Cartografia, ideologia i poder. Rafael Company i Mateo

Cartografia, ideologia i poder - Rafael Company i Mateo


Скачать книгу
b) Kosova, c) porcions del sud de Sèrbia (a l’actual república de Macedònia), i d) l’Èpir, sota sobirania grega (a la frontera litoral grecoalbanesa); i, finalment,

      - la Grècia de la «Gran Idea», o Megáli Idéa panhel·lenista, que naixeria en incorporar a) l’Èpir (a mans d’Albània), b) la Tràcia Occidental (governada pels búlgars), c) la Tràcia Oriental (llavors i ara en mans de Turquia, amb Constantinoble/Estambul com a ciutat principal), d) altres territoris anatòlics de població grega, i e) l’illa de Xipre, antigament turca i sota sobirania britànica des de l’inici de la Primera Guerra Mundial.

       Fig. 1.12

      Mai s’havia arribat a tant –i mai s’arribaria a més– en la cartografia etnicolingüística elaborada a Itàlia (si més no). Detall d’un dels dos mapes a escala 1: 3.000.000 que van aparéixer incorporats a L’Europa Etnico-linguistica que va enllestir Achille Dardano per a l’IGDA; en concret s’ha tret del cantó superior dret de la «Carta etnico-linguistica dell’Oriente europeo» –a la imatge es pot llegir el final del títol– i mostra la constel·lació de «taques de lleopard» (illes amb majoria d’una ètnia determinada en el si d’un territori majorment poblat per un altre grup etnicolingüístic), així com de zones mixtes (figurades amb faixes bicolors), que definia la zona estesa des del nord de Bulgària a la vora oriental del riu Dnièster. S’hi observa la presència de set pobles: búlgar (en color verd clar), turc (en marró), grec (morat), romanés (la gran concentració de color rosa maduixa), hongarés (groc), alemany (blau) i rus –ara en diríem ucraïnés i ruté– (en verd blavós).

      La introducció d’aquest atles de 1917 –formalment anònima i, a parer del prof. Claudio Cerreti (en comunicació personal), no atribuïble a Dardano– aclareix que s’ha volgut posar «sotto gli occhi delle persone colte un quadro dell’Europa odierna, quale apparisce considerando le nazionalità che la compongono», i hi inclou un discurs antisocialista explícit i radical: «la grande guerra scoppiata nel 1914 [...] ha dimostrato che il principio di nazionalità, negletto da seguaci [aquest últim subratllat és meu] del materialismo storico, e non abbastanza aprezzatto dalla maggioranza degli storici d’ogni nazione [...] si erige oggi trionfante sopra ogni altro principio, non escluso l’internazionalismo socialista, che taluni credettero destinato a sopraffarlo» (IGDA, 1917: 3).


Скачать книгу