Nous veïns a la ciutat. Francesc Torres Pérez
Hi ha uns altres fenòmens i conceptes a considerar. Entre els més estretament vinculats a la sociabilitat, podríem apuntar la societat civil, els contextos locals, els «quadres d’interacció»... En relació als debats actuals sobre la integració de perspectives «macromicro» i entre sistema i acció, Da Costa considera més productiu, «pensar els tipus de relació entre estructura i acció com a variables, el que fa possible, així, constituir en objecte de recerca, teòrica i empírica» les formes concretes que adopta en cada cas (Da Costa, 1999: 488).
[6] Les tendències a la deslocalització, al desarrelament i la uniformització, pròpies de la globalització, augmenten en els actors socials la necessitat de «localització» i de tenir «un lloc al món», és a dir, d’arrels i d’una identitat, tant per motius utilitaris com simbòlics. No es tracta d’una anomalia de la globalització, sinó de diferents vessants del mateix fenomen. Com diu Castells en referència a la identitat, junt amb el procés de globalització i de societat xarxa «s’ha experimentat un marejol de vigoroses expressions d’identitat col·lectiva que desafien la globalització i el cosmopolitisme en nom de la singularitat cultural i del control de la gent sobre la seua vida i entorns» (Castells, 1999: II-24).
[7] La utilització d’aquestes tècniques va tenir una evolució al llarg del temps molt deutora de la meua progressiva inserció al barri i de l’aprofundiment del meu treball. Els primers mesos vaig fer entrevistes gravades semiestructurades i àmplies, individuals o grupals, als informats claus, i una observació d’un tipus, diguem-ne, general. Més tard, a partir de 2003, faig un ús més escàs de les entrevistes enregistrades i utilitze molt més el registre sistemàtic al diari de camp. La meua relació més quotidiana i informal, feta de trobades casuals al carrer o a un comerç, em va obligar al registre sistemàtic. La major part de les entrevistes gravades es realitzaren l’any 2002, però també en 2003 i 2004. A l’annex 5 es relacionen les persones entrevistades, la data de l’entrevista, el tret o trets que fan significativa l’opinió de la persona i el tipus d’enregistrament (sonor, notes, etc.)
Agraïments
Aquest llibre és, com tots, fill d’un context. L’any 2001 comptàvem amb estudis sociodemogràfics i sectorials sobre la immigració, però no sobre la inserció urbana dels immigrants. Tanmateix, la meua experiència en les organitzacions d’acollida i la literatura científica em mostraven la importància dels aspectes específicament urbans i de sociabilitat en el procés d’inserció dels immigrants. Com a veí de Russafa, jo ho vivia tots els dies. La concessió d’una beca FPU de la Secretaria d’Estat d’Educació i Universitats em va permetre aprofundir en el procés de transformació de les nostres ciutats de la mà dels nous veïns i veïnes i, concretament a València, objecte de la recerca. Aquest treball es va plasmar en la meua tesi doctoral, Àmbit urbà, sociabilitat i inserció social dels immigrants. El cas de Russafa (València), sota la direcció de Josepa Cucó (Universitat de València, 2005). El text que ara es publica, Nous veïns a la ciutat, n’és una àmplia síntesi, que va obtenir el segon guardó del Premi d’Investigació Cultural «Marqués de Lozoya» 2005, atorgat pel Ministeri de Cultura.
Aquest llibre té reconeixements i deutes diversos. Durant el temps de la meua beca, d’abril de 2001 a abril de 2005, vaig estar adscrit al Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, que va constituir un marc acollidor i estimulant. Igualment, les estades com a investigador a MIGRINTER, Université de Poitiers, CEETUM, Université de Montréal, i CEDIME, Universitat Autònoma de Barcelona, m’han permès conèixer altres experiències, realitzar la comparança entre la inserció urbana a València i a altres ciutats, com Barcelona i Mont-real, i enriquir les meues perspectives.
