Els assassiats de la Molly Southbourne. Tade Thompson
Molly ni ho entén ni li agrada, però acaba la lectura. Agafa un altre guió sense títol. Sembla que va d’un home que té un portal estrany a la panxa. En surten uns àliens que el maten quan li tallen la carn per poder sortir. La Molly deixa de llegir. Hi ha altres guions i obres, però té la sensació que són massa repugnants o estranys per ser interessants. Prem les tecles de la Corona unes quantes vegades, i llavors marxa.
§§§
La Molly i la seva mare de vegades van al balneari, és un petit caprici. La Molly no acaba d’entendre per què s’han de quedar estirades amb els banyadors posats, de bocaterrosa, amb pedres calentes a l’esquena, o passar hores dins d’aigua aromatitzada. La seva mare l’enfonsa sota les bombolles i li diu que ja ho entendrà algun dia. El massatge fa mal, i la Molly pensa a venjar-se, però creu que la seva mare li faria mala cara. Per tant, la venjança té lloc dins el seu cap. Agafa el dit índex de la massatgista i l’hi doblega cap enrere fins que li fa mal, i peta. Mentre la massatgista està doblegada pel dolor, la Molly li clavarà un cop de genoll al nas. Trigaria menys d’un minut.
—T’estimo, Molly —diu la mare.
Ella sap que els adults sovint volen sentir les mateixes paraules de tornada. En comptes d’això, ella es gira cap a la seva mare i pregunta:
—Què ens queda per estimar si no és una bona amistat i una mica de sexe?
La seva mare i la massatgista es queden bocabadades, i la Molly entén que l’ha ben espifiat. La mare parla en un idioma que ella no entén i arrufa el front. De vegades ja ho fa, entra en un cercle viciós d’aquell idioma que ningú més parla. Acaben al balneari en silenci.
Uns quants dies després, quan la Molly torna a l’habitació on hi ha la màquina d’escriure, no hi ha cap obra a la vista.
§§§
Passen cinc anys fins que la Molly torna a veure una noia que se li assembla, una molly.
Un dia li cau una mica de sang de l’entrecuix. No s’ha fet mal, ha anat amb compte. En tot cas, ha passat uns quants dies al llit amb mal de cap i rampes a la panxa.
No sagnis.
Sent vergonya i por. Eixuga la sang, però en continua rajant. No ho pot dir als seus pares, es pensaran que s’ha portat malament.
No sagnis.
Al final del primer dia té una pila de llençols i tovalloles, no xops, però tacats de sang. S’ha posat una tovallola de mà a les calces i fa veure que està malalta. A la nit s’esmuny a fora i enterra els teixits rojos. El sagnat no para en tota la nit, amarant, sense parar, alimentant la seva por. Tanca la porta amb clau, s’adorm, es desperta amb la roba de llit completament xopa. Algú truca a la porta. Creu que són els seus pares, però és una molly. La Molly havia oblidat l’anterior com si fos un malson. És impactant, veure una versió d’ella fora de si mateixa. S’oblida de córrer.
—Deixa’m entrar —diu la molly.
Corre.
Lluita.
La Molly deixa entrar la molly. Està entre l’espasa i la paret. Ho ha de dir als seus pares, però no vol ficar-se en problemes. La molly sembla dòcil i s’asseu tranquil·la al llit, i la Molly veu que no té sang l’entrecuix.
—Vesteix-te —li diu la Molly.
La molly sap on és la roba i què ha de posar-se. Tot li va perfecte, és clar.
Corre.
La molly la mira amb uns ulls grisos i fixos.
Lluita.
—També coneixes Systema?
—Sí.
La Molly sap que no es tracta d’una bessona i que està en perill, o ho estarà, però la molly sembla ella mateixa. Seria com barallar-se amb ella. I el sagnat és massa, l’hi ha de dir a la mama.
Corre.
Lluita.
Eixuga, crema, lleixiu.
La Molly primer va on ha enterrat els llençols. Hi ha cinc forats. Hi ha dues mollys allà dretes, la pell de gallina per la brisa freda.
Trobar els pares.
Surt corrent cames ajudeu-me. Les dues mollys la segueixen, primer a poc a poc, però després li igualen el ritme.
—Mama!
La Molly va tancant portes a mesura que les creua, però sent com les mollys les obren. Saben el que ella sap. La seva mare apareix a dalt de les escales.
—Molly?
—Venen —diu ella. No ha d’especificar qui.
La mare s’enretira per deixar passar la Molly i crida:
—Connor!
La Molly sent cops en una altra part de la casa; l’altra molly, que intenta sortir de l’habitació.
La seva mare la fica d’una revolada al dormitori dels pares i la tanca a dins, amb clau. La Molly s’asseu al llit i escolta els sorolls del conflicte. No hi ha paraules, només cops, passes a les escales i al terra de fusta, exhalacions, silenci.
La Molly sent onades de calor i fred que li recorren el cos i no pot seure quieta.
—Mama?
—Queda’t on ets, Molly. No surtis.
—Fes cas a ta mare —diu el pare.
Sembla que estigui plorant. Més tard, la Molly sent olor de barbacoa, però sap que són les mollys cremant.
§§§
La Molly sagna cada mes. La seva mare diu que és normal, els passa a totes les dones.
—Per què? —pregunta ella.
—Slezy razocharovannoy matki. Llàgrimes d’una matriu frustrada.
—Què vol dir això?
—Significa que ara ets una dona. Que pots tenir fills, si no prens precaucions. —La mama sembla incòmoda.
La Molly es queda en silenci una estona, pensant.
—Vols dir, com les mollys?
La seva mare sembla colpida.
—No, dorogoy. No com les mollys.
Li estreny amb suavitat la cuixa, que, en idioma adult, això vol dir que no ha de fer més preguntes. I no en fa.
§§§
Dos anys més tard la Molly recita les normes per a si mateixa.
Si et veus a tu mateixa, corre.
No sagnis.
Eixuga, crema, lleixiu.
Si trobes un forat, busca els pares.
Coneix les normes i no necessita repetir-les, però ara són com una mena de talismà.
Pot fer cent flexions. Pot córrer molt ràpid, i és capaç d’anar per qualsevol racó de la casa amb els ulls embenats. Sap com desarmar o matar un adversari en tres moviments, però mai ha matat una molly. Creu que el pare s’encarrega de la tasca feixuga de les... deixalles, però de tant en tant la mare també ha hagut d’encarregar-se’n.
La mare li ensenya el seu Systema i el pare li ensenya a disparar. És una tiradora mediocre. Té una habitació plena de llibres que la mare demana per correu. La Molly gaudeix, llegint. Solia fer servir les paraules per als deures, una feinada, però els llibres aconsegueixen que els mots facin trucs de màgia. L’entusiasma que els escriptors converteixin les