999. Les primeres dones d'Auschwitz. Heather Dune Macadam
donaven suport a la ideologia nazi, més es convencien els màxims dirigents que «qui hi entra en contacte, posa la màgia en marxa». Himmler considerava l’astrologia un assumpte «científicament justificat i absolutament acurat», de manera que no és estrany que tingués el seu propi astròleg, Wilhelm Wulff, amb el qual va establir una dependència tal que, el 1944, feia servir les estrelles per planificar les decisions i estratègies militars. Els darrers dies del Reich, el cap de la intel·ligència estrangera de les SS s’adreçava a Wulff «per saber què faria Himmler a continuació» (que aleshores era la segona figura amb més poder del Reich).
La pràctica de la numerologia prové dels grecs antics i del matemàtic Pitàgores, i encara més enrere, de Babilònia i el sistema caldeu. Els astròlegs sovint utilitzen la numerologia, i tenint en compte l’amalgama dels nazis entre Nostradamus, la mitologia pagana i l’astrologia, hom s’ha de preguntar si algunes d’aquestes pràctiques van influir en l’ús del número 999, atès que el primer transport a Auschwitz el va ordenar Himmler personalment.
El 3 de març de 1942, Himmler va visitar Ravensbrück per tal de discutir la nova directriu sorgida a la Conferència de Wannsee (la creació de camps d’extermini per als jueus) amb Max Koegel, el comandant de Ravensbrück. Per què va introduir Koegel en aquesta conversa? Ravensbrück era l’únic camp de concentració alemany per a dones, i per més que no tenim cap prova concreta que la directriu hagués d’apuntar a les noies en primer lloc, Himmler ja sabia, ho havia decidit pel seu compte, que el primer comboi des d’Eslovàquia seria de dones joves. El problema era que, a Ravensbrück, ja hi havia cinc mil presoneres, i no era prou gran per acollir-ne més. S’havia de crear un altre camp per a dones. A Auschwitz.
Quan es va assabentar del pla de Himmler, el comandant d’Auschwitz, Rudolf Höss, va ordenar que traguessin tots els presoners dels blocs 5-10. Abans, aquests blocs allotjaven vint mil presoners de guerra russos (PDG), la majoria dels quals el març del 42 ja havien mort o els havien matat. Els nou-cents homes que encara eren vius, els van reubicar als antics estables de la cavalleria polonesa, a cinc quilòmetres de distància. L’únic que calia fer llavors era construir una tanca divisòria entre el camp dels homes i el de les dones, i trobar una supervisora femenina.
Johanna Langefeld, una membre de les SS de quaranta-dos anys, era l’elecció perfecta. Havia treballat a Ravensbrück des de 1939 i havia establert una relació de treball amb Himmler feia anys, de manera que ell sabia que es podia refiar de la capacitat organitzativa de Langefeld per crear el nou camp de dones. Ella creia que reformar les presoneres implicava càstigs corporals d’un tipus que avui en dia classificaríem com a tortura, però era una defensora aferrissada de les presoneres que treballaven subordinades a ella quan li agradaven. Les noves estratègies establertes a la Conferència de Wannsee i per Himmler no eren secretes entre els membres de les SS; en tant que supervisora del camp de dones a Polònia, Langefeld devia saber que les dones jueves sota el seu control s’utilitzarien com a treball esclau fins que ja no fossin capaces de treballar, moment en què les assassinarien. Tot i que aquest plantejament era contrari a les seves creences religioses, no era pas una amant dels jueus, i el trasllat a Auschwitz representava una promoció benvinguda. Enfrontada sovint a Max Koegel, el comandant de Ravensbrück, per fi ella també seria responsable de tot un camp de dones i podria demostrar a Himmler la seva vàlua. Almenys, això esperava.
Aparentment, només hi ha una fotografia coneguda de la Langefeld. Camina darrere de Himmler i tres oficials més de la Gestapo al llarg d’unes tanques amb filferro espinós en un camp que, segurament, és Ravensbrück. Himmler gamba més endavant que els altres, amb els guants en una mà. A terra, hi ha neu, i darrere els goliats de la Gestapo, la Langefeld queda empetitida. Porta una gorra estreta i els cabells grisencs lligats ben estrets al clatell en un nus. El seu abric és llis, sense galons, i el du cordat fins al coll. La sotabarba d’una persona de mitjana edat li penja sota una boca severa i una cara xuclada, cosa que li confereix l’aspecte d’una matrona aspra i envellida.
