Diccionari històric del valencià col·loquial. Joaquim Martí Mestre
a conte... / D. Pasqual: –No t’està a conte, pos bola. / Tomasa: –No m’estaré molt pensant» (Mentres pasa, 13). Accs. NR (2, 3). En l’argot català actual bola ‘llibertat’ (Vinyoles, 1978: 56) i donar la bola (a un pres) ‘deixar-lo sortir en llibertat de la presó’ (Pomares, 1997: 55). En l’argot castellà de la presó dar / irse en bola ‘salir de la cárcel en libertad’ (Sanmartín, 1998a: 114), i entre delinqüents bola ‘libertad’ (Besses, 1905: 37). En l’antiga germania castellana ja es coneixia la locució escurrir la bola ‘huir, escapar’ (Alonso, Hernández, 1977: 118-119). Cf. dar (la) boleta (Buitrago, 2002: 162). 4 donar bola (a algú) loc. ‘desfer-se’n, desempallegar-se’n’. «yo ha tengut tres dones / (...) qu·eren com tres poliseros, / poro (...) / a les tres els doní bola» (Liern, 1868: 11v). Loc. NR. A Canals donar bola ‘molestar’ (Sancho Cremades, 1995: 170).
bolea f. ‘mentida’. «En este, pués, dit portal / acudixen estos vells / a contar dos mil mentires (...). / I, així, si voleu oir / bolees de cent en cent, / procurau callar un poc» (Morlà, 122), «–Sol dir alguna bolea? / –Sí» (ibid., 256). Acc. NR. En l’ALPI es recull a Marines (Garcia Perales, 2001: IV, 2329-30). Es coneix també en aragonés (Torres Fornés, 1903: 256; Pardo Asso, 1938: 58). Relacionat amb bola.
bolear intr. ‘començar a parlar’. «li diguí [al notari]: “vinga bolea”. / Y escomensà a relatar» (Nelo el Tripero, 4). Mot NR al DECat ni al DIEC, acc. NR. En el DCVB (II, 557) es documenta el substantiu bolea ‘persona que diu moltes mentides’ en un diccionari mallorquí-castellà de 1878. Morlà ja hem vist que fa servir bolea ‘mentida’. En l’antiga germania castellana bolear ‘mentir’ (Salillas, 1896: 273; Alonso Hernández, 1977: 119), i encara actualment en murcià bolear ‘decir muchas mentiras’ (García Soriano, 1932: 18; Moliner, 1983: I, 393). Segurament relacionat amb bola ‘mentida’. En el fragment de més amunt el verb bolear designa de manera irònica la invitació de Nelo el Tripero al notari perquè comence a llegir la sentència condemnatòria contra la seua persona. És una bona mostra de la concepció negativa que el pillet té de la justícia.
bolero -ra adj. i m. i f. ‘mentider’. «–Que la diga Malaena: / una noche en una cena / se gastó seis mil reales / –(Bolera)» (Máñez, 1883: 14), «era (...) més bolero o mentirós que la Gaceta» (Espardenya, 165). Acc. NR al DIEC ni al DECat i ND al DCVB (s. v. boler, -ra). En l’argot castellà popular bolero ‘embustero’ (Besses, 1905: 37). Derivat de bola ‘mentida’.
bolet, arrimar un (a una femella) loc. ‘copular-hi’. «Sol anar un pardalet / volant a voltes per l’aire, / i en molta gràcia i donaire / li arrima un atre un bolet. / Fot el gran, fot el xiquet» (Bernat i Baldoví, 1845a: 21). Loc. NR. Cf. bolet ‘cop violent amb la mà’ (DCVB, II, 560), ‘brou, colomada, miquel’ (Casanova, 1981: 221), m’ha pegat un bolet ‘dícese a quien te confunde, engaña o equivoca sin malicia, sino por mal entendimiento’ (Llorens, 1983: 42); també castanya ‘colp’, pegar-se una castanya ‘chocar contra algo’, i dit també de l’acte sexual (Llorens, 1983: 51; Luís, 2000: 270).
bolics, a loc. ‘en gran quantitat, en abundància’. «Que, en estes coses, los frares / fan miracles a bolics» (Morlà, 203), «Arrancant-li els cabells blancs, / que·ls té a bolics» (Escalante, I, 211), «ara eixirien a bolichs els que vendrien la pàtria per un plat de llentilles» (Tipos, 162). Loc. NR. Metàfora. En el DCVB (II, 561): a bolics i a punyades ‘de qualsevol manera, desordenadament’.
