Santa María de Montesa. AAVV
Casa de Velázquez, 1989, pp. 69-83.
3. H. Finke: Papsttum und Untergang..., t. 2, pp. 276-279, doc. 138: «e si el papa feya un orde novell», pp. 280-285, doc. 139: «a orde novellament faedor...». També es registrà en els arxius de la institució a Rodes, National Library of Malta (NLM), 10, docs. 48 i 49: «bona quondam domus et ordine milicie Templi ordem Hospitali sancti Ihoannis Ierosolimitani concedere quam ordinem de nouo creando»; i docs. 50, 51.
4. Joannis Dominici Mansi: Sacrorum Conciliorum Nova Amplissima Collectio, núm. 24, Venècia, 1790, pp. 134-135. La notícia procedia d’informacions posteriors. Jean Baptiste Martin: Conciles et bullaire du diocèse de Lyon: des origines à la réunion du Lyonnais à la France en 1312, Lió, 1905, p. 441, doc. 1821. No hi consta que el rei Jaume I es negués a un orde únic per l’excés de poder en el seu territori, a diferència del que explica Alain Demurger: Auge y caída de los templarios, Madrid, Martínez Roca, 1986, p. 233. Tot i que va assistir al concili, ho va fer al maig i aquesta qüestió es va plantejar a darreries de juliol.
5. Liber de passagium o Liber de fine, Sebastià Garcías Palou: «Sobre la identificació del “llibre del passatge”», Estudios lulianos, 16 (1972), Londres, pp. 216-230: 225; i Alan Forey: The Military Orders. From the Twelfth to the Early Fourteenth Century, Londres, Macmillan Education, 1992, pp. 217-220.
6. J. N. Hillgarth: Ramon Llull i el naixement del lul·lisme, Montserrat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998, pp. 93-94.
7. Gabriel Ensenyat: «Pacifism and Crusade in Ramon Llull», Quaderns de la Mediterrània, 9 (2008), pp. 137-144: 141. La proposta d’unió dels ordes es discutí en concilis provincials a petició del papa Nicolau IV després de la caiguda d’Acre, i fou acceptada; Alan Forey: «The Military Orders in the Crusading Proposals of the Late-Thirteenth and Early-Fourteenth Centuries», Traditio, 36 (1980), pp. 317-345: 321.
8. A. Forey: The Military Orders..., p. 219.
9. Anthony Luttrell: «Gli Ospitalieri e l’eredità dei Templari 1305-1378», a The Hospitallers of Rhodes and their Mediterranean World, Aldershot, Ashgate, 1992, III, pp. 67-86: 67.
10. Maria Bonet Donato: La orden del Hospital en la Corona de Aragón. Poder y gobierno en la Castellanía de Amposta, Madrid, CSIC, 1994, pp. 51-59.
11. Sobre la posició estratègica de Tortosa i Amposta, Jean Pierre Cuvillier: «La noblesse catalane et le commerce des blés aragonais au début du XIV siècle (1316-1328)», Mélanges de la casa de Velázquez, VI (1970), pp. 113-130: 114-118. Maria Bonet: «L’Amposta feudal: poders, societat i economia», a Actes de les Primeres Jornades d’Història d’Amposta, Amposta, Ajuntament d’Amposta, 2001, pp. 141-180: 163-166. L’interès del rei per Tortosa es constata també perquè va assolir la tercera part de Guillem de Montcada en dates properes a l’obtenció del domini templer a la ciutat; Laureà Pagarolas: «La fi del domini de l’orde del Temple a Tortosa», Anuario de Estudios Medievales, 28 (1998), pp. 267-291: 272.
12. H. Finke: Papsttum und Untergang..., t. 2, pp. 182-184, doc. 101. L’argument servia per a reclamar les prestacions militars que el rei exigia als hospitalers.
13. Heinrich Finke: Acta Aragonensia. Quellen zur Deutschen, Italienischen, Französischen, Spanischen zur Kirchen und Kulturgeschichte aus der Diplomatischen Korrespondez Jaymes II (1291-1327), t. 1, Scientia Verlag Aalen, 1968 (1a ed. 1908), pp. 115-116 (1302).
14. Iohannes Vincke: Documenta selecta mutuas civitatis Arago-Chatalanicae et ecclesiae relationes illustrantia, Barcelona, Biblioteca Balmes, 1936, pp. 302-303 (ca. 1325): «hoc nolumus ignorare... dictum ordinem Hospitalis in dominio nostro a nostris progenitoribus recolende memorie fuisse donatum et honorifique atque bene,... fere omnia bona oridinis Templi».
15. A. Forey: The Military Orders.., pp. 217-218.
16. NLM, 10, docs. 20, 28 i 50 (de Climent V); i NLM, 1126, ff. 196-199, NLM, 1136, ff. 130-134v i 167 (de Joan XXII).
17. J. M. Sans i Travé: El procés dels templers catalans..., pp. 75-82. No obstant això, se l’havia acusat d’emprendre les accions abans del concili, A. Forey: The Fall of the Templars..., p. 10.
18. Tomàs de Montagut: «El reial patrimomi i els béns del Temple (1307-1317)», Actes de les Primeres jornades sobre els ordes religioso-militars als Països Catalans (segles XII-XIX), Tarragona, Diputació de Tarragona, 1994, pp. 140-153. A inicis del 1308, Jaume II va escriure al bisbe de València, present en el concili provincial per a comunicar-li que el papa Climent V li manava detenir els templers i emparar-se del patrimoni, H. Finke: Papsttum und Untergang..., t. 2, pp. 77-79, doc. 54.
19. M. Vilar: Els béns del Temple..., p. 29.
20. A. Forey: The Fall of the Templars..., pp. 24-74 i M. Vilar: Els béns del Temple..., pp. 32-50.
21. AHN, Órdenes Militares (OM), Orden de San Juan de Jerusalén (OSJ), c. 853, doc. 58.
22. J. Miret i Sans: Les cases de Templers..., pp. 378-379. La butlla Nuper in generali va donar pas a noves negociacions. Els representants del rei Jaume II a Avinyó van comunicar al pontífex que la resolució es prendria amb el seu consell, H. Finke: Papsttum und Untergang..., t. 2, pp. 295-298, doc. 145; pp. 298-302, doc. 146. Climent V seguí enviant missives als reis i prelats dels regnes peninsulars, com el d’Aragó, on indicava que els béns dels templers havien de recaure en els hospitalers; NLM, 10, docs. 47, 48, 49 i 50. Altres comunicacions recollien l’excepcionalitat de la decisió en els territoris hispans, NLM, 1139, a Bona templariorum, pp. 57-60. Val a dir que almenys des del 1211 els principals reis hispans estaven negociant conjuntament per aturar les accions del papat en el patrimoni templer; Jaime Villanueva: Viaje literario a las iglesias de España. Madrid, 1806, vol. 5, pp. 206-207.
23. J. Miret i Sans: Les cases de Templers..., p. 377. Jaime Villanueva: Viaje literario..., vol. 5, pp. 196-197.
24. A. Luttrell: «Gli Ospitalieri...», p. 80 i J. M. Sans Travé: El procés dels templers catalans..., p. 282.
25. H. Finke: