Diccionari històric del valencià col·loquial. Joaquim Martí Mestre
fer per a obligar / los que d’estes baranballes / acostumen a fer cas» (Romeu, 1979: 83), «Molta borumballa ham resibit en estos sinc o sis correus últims» (Donsaina, 84). Acc. NR al DCVB ni al DIEC (s. v. barumballa, barrumballa). En el Somni de Joan Joan: barrumballes ‘foteses, menuderies’ (DECat, II, 142). Metàfora que deu estar fonamentada en el caràcter sobrer i de valor escàs o nul de les borumballes o encenalls. Cf. cap de borumballes: «–Agüelo... / –Sense néts. I Visanteta? / –Tens el cap de borumballes. / (...) Assenta’t» (Alberola, 1927). La variant baramballa, si no és una errada, deu explicar-se per assimilació. 2 f. pl. ‘fantasia inacomplida, fum’. «Después trataben uns cuants ilusos de dur a Isaura en la seua compañia (...). Però tot se va tornar burumballes» (El frare, núm. 11, p. 3), «Ara diuen que vindrà la compañia infantil (...). Pot ser que també siguen burumballes» (ibid.). Acc. NR. Metàfora. Cf. borrufalla ‘hojarasca, fruslería; cosa inútil y de poca substancia’, ‘dicho o hecho de poca substancia (Esc., MGad.). En aragonés borrufalla i burrufalla ‘cosa de poco valor’ (López, Montaner, 2000: 88), ‘restos de algo; de mala calidad’, ‘basura; cosa menuda e inservible’, ‘menudencia’ (Endize, 339, 372), ‘parte o porción más deleznable de cualquier cosa’, ‘conjunto de niños, los de una familia o los de una reunión’ (Moneva, 2004: 114). Borrufalla ‘hojarasca; fruslería, cosa de poca entidad y de poco o ningún provecho figura ja en Autoridades (I, 657) com a veu baixa usada a Aragó. En murcià burufalla ‘hojarasca’ i ‘mentira’ (García Soriano, 1932: 138).
bosil·lis → busil·lis.
bosquet m. ‘festeig, flirteig’. «Ara que són Carnistoltes / y temps de bulla ben gran, / per lograr bona vesprada, / mos bosquets he de contar. / Vull dir festechs que he tingut, / travesures y amistats» (Ros, 1748: 4). Acc. NR. Metàfora.
bossa / bolsa / bolseta 1 f. ‘escrot’. «Ai! Que m’arranquen els dos! (...) / Ai! Que me s’enduu la bossa!» (Bernat i Baldoví, 1845a: 23), «Palpaba en gust la pobreta / bosa, cabdells y canut» (Bellver, 1866: 48), «Anit Pepe apostà / juant al tute en Maria / un duro a qui li vindria / més pronte l’as a la mà. / Y al poch rato, ella en veu dolsa / digué: “Fill meu, has perdut; / así el tens, ja m’ha vingut. / Trau en seguida la bolsa”» (Niu, 72). Accepció NR al DIEC (s. v. bossa). Metàfora formal. S’aplica també a «la bossa on està la fel», en Onofre Pou (ap. DECat, II, 146). Cf. bolsa de los chismes ‘escroto’ (Martínez Sevilla, 1976: 29). 2 bolseta de ferro loc. ‘tacany, avar’. «És un ronya, / un mesquí, un enteresat, / per fi, bolseta de ferro» (Leon, 1787b: 3). Loc. NR. Imatge enginyosa i humorística per designar l’avar, el qual no guarda els diners en una bossa de tela o de pell, sinó de ferro, per tal de protegir-los millor.
bot 1 a bots loc. ‘precipitadament’. «–Ya no me puc aguantar; / anem-se’n sense parar / a achustar-se en lo vicari. / (...) –No vaches a bots. / En los siñors com quedem?» (Garcia Capilla, 1871b: 21). 2 al primer bot loc. ‘tot d’una, de seguida’. «Calla! Si hauré al primer bot / entropesat al que acase?» (Milacres, 211). 3 d’un bot loc. ‘de sobte’. «però lo que yo sent hara / no és pedre marit d’un bot» (Palanca, 1870: 9). 4 en dos bots loc. ‘de pressa, ràpidament’. «Un añ s’empasa en dos bots» (El Mole, 1840-41: I, 195). 5 en un bot loc. ‘en un moment, amb rapidesa’. «en un bot / ves y que te’n deixe algú» (Llorens, 1871: 6). Locs. NR. La darrera la recull Llorens (1983: 43). Metàfores que evoquen el moviment ràpid del bot.
bóta m. ‘borratxo’. «Eixe borracho, eixa bóta, / que no sap parlar ni... cota» (Vives, 1860: 12). Acc. NR. Metàfora degradant. L’embriac està ple de vi, com una bóta.
