Santa María de Montesa. AAVV
així a Jaume II, qui a més informava que el papa es mostrava a vegades airós i d’altres receptiu en parlar del tema.
26. Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), Reial Cancelleria (RC), 336, ff. 164v-167r: «era major profit e major seguretat que fossen dues ordens que una».
27. Idem: «...Et cert que·l poder del Espital seria tan gran que multitut d’omes, de castells et de forçes, et de rendes et d’altres coses que null altre poder del rey enfora no se poria comparar amb aquell, ans encara al poder del rey poria esser molt gran perill».
28. H. Finke: Papsttum und Untergang..., t. 2, pp. 294-298, doc. 145.
29. H. Finke: Acta Aragonensia..., t. III, pp. 332-337, doc. 158 (14 de maig de 1317).
30. L. García Guijarro: «Los orígenes...», p. 71.
31. Josep Maria Sans i Travé: Els templers catalans. De la rosa a la creu, Lleida, Pagès editors, 1996, p. 465.
32. Les peticions i arguments de Jaume II al papa l’any 1312, a H. Finke: Papsttum und Untergang..., t. 2, pp. 212-216, doc. 113, pp. 223-224, doc. 118, pp. 231-238, doc. 125, p. 265 i doc. 134, pp. 279-285, doc. 139.
33. A. Forey: The Fall of the Templars..., pp. 156-209.
34. E. Sarasa: «La supresión de la orden...», pp. 390-394. En aquest sentit, posteriorment va implicar als seus oficials perquè els hospitalers gaudissin dels drets que els templers havien tingut anteriorment en explotacions agràries i rendes, AHN, OM, OSJ, c. 589, doc. 173 (1318), 174 (1318).
35. A. Forey: The Fall of the Templars..., pp. 156-209, nota 33 i M. Vilar: Els béns del Temple..., p. 93. A diferència del rei Felip IV de França, qui s’apoderà de béns mobles, fingí ser creditor del Temple i obligà els hospitalers a pagar 200.000 lliures.
36. ACA, Reial Cancelleria, butlles, lligall 28, n. 10 i AHN, còdex 649, ff. 57-62, doc. 83, i còdex 659 ff. 29-40; aquests còdexs i els citats més endavant es troben a la secció d’ordes militars, orde de Sant Joan.
37. Val a dir que els tres primers frares de Montesa i els dos primers mestres eren hospitalers, però s’hi seguia la regla cistercenca de Calatrava, A. Luttrell: «Gli Ospitalieri...», p. 84.
38. J. Miret i Sans: Les cases de Templers..., p. 381. No refereix la font documental, però l’acceptació és evident per la manca de disputes i per les accions executòries dels béns fetes pels mandataris de la institució.
39. AHN, còdex 649, ff. 56r-57r, doc. 81 (1317) i AHN, còdex 659B, ff. 40r-43r.
40. AHN, OM, OJS, c. 636, doc. 18. La presa de possessió de Miravet, AHN, OM, OJS, c. 610, doc. 92.
41. J. Villanueva: Viaje literario..., vol. 5, pp. 156-157.
42. El papa demanava al bisbe de Saragossa el retorn de les esglésies que eren del Temple i que pertanyien a l’Hospital, AHN, còdex 649, f. 57, doc. 82 (1317); i en termes més generals a tots els eclesiàstics, AHN, còdex 649, ff. 62r-67r, doc. 84 (1318), i semblantment AHN, còdex 649, ff. 69r-71r, doc. 87 (1318); als bisbes d’Osca i Tarassona per tal que defensessin els hospitalers en els plets sobre els béns ocupats, AHN, còdex 649, ff. 67r-69r, doc. 85 (1320).
43. H. Finke: Acta Aragonensia..., t. II, p. 718.
44. Antonio Arribas Palau: La conquista de Cerdeña por Jaime II de Aragón, Barcelona, Instituto Español de Estudios Mediterráneos, 1952, pp. 117-119. Robert de Nàpols deia que ell faria cedir aquests béns, conscient de la gran influència que tenia sobre el papat. El patrimoni dels ordes podia convertir-se en una mena d’apanage per als fills del rei.
45. J. Miret i Sans: Les cases de Templers..., p. 382.
46. En la historiografia s’ha referit com una solució pontifical de conformitat al mestre: Joseph Delaville le Roulx: Les hospitaliers à Rhodes (1310-1421), Londres, Variorum Reprints, 1974, p. 49 i J. Miret i Sans: Les cases de Templers..., pp. 387-388. Cap d’aquests dos autors citen la font. Iacomo de Bosio en dona la informació en explicar el perquè de la formació del priorat de Catalunya. Adverteix que malgrat la divisió i per algun temps els hospitalers catalans, aragonesos, valencians i mallorquins van continuar tenint alguns interessos en comú, i ho recollí «come appare nelle bolle registrate nella cancelleria di questa sacra Religione»; Iacomo Bosio: Dell’Istoria della sacra religione et illustrisima militia di San Giovanni Gierosolimitani, II, Roma, 1594, p. 29.
47. No queda clar que el document emès per Joan XXII fos una butlla, tot i que sembla que Bosio ho afirma, donat que no es registra en cap dels fons santjoanistes, ni tampoc s’ha pogut trobar en els documents papals de Rodes actualment custodiats a Malta a la NLM.
48. I. Vincke: Documenta selecta..., pp. 246-249, doc. 347.
49. J. Miret i Sans: Les cases de Templers..., p. 207.
50. J. Delaville le Roulx: Les hospitaliers..., p. 49.
51. Anthony Luttrell: «The Aragonese Crown and the Knights Hospitallers of Rhodes 1291-1350», English Historical Review, LXXVI, 298 (1961), pp. 1-19: 18-19.
52. I. Vincke: Documenta selecta..., pp. 302-303, doc. 419.
53. Eren reclamacions i actuacions del rei pròpies d’una comprensió vassallàtica del lligam a diferència del que apunta Pierre Bonneaud, qui en nega el contingut vassallàtic. Argumenta que no figura la petició de consell ni auxili, o el terme vassall en el jurament: Els hospitalers catalans a la fi de l’edat mitjana. L’orde de l’Hospital a Catalunya i a la Mediterrània 1396-1472, Lleida, Pagès editors, 2008, p. 100. En les diverses versions dels juraments d’hospitalers, l’acte es refereix com a homagium, terme