistema econòmic de producció basat en la família extensa. És en aquest sentit, doncs, que s’explica la idea de Miquel Barceló sobre el manteniment de la societat tribal fins a la desaparició d’al-Andalus, i no de cap altra manera. Perquè, més enllà del seu vessant polític en contextos sense Estat, el tribalisme és en realitat «una forma d’organitzar els processos de treball de les comunitats camperoles i definir les relacions socials amb les altres comunitats», i això vol dir que és totalment compatible amb l’Estat perquè «l’únic demandador de renda/taxa tolerat és el sulṭān legítim».151
Miguel Jiménez Puertas ha mostrat que hi ha zones a la Mediterrània on la família extensa ha continuat existint durant segles després de la desaparició del sistema tribal.152 De fet, arriba a la mateixa conclusió en el cas andalusí pel manteniment d’institucions familiars igualitàries entre els moriscos granadins.153 És totalment factible, per tant, que es produís una desaparició de les tribus i les confederacions tribals –enteses sempre com a estructures polítiques superiors– mentre es mantenien les famílies extenses o llinatges en la base de la societat.154 Aquest autor, però, entén que la desaparició de la societat tribal a al-Andalus sí es va produir finalment, i que aquesta fou substituïda per la formació social tributària, quan realment no tenen res a veure l’una amb l’altra i, de fet, són perfectament compatibles si no s’entén el tribalisme únicament com una simple manera d’organitzar políticament la societat, que seria incompatible amb la presència de l’Estat.
De fet, com hem vist adés, fou el mateix Barceló, que defensava el manteniment de la societat tribal fins al segle XIII, qui va introduir en la historiografia sobre al-Andalus el concepte de formació social tributària –o tributària-mercantil– que havia estat proposat per Samir Amin, i que més tard defensarien també Pierre Guichard o Antonio Malpica entre molts altres. I és que la formació social tributària s’explica per la relació de l’Estat (i de la classe dirigent que en depèn) amb les comunitat camperoles a través de la fiscalitat, mentre que la societat tribal (la família extensa, la segmentació i la ideologia del parentiu, l’aljama i les assemblees comunitàries, etc.) és en realitat una forma de producció camperola en què l’Estat mai, o molt rarament, s’entremet.
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.