Les rondalles del Peirot. Gerard Canals Puigvendrelló
Col·lecció la Talaia, 15
Les rondalles del Peirot
Llegendes de les muntanyes del port del Cantó i dels seus entorns
Gerard Canals Puigvendrelló
Il·lustracions de David Granato
La Bisbal d’Empordà, 2020
Crèdits
Edicions Sidillà SL
17100 La Bisbal d’Empordà
www.edicionssidilla.cat
© del text: Gerard Canals Puigvendrelló
© de les il·lustracions: David Granato
© de l’edició: Edicions Sidillà
Maquetació: J. Pujadó
Correcció: Xavier Cortadellas
ISBN: 978-84-122240-0-9
Dipòsit legal: Gi 422-2020
Primera edició: juny 2020
e-book: juny 2020
Tots els drets reservats.
Introducció
A la Gisela, amb qui tots els camins són entretinguts.
Aquesta obra recull un conjunt de llegendes i rondalles verídiques de les valls i muntanyes que envolten el port del Cantó i els seus entorns. Han estat recollides i readaptades literàriament per l’autor en forma de contes breus.
El port del Cantó és el pas muntanyós que connecta des d’èpoques immemorials els territoris de les conques del Segre i de la Noguera Pallaresa (entre les actuals comarques de l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà). És, per tant, un territori format per un conjunt de valls que s’obren a banda i banda d’aquest coll, valls on s’assenten un reguitzell de pobles i llogarrets de petites dimensions que, a causa de la seva situació muntanyenca i apartada de les principals valls i planes, han mantingut fins avui una rica tradició de llegendes típicament pirinenques, en les quals intervenen personatges mitològics com les encantades, els menairons, els sarraïns, les bruixes, els revinguts, els dimonis, els ossos, els llops, els toros descobridors de marededeus o altres imatges sagrades, i els serpents, entre molts altres éssers i elements propis del rondallari.
Totes les narracions que componen aquest recull parteixen de la tradició oral dels pobles del Cantó i dels seus entorns: Guils del Cantó, Solans, Vila-rubla, Biscarbó, Castellàs del Cantó, Junyent, Freixa, Miravall, Berén, Llagunes, Rubió, Pallerols del Cantó, Avellanet, Cassovall, Canturri, la Guàrdia d’Ares, Taús i Castellbò. Com a autor només m´he permès la llibertat de conformar-les literàriament en forma de relats curts.
Relació d’informants familiars de l’autor:
Bonaventura Canals, besavi, nascut a cal Sèrio de Castellàs del Cantó a finals de segle xix, d’on va traslladar-se a Guils del Cantó, després de casar-se amb Teresa Vidal.
Josep Canals (Pepito), avi, nascut a ca l’Oriol de Guils l’any 1917, d’on va haver de marxar amb els seus pares i germanes, Antònia i Lluïsa, just abans d’esclatar la Guerra Civil. Va anar a viure a Vic, on va casar-se amb Josefa Tremolosa (Pepeta).
Joan Puigvendrelló (Joni) i Angelina Muntal, avis, nascuts a Vic i rodalies. Atesos els seus lligams familiars, van reconstruir la casa de cal Peirot de Guils en els anys 70, després d’anys d’abandonament durant la postguerra.
Jaume Canals i Marta Puigvendrelló, pares, nascuts a Vic i també enamorats de les valls i muntanyes del Cantó.
Peirot
El Peirot és un personatge tradicional típic de moltes valls dels Pirineus. Originàriament era una representació de l’ogre que, durant el carnestoltes de les altes comarques pirinenques, ballava a la plaça -sol o dalt d’un burro- una cançó que tenia per finalitat induir a pensar que si estava tan gras era a causa de tants nens dolents com havia endrapat. Amb el temps, aquest personatge grotesc va esdevenir la imatge popular de la fam i la misèria, es representava com un bosquerol desventurat, pidolaire i rodamon. És així com, segons les conegudes Cobles del Peirot —una cançó satírica on s’expliquen les calamitats que se li atribuïen—, el Peirot anava sempre de poble en poble, sol o acompanyat de la seva dona Mandinga. Pocs llogarrets aconseguien escapar de la seva desafortunada visita.
Així doncs, tal com si féssim la ruta del Peirot, a les narracions següents recorrerem les valls i muntanyes del Cantó. En aquest cas, però, per explicar algunes de les rondalles més interessants i curioses d’aquesta part del Pirineu.
Índex
Rondalles de pastors, traginers, caçadors i bandolers
La terra vermella
Els bandolers del Cantó
Les cobles dels motarrots
La roca de l’Ossa
Rondalles de supersticions i remeis populars
Els remeis del vell ferrer
La flor de la gavarrera
La creu de ginebre
Les dotze sabatetes
Rondalles de bèsties salvatges i de bestiar domèstic
Les bèsties eixerides
El teixó enfredorit
La dona pantigana
El toro de Rubió
Rondalles de fets històrics
Les portes dels Llops
La creu de la Pota d’Oca
El monestir oblidat
El forat del Condemnat
El tresor del rei d’Anglaterra
Rondalles de sarraïns
La cabana dels Moros d’Avellanet
El castell de Roca Mora i el roc de la Cabanada
El penyal de Castellneró
L’últim moro del país
Rondalles d’encantades
Els homes encantats
Les encantades de la font de Castellàs
Les encantades de les coves de la Mata-rossa
Rondalles de menairons
El tarter dels Menairons del coll del Roc Picó
El canut dels Menairons
Els tarters dels Menairons de l’obaga de la Guàrdia d’Ares
Rondalles de bruixes i bruixots
Les teranyines de la bruixa
Els fantasmes de cal Servós
L’altar de les Bruixes
La bassa de les Bruixes
La foguera de Montcavorc
Nota de l’autor
Glossari
Índex geogràfic
Ubicació de les llegendes
Rondalles de pastors, traginers, caçadors i bandolers
La terra vermella
Sobre el nom de Guils i el sobrenom dels seus habitants
—Veus, nen? Aquí acaba la terra rossa1 i comença la terra roja, això vol dir que ja som a prop