Lucy. Jamaica Kincaid
portàtil, d’aquells que un cop tancats semblen un necesser femení, i allí va posar-hi un disc que havia comprat aquell mateix dia. En aquella època s’havia fet molt popular una cançó: tres noies, més o menys de la meva edat, cantaven en harmonia i d’una manera molt postissa i artificial l’amor i tot plegat. De fet, era molt bonica, sobretot perquè era tan postissa i artificial. A ella, li encantava aquella cançó, i la cantava a plena veu, i a més, ballava molt bé: em deixava bocabadada la manera com es movia. Jo no podia seguir-la i li vaig explicar per què: la melodia era massa superficial, i la lletra tenia poc sentit, o això em semblava a mi. Mirant-li la cara, vaig veure que jo només li inspirava un sentiment: li feia venir basques. Li vaig dir que jo també sabia cançons, i em vaig llançar a cantar i ballar un calipso sobre una noia que havia fugit a Trinitat, a Port-of-Spain, i havia xalat d’allò més, sense remordiments.
La llar on vivia estava formada per un marit, una esposa i les quatre nenes. El marit i la dona s’assemblaven molt i les quatre criatures hi tenien una gran retirada, amb l’un i l’altra. A les fotos, que tenien col·locades per tota la casa, s’hi veien aplegats els sis caps rossos de diferents mides com si fossin un ram de flors lligat amb un cordonet invisible. En totes somreien al món i feien la impressió que tot els semblava irresistiblement meravellós. I no eren postissos, aquells somriures. De tots els llocs on havien anat, i jo diria que havien vist el món sencer, se n’havien endut algun petit record, i tots i cadascun eren capaços de recitar-ne la història des de bon començament. Fins i tot els dies que plovia admiraven la manera com la pluja marbrava aquell aire tan inalterable.
A l’hora de dinar, quan seien tots junts —i no beneíem la taula (un bon descans: era com si creguessin en un Déu a qui no s’havia d’agrair tot i en tot moment)—, es deien entre ells coses molt boniques, i la mainada era tan feliç… Vessaven menjar per la taula, sovint no en menjaven ni una queixalada o es dedicaven a fer rodolins que acabaven amb les paraules «fa pudor». Em feien riure per les butxaques i m’obligaven a rumiar en el tipus de pares que havia tingut jo, ja que si tan sols se m’hagués acudit de pensar una paraula d’aquelles davant d’ells m’haurien renyat de mala manera, i vaig decidir que si mai tenia fills procuraria que les primeres paraules que sortissin dels seus llavis fossin alguna grolleria.
Va ser a l’hora de sopar, un vespre, quan encara feia poc que havia arribat, que em van començar a dir «la Visita». Deien que no semblava que formés part de res de tot allò, que era com si no visqués a casa amb ells, com si no els considerés de la família, com si jo estigués allí de pas i els adrecés un llarg «hola!», en espera d’un concís «adeu!» «A reveure! Estava bé!» «Fixa’t-hi, com ens mira mentre mengem», deia en Lewis. «No deu haver vist mai ningú amb una forquillada de mongetes tendres a la boca». Allò va fer riure la Mariah, encara que quasi tot el que deia en Lewis la feia feliç, per això reia. Jo, en canvi, no vaig riure, i en Lewis em va mirar amb cara de preocupació. «Pobra Visita, pobra Visita», va dir, i ho va anar repetint en un to compassiu, abans d’explicar-me una història sobre un seu oncle que se n’havia anat al Canadà i allí havia criat mones, i va dir que al cap d’un temps, aquell oncle estimava tant les mones i estava tan acostumat a viure entre elles que li costava de suportar els humans. Allò del seu oncle, ja m’ho havia explicat abans, i mentre m’ho repetia aquell cop em va venir al cap un somni que havia tingut: en Lewis em perseguia per tota la casa. Jo no anava a pèl. Corria sobre un terra groc, com si s’hagués enrajolat amb farina de blat de moro. En Lewis corria darrere meu donant voltes a la casa i, si bé se m’arribava a acostar molt, no m’acabava d’atrapar mai. La Mariah era davant de la finestra, que estava oberta de bat a bat, i exclamava: «Empaita-la, Lewis, empaita-la». Finalment, vaig caure en un forat, i al fons hi havia unes serps blaves i platejades.
Quan en Lewis va acabar la història, jo els vaig explicar el meu somni. Després tots dos van callar. A la fi em van mirar i la Mariah es va aclarir la gola, encara que de la manera que ho va fer es va veure clar que no tenia cap necessitat d’aclarir-se-la. Aquells dos caps rossos es van anar apropant entre ells i, a l’uníson, van fer un balanceig amunt i avall. En Lewis va deixar anar una mena d’esclafit abans de dir: «Pobra, pobra Visita». I la Mariah va respondre: «El doctor Freud per a la Visita», i jo em vaig preguntar per què havia dit allò, ja que no sabia qui era el doctor Freud. I es van posar a riure amb aire afectuós, amable. Els havia explicat el meu somni per dir-los que els havia incorporat a la meva vida, perquè només somiava en les persones que eren molt importants per a mi. No sé pas si ho havien entès.
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.