Entre els dèbits d’aquest llibre, n’hi ha dos que mereixen ser destacats. Un és col·lectiu i s’adreça als veïns i veïnes de Russafa que m’han fet partícip de les seues opinions, preocupacions i esperances. L’altre és personal. Vull agrair a Josepa Cucó la seua atenció i disponibilitat, així com la lectura acurada i els suggeriments que han contribuït a la millora del text. La recerca s’ha enriquit, també, amb els comentaris de companys i companyes del Departament de Sociologia i Antropologia Social i del Grup d’Estudis sobre Ciutadania, Immigració i Minories Ètniques de la Universitat de València, amb els quals he compartit investigacions i preocupacions sobre la inserció dels immigrants. Igualment, el text incorpora els coneixements, les relacions i la mirada sobre el veïnat immigrant que em proporcionaven anys de compromís cívic, així com comentaris i suggeriments de companys i companyes de la Mesa d’Entitats de Solidaritat amb els Immigrants de València i del Grup d’Immigració de Revolta. L’enumeració personal faria massa extensa aquesta nota i els deutes intel·lectuals apareixen explicitats al text. A tots i totes el meu agraïment.
Vull donar gràcies també a Eva Mestre per la correcció lingüística del manuscrit presentat al Premi «Marqués de Lozoya» i a Dídac Ballester per la cartografia.
Aquest llibre està dedicat als meus pares, per la seua estima i suport, i als russafins de tota la vida i als novíssims russafins, autòctons i immigrants, compromesos a fer de Russafa un barri multicultural i acollidor per a tothom.
PRIMERA PART
ESPAI, RELACIONS SOCIALS
I IMMIGRANTS A LA CIUTAT
I. ÀMBIT URBÀ I INSERCIÓ DELS IMMIGRANTS
En aquest capítol es tracten algunes qüestions d’importància per a la investigació que conformen la seua mirada, tant sobre l’àmbit urbà com sobre l’immigrant. Del primer, comentarem la sociabilitat que es dóna a l’espai de la ciutat i la diversitat de relacions que hi trobem, unes més distants i d’altres més properes. Per altra banda, si la figura de l’immigrant s’ha modificat al llarg de la història, la seua situació sempre ha remès a un locus social especial, dins i fora del grup. Avui, qui és el foraster a la ciutat? Comentarem la construcció social de l’immigrant extracomunitari i els trets que el caracteritzen com a foraster pobre i estrany i que determinen, junt amb altres factors, la seua inserció urbana.
Parlar d’inserció urbana ens remet a una pluralitat de fenòmens i dinàmiques socials que s’agrupen i comenten en cinc dimensions. D’aquestes, la recerca ha privilegiat la dimensió residencial i la de sociabilitat per a captar la complexa interacció que es dóna entre espai urbà i relacions socials en la inserció dels immigrants. Aquest va ser el tema més rellevant de l’Escola de Chicago, de la qual es comentarà, en particular, el marc explicatiu i valoratiu sobre el procés d’inserció urbana dels nous veïns, que ha tingut una influència notable sobre la visió de la ciutat immigrant.
Finalment, exposem que sobre la base de la popularització simplificada d’alguns dels postulats de Chicago, dels estudis sobre la segregació i de la creixent preocupació per la marginalitat urbana, s’ha conformat un sentit comú sobre la inserció urbana dels immigrants. Sovint de forma implícita, aquest sentit comú estableix un model d’inserció residencial dels immigrants amb implicacions sobre l’anàlisi i la valoració dels fenòmens que ens interessen.
1. HETEROGENEÏTAT, ESPECIALITZACIÓ I SOCIABILITAT EN L’ÀMBIT URBÀ
En les diferents tradicions, acadèmiques i socioculturals, de les ciències socials hi ha una àmplia diversitat de visions sobre la ciutat. En totes elles, ciutat fa referència a una agrupació permanent d’habitatges, relativament gran i densa, que comporta unes característiques socials determinades. Tanmateix, la qüestió de quins són aquests trets socials característics, és a dir la qüestió urbana, ha tingut una ampla diversitat de respostes segons l’enfocament teòric i disciplinar, però també segons les diferents tradicions culturals.
Des de l’ecologia urbana que popularitzà l’Escola de Chicago, Wirth explica els trets de la ciutat com a conseqüència de les variables de mida, densitat i heterogeneïtat, que la caracteritzen i que conformen una forma de vida específicament urbana. Amb la seua teoria de l’urbanisme, Wirth