bolitjada f. ‘conjunt, grup de persones’. «dient a tota la volichà dels meus amics» (El Mole, 1837: II, 41), «Quin gust dóna vore una bolichà de moñicots raere d’una tartana» (ibid., 221), «Hi a en España una grandísima bolichada de lliberals de campanilles» (ibid., 254). Acc. NR al DECat ni al DIEC, 1a doc. A Alacant bolinxada ‘grup de persones’ (Segura, 1996: 134). Mot pres del llenguatge mariner i adoptat pel llenguatge quotidià. Pròpiament una bolitjada és el ‘conjunt de peix que és agafat amb una tirada de bolig’. D’ací passa a aplicar-se per extensió metafòrica a un conjunt de persones.
bollint, estar loc. ‘estar molt excitat d’un sentiment intens’. «–Com no té nóvio, la pobra / està... / –Com la mel, bollint» (Liern, 1861a: 15). Loc. NR. Amb un sentit semblant simplement bullir (DCVB, II, 733). Metàfora.
bolo m. ‘curt d’enteniment, talòs’. «Però què diem? Els c·an parlat d’El Mole són persones de caletro? Saben lo que es peixquen? Coneixen lo que diem? Per lo que toca els que coneixem, tots són bolos en brasos y tot» (El Mole, 1837: I, 60), «Me crema / que sigau tan bolos» (Lladró, 1858a: 5), «Confesa que eres un bolo; / mira tu si està poc clara» (Escalante, I, 19). NR al DECat ni al DIEC i ND. També en castellà col·loquial (DRAE; Seco et al., 1999: 694; Luque et al., 2000: 69), i en aragonés ‘persona torpe, ruda’ (Pardo Asso, 1938: 59); a Sinarcas bololo ‘bobo’ (Palomares, 1981: 249). Possible desenvolupament metafòric a partir de bolo ‘pedra redona’ (DECat, II, 61; DCECH, I, 616), pel caràcter dur, pesat, inert i grosser de l’objecte, i perquè evoca formalment el cap, però buit de cervell. Cf. «–Este món és una bola! / –Mire’l / (y un bolo el seu cap)» (Perlà, 1889: 10), «Mirant a Onofroff una chica / en lo teatro de Apolo, / dormint quedà com un bolo» (Onofroff, 5), «Ella caigué com un bolo, / de histèric segons la trasa» (Onofroff, 11). A Villena, per exemple, bolo ‘canto rodado de buen tamaño’ (Soler García, 1993: 52). Cf. adoquín ‘bobo, necio, torpe’, que també evoca la duresa de la pedra (Carbonell Basset, 2000: 10). → dur.
boloni / bolònio -a adj. i m. i f. ‘persona nècia, ignorant’. «pués deuran a la modista... / y la tela dels bestits / al bolònio comersiant» (La foquerera, 4), «y els lliberals més tontorrons encara y més bolònios que bolònia és la Rechènsia» (El Mole, 1840-41: I, 68), «qu·encà que bolònio, / allò que·m fique en lo cap...» (Bellido, 1876: 9), «No es pense que som bolonis» (Escalante i Feo, 1889a: 80), «que al vorem fet un boloni, / el dotor m’a reseptat / com una nesesitat / el cordial del matrimoni» (Campos, 1896: 9). Mot NR. En Esc. i MGad. boloni / bolònio. En castellà bolonio id. figura ja en Autoridades (I, 641) i en Terreros (1786: I, 258). Pastor y Molina (1908: 53) recull el derivat boloniada ‘necedad’. Nom gentilici de Bolonya, ciutat coneguda amb el nom de Bologna la Dotta, per la seua famosa universitat, la més antiga d’Europa, a la qual acudien nombrosos alumnes estrangers. Aquesta fama va donar lloc a la locució esser fuor di Bologna ‘estre hors de soy, estre ignorant, parce que les sciencies s’estudient à Bologne’ (Prati, 1970: 150). Potser per ironia o per malevolència el terme s’aplicà als indoctes i necis (cf. Autoridades, I, 641; Terreros, 1786: I, 258; Calles, Bermejo, 2001: 81-82; Buitrago, 2002: 686).
bolsa → bossa.
bolseria f. ‘escrot’. «Chesús, Chusep y Maria! / Cuan mala és la meua sort! / Regalar-me un pardal mort / tan prop de la bolseria!...» (Carreres, 1909: 62). Acc. NR (s. v. bosseria). → bossa.
bolxaca 1 m. pl. ‘home dèbil de caràcter’, aplicat sovint a l’home que es deixa dominar per la dona. «–Si ell no fóra un calsonasos... / –Calsonasos. No diu mal! / Bolchaques de pa florit / li dihuen en lo veïnat» (Escalante, I, 211), «La veritat / és que són una treseta / que a mon tio el fan ballar, / pués com ell és un bolchaques...» (ibid., II, 424), «Per més que vullc fer-me l’home, / no hi a mans, sóc un bolchaques» (Arnal, 1877: 14), «Y què faràs, gran bolchaques? (...) / Pasa’m, pasa’m per a dins» (Fambuena, 1881: 11). Acc.