Quan tot ens semblava possible. Isidre Molas

      INTRODUCCIÓ

      Aquest llibre va començar sent un exercici destinat a posar en relació la meva memòria personal i la informació disponible sobre el Front Obrer de Catalunya (FOC), un partit que el 1961 vaig contribuir a fundar i en el qual vaig participar activament. Hi vaig militar, com en dèiem aleshores, fet pel qual un consell de guerra del Jutjat Especial d’Activitats Extremistes el 1963 em va condemnar per rebel·lió militar, i després hi vaig continuar militant fins que es va desfer del tot el 1970; potser hauria d’afegir que per un acord general tàcit i gairebé simultani dels darrers integrants, i per un procediment més aviat poc comú, es va decidir deixar-lo estar sense que ningú se’n disputés la continuïtat legítima de l’herència; potser perquè va ser una experiència que per a tots va formar part de la iniciació a la vida adulta.

      Les pàgines que segueixen són, doncs, una narració sobre el Front Obrer de Catalunya, on vaig assumir diverses responsabilitats, però sobretot on vaig iniciar-me en l’art de descobrir el sentit de l’actuació pública. Hi vaig fer les primeres pràctiques de la vida de partit, llavors il·legal. I també hi vaig sentir el fred o la indiferència d’algunes persones, i la solidaritat d’unes altres. A aquesta narració,