Treure's la feina de sobre. Edgar Illas

Treure's la feina de sobre - Edgar Illas


Скачать книгу

      Treure’s la feina de sobre

      Edgar Illas

      Col·lecció l’illa Roja de narrativa, 8

      La Bisbal d’Empordà, 2020

      Crèdits

      Edicions Sidillà SL

      17100 La Bisbal d’Empordà

      www.edicionssidilla.cat

      [email protected]

      © del text: Edgar Illas

      © Il·lustració de la coberta: Montse Mayol

      © de l’edició: Edicions Sidillà

      Maquetació: J. Pujadó

      Correcció: Xavier Cortadellas

      ISBN: 978-84-122240-1-6

      Dipòsit legal: Gi 422-2020

      Primera edició: juny 2020

      e-book: juny 2020

      Tots els drets reservats.

      ...

      Melmelada de crit

      a una llesca de lentitud

      i naftalina d’armari:

      desescoltar-se sense furt

      reproduint la lentitud

      dels opilions.

      Creure en déu? Ni per l’arna!

      Que prou torrat devia anar

      quan va crear els ornitorincs

      com per aspirar a ser cruïlla

      de femoral fent cua

      a l’extracció de la sang

      a la fiblada de xardor,

      a l’algoritme que et descriu

      a la cantonada dels pixums.

      Albert Garcia Elena,

      Silur d’amagatotis (2017).

      ...

      Un treballador francès escriu quan torna de San Francisco: «Mai no m’hauria pensat que era capaç de treballar en les diverses feines que vaig fer a Califòrnia. Estava fermament convençut que no servia per res a part de ser impressor... Una vegada enmig d’aquest món d’aventurers que canvien d’ocupació com de camisa, vaig fer com els altres. Com que la mineria no estava prou ben pagada, vaig anar a la ciutat, on vaig fer successivament de tipògraf, de pissarrer, de lampista, etc. En adonar-me que soc capaç de fer qualsevol feina, em sento menys mol·lusc i més home».

      (A. Corbon, «De l’enseignement professionnel»).Cita a Karl Marx,

      Capital. Primer Volum. Capítol Quinzè.

       Índex

      Màquina de dards

      Lluita de classes

      Creixement autofàgic

      Líquids de paper de vidre

      La desaparició del comerç local

      Crim neoliberal

      El balcó de pedra escrostonada

      Desmercantilitzant el desig

      Dignificació del treball

      Esperit emprenedor

      Reunió sindicat vespre

      Treball afectiu

      Família postnuclear

      Deflagració del lumpenproletariat

      Interregne

      Treball immaterial

      Farina

      Instint

      En desús

      Instruccions per escriure sobre la guerra

      Treure’s la feina de sobre

      Espurna

      Despossessió del carrer

      Decreixement

      Literatura catalana global

      Màquina de dards

      Hola, Míliu.

      Güita’ls!

      Què fas? Vas bé?

      Quina colla d’arreplegats.

      Nosaltres també estem contents de veure’t.

      Sí, arreplegats ho som tant com vulguis. Però sort en tens, que venim, perquè hi tens una gentada aquí, al bar.

      No hi quep ni una agulla.

      Que em deixes passar, siusplau?

      Fa mitja hora que provo d’arribar a la barra.

      No es pot respirar de tanta gent.

      Si heu vingut aquí a acollonar, ja podeu cardar el camp.

      Venim per la màquina de dards, eh? No et pensis pas que et vinguem a veure a tu.

      I si haguéssim de venir per les ties…

      Alguna vegada en veus alguna que treu el cap per la porta, però de seguida fuig.

      Aquest bar és com un puticlub quan totes les putes són a les habitacions i a la barra només hi queden els homes esperant que elles tornin a baixar.

      Les ties ja vindran més tard, desgraciats. Jo si vull xuto una pedra i surten quaranta ties boníssimes.

      Va, calla, Míliu, i engega’ns la màquina dels dards.

      No pateixis, que quan marxem ja la podràs tornar a tancar i així no gastaràs més llum.

      Què voleu beure?

      Jo una Heineken.

      Jo una altra.

      Jo també.

      Jo també. La meva ja te la pagarà en Suri, que sempre perd.

      Ens hi fem anar les Heinekens?

      Home, és clar, com sempre.

      Els dos que perdin paguen la Heineken dels dos que guanyin.

      Posa-la en anglès, la màquina.

      En anglès?

      Au, ja ha sortit el filòleg.

      Jo si és en castellà no jugo. No vull anar sentint «Tire jugador número tres», «Recoja dardos»…

      Però tu què et penses? Que som a Manhattan?

      Si puc triar, la vull en anglès. Que al meu avi li deien «ese hijo de puta de catalán.»

      Oh, això encara ens ho diuen.

      Doncs ja està. Si puc triar, trio un altre idioma. O posa-la en italià o en francès, si vols.

      Au, posa-li en anglès i així estarà content.

      Míliu, tens els dards?

      Sí, home, us ho porto tot de seguida, les cerveses, els dards en anglès, les ties… Em voleu donar una mica pel cul, també?

      Ara que ho dius… Però abans t’hi dibuixarem una diana. I el primer que t’entafori el dard a dins, guanya.

      Colla de matats.

      Cada setmana igual. No tens dards que no estiguin fets malbé? No n’hi ha cap que tingui les quatre ales senceres, i tots són torts.

      Aquests ja van bé, no em toqueu els collons. Tinguéssiu les pixes tan rectes.

      Sí, i tinguéssim tant de lloc al cel com tenim en aquest bar.

      El que sí que s’ha de dir del teu bar, Míliu, és que és


Скачать книгу