Auschwitz l’envelliria encara més ben aviat. Només faltaven tres setmanes per a l’arribada del primer comboi oficial de jueves, i hi havia molta feina. Himmler li havia ordenat que seleccionés dones de les SS, a més de 999 presoners de Ravensbrück, per treballar de kapos.
Per què no es van emportar mil dones i llestos? Va ser casual el número 999? Feia res per casualitat, Himmler?
Tradicionalment, la numerologia i l’astrologia es consideren «instruments de saviesa» que ajuden a crear ordre en un univers caòtic. Cada xifra té un significat i un poder específics, però quan un número es mostra tres vegades, se suposa que la intenció és augmentar la xifra al tercer poder. Així doncs, el fet de crear un triplet numèric pot ser útil i apuntar a un propòsit intencionat.
En el sistema pitagòric, els números representen cicles. El número 1 és el de la iniciació. El número 9 és el punt de culminació. Acompliment. Situar tres 9 junts indica un punt final decisiu, mentre que els guarismes 10 i 10.000, que van a continuació del 9 i el 999, respectivament, representen un punt de començament nou: un mil·lenni. Si el 9 és un número ombrívol,2 un numeròleg buscaria la intenció darrere l’ús d’aquesta xifra. En el cas de l’Holocaust, tres 9 indicarien un desig patent de concloure quelcom. El nou té una mística matemàtica pròpia, perquè els números que són divisibles per 9 sempre es redueixen o culminen en el número originari: 9.
9 + 9 + 9 = 27 i 2 + 7 = 9
USANT DATES, ELS NUMERÒLEGS pitagòrics trencaven els dígits del mes, el dia, l’any, en dígits singulars, i aleshores sumaven els números junts fins que la suma era un dígit singular. Fent servir aquest sistema, la data del 26 de març de 1942 també dona nou: 0 + 3 + 2 + 6 + 1 + 9 + 4 + 2 = 27 = 2 + 7 = 9.
A més, usant el sistema pitagòric, cada lletra té un valor numèric; Heinrich es resol en 9, igual que Luitpold i Himmler. ¿És que Himmler feia servir la seqüència numèrica del seu nom i la seva data de naixement per al començament oficial de la Solució Final, en un intent de jugar contra els jueus amb una baralla de cartes ocultes? Segons el pensament de Himmler, el poder d’aquests guarismes i dels mapes astrològics li asseguraria l’èxit de la Solució Final. La qüestió jueva quedaria resolta. Completament.
Resulta difícil ressaltar en què devia creure Himmler sense proves evidents als seus diaris, però és un fet que la quantitat de noies que van arribar a Auschwitz amb el primer tren no va ser de 1.500 «persones», com es consignava originalment al memoràndum que Konka va signar el 13 de març de 1942, sinó que seria de 999: el nombre exacte que Himmler havia ordenat deu dies abans a Ravensbrück.
Ara hem d’examinar l’astrologia arran de la data en què van arribar les noies. Himmler era un devot de l’astrologia, i s’havia fet fer cartes astrològiques des de 1928. La seva pròpia carta astrològica, segons diu l’astròloga i numeròloga Molly McCord, s’ha de considerar extraordinària. No li vaig explicar quina era la carta que volia que em fes, així que inicialment la Molly no tenia ni idea que aquella data de naixement era d’un dels oficials més rellevants de Hitler.
«Alguns aspectes estranys revelen un individu amb un intel·lecte capaç, farà coses importants al món, gaudirà d’un gran poder i serà un dirigent formidable», em va explicar. Suposo que, per als nazis, Himmler va fer coses molt importants. Mentre ascendia els rangs de les SS, la seva implacable cobdícia pel poder el va convertir en un adversari polític temible. Era un home que excel·lia en els jocs mentals i en la manipulació, un home que sempre buscava l’escac i mat, mentre entre bastidors planificava els moviments per millorar la seva posició i desviar el poder cap a la seva persona.
Els quatre elements que dicten una carta inclouen aire (intel·lecte), foc (energia), terra (terrenalitat) i aigua (emoció). «En aquesta carta, no hi ha emoció —va prosseguir McCord—. A zero graus, Escorpió no tenia compassió i molt poca empatia per la humanitat».
És possible, és cert, que les implicacions del número 999 fossin particulars al poti-poti de la teoria personal de Himmler. La idea no és tan forassenyada com sembla. També se sap que Goebbels interpretava