botar 1 intr. ‘anar-se’n, marxar’. «han quedat la mare y filla / botar de Sueca a Silla» (Martínez Vercher, 1865: 8), «Se’n va pronte, pués diu que ha essendido. / Tenim tots unes ganes que bote...» (Escalante i Feo, 1889a: 86). En Pomares (1997: 59) botar-se ‘anar-se’n’. En castellà col·loquial botar ‘despedir, despachar, echar, marcharse’ (Carbonell Basset, 2000: 75). Metàfora. Està present la idea de ‘moviment’. 2 intr. ‘enutjar-se, irritar-se’. «–Posa’t perfums, casaquí! / (...) Si és tan cursi com tu eres, / no fareu mala parella. / –A l’últim me fa botar. / Me’n vach» (Escalante i Feo, 1890: 10). Accs. NR (1, 2). Cf. fer un bot ‘l’esperit, experimentar una commoció violenta’ (DIEC); en castellà saltar ‘picarse o resentirse, dándolo a entender exteriormente’ (GDED), ‘estar susceptible, organizar una discusión por cualquier detalle insignificante’ (Sanmartín, 1998a: 747). Metàfora fonamentada en la idea de ‘moviment brusc, embranzida’.
botifarra 1 f. ‘persona grossa’. «si és gros, quina botifarra» (Coloqui nou a hon se referix lo que li pasà a un fadrí, 1). Metàfora basada en la forma gruixuda de certs tipus de botifarres; a més se solen incloure en el seu farciment greixos i carn, aliments que generalment engrosseixen. Cf. botifarró ‘cachigordete’ (MGad.) i paltruc (poltruc, paltrot), metafòricament ‘persona grossa’ (DECat, VI, 214-215; Gulsoy, 1964: 403). 2 f. ‘persona o institució vil, bruta moralment’. «eixe menisteri destrosaprogrames, engañanasions, ignorant y botifarra, per no dir-li que és allò de lo que se fan les botifarres» (El Mole, 1840-41: I, 366). Doble transposició semàntica, amb connotacions eufemístiques. En primer lloc una metonímia: l’animal (el porc) expressat pel producte que se n’obté (la botifarra), i en segon lloc una metàfora, per la qual hom designa una institució que dóna mostres d’un comportament immoral amb un dels animals més típicament vinculats en la nostra societat amb la brutedat. 3 f. ‘penis’. «Una vella en Benillup, / carregant-se una taleca, / li diu al compare Lluc: / “Que botifarra tan seca, / que no li puc traure el suc”» (Ensisam, 140). Accs. NR (1, 2, 3). Figura en Pomares (1997: 59) i en Verdaguer (1999: 182). Metàfora fonamentada en la forma llargueruda i cilíndrica. 4 botifarra de cacauet loc. ‘tipus de pentinat femení’. «En la siutat de Porcuna també ha inventat un chorisero el modo de fer botifarres de cacahuet, tan llargues y groses com les que se fan les siñoretes en los moños, des de el topo del front hasta el tos» (El Mole, 1863-64: 327). Loc. NR. Metàfora formal amb connotacions burlesques.
botifarreta, donar (a algú) loc. ‘matar-lo’. «–Estenderé una receta: / un calmante, una bebida. / –Això... y al llit enseguida. / –(No·m done botifarreta!)» (Roig, 1871: 19), «Però, señor, eixe índio / per què me té tanta tema? / Por supuesto, se paguem / en la mateixa moneda, / pués yo a ell li donaria / en molt gust botifarreta» (Escalante, III, 68). Loc. NR. En castellà darle a uno (la) morcilla ‘matarle’ (Seco, 1970: 432). Metàfora. Per referència a una mena de botifarra farcida de substàncies verinoses usada per a matar gossos (cf. MGad.).
botifarró 1 m. ‘tipus de carrer’. «que incomoden molt a les persones les tartanes que se paren a les portes de les botigues en lo tros de botifarró del carrer de Sen Visent que hi a des de la plasa de Santa Catalina hasta la de Caixers» (El Mole, 1863-64: 346). Acc. NR. Cf. botifarró ‘morcilla estrecha y larga’ (MGad.). Potser per referència a un carrer d’aquestes característiques. Cf. «Este carreró (...), en els seus cuatre pams en llonganissa (...), no té·nvecha a ningun carrer prinsipal» (Hernández Casajuana, 1917: 2). Metàfora formal. 2 botifarró mal nugat loc. ‘persona baixeta i grossa’ (→) «Vosté, agüelo recucat. / (...) Botifarró mal nugat, / eixe nas de criaïlla / t’esclafe d’una puñà» (Campos, 1885: 28). Loc. NR. Metàfora degradant. Cf. botifarró ‘cachigordete’ (MGad.)
botija 1