Treure's la feina de sobre. Edgar Illas
la tònica es reparteixin bé a la copa. Veus? S’ha de barrejar, perquè el que compta és que es barregin bé la ginebra i la tònica. Que no en notis més l’una que l’altra. Molt bé, noi. És bona, eh? Així fresca. És de les coses més refrescants. El saps aquell que diu que és un home a dins d’un bar i el cambrer li diu: «Vols Seagram?» I l’altre diu: «No, amb un gram ja en faré prou». Eh? El cambrer li diu: «Seagram?» I ell: «No, amb un gram ja en tinc prou, gràcies». Ara que surt el tema, no hauríem pas d’anar a acabar d’enguixar la paret? Te’n queda una mica? A mi se m’ha acabat. Però a la propera et convido jo.
Perdona, que em podries deixar una moneda, només, siusplau? Ara mateix te la torno. És que sé que la màquina ja està plena i està a punt de treure el premi gros. Se m’ha acabat el canvi i, per no haver d’anar al caixer, et volia demanar la moneda. Però si no et va bé, no pateixis, eh? Saps què passa? Que si vaig al caixer, algú altre m’agafarà la màquina i s’emportarà el premi. Encara vindrà algun xino. Perquè aquests xinos no els veus i de cop te’n surt un de sota una pedra i ja t’han pres la màquina. Les màquines carregades sembla que les olorin. Ja aniria al caixer, però ara ve la ratxa. Vaja, i si vols anem a mitges. Jo n’hi he posat molts, ja, i per això amb poc que hi posem, ha de tocar. Ens podem partir el premi. A mi no em fa res compartir-lo. Em fa més il·lusió treure el premi que no pas els diners en si. Tot sigui perquè no se’ls quedi algun xino. Val més que ens els quedem algú de casa, no?
Sabeu aquell que diu que és un home que lliga amb una noia molt guapa un dia que plou molt. Us acompanyo amb el sentiment. Plou molt. Me’n recordo com si fos ara. Era tan bon noi. Jugàvem a futbol a l’hora del pati. La noia se l’emporta a casa seva i el fa entrar de seguida cap a l’habitació. Ningú no s’ho esperava, tan jove. La noia li diu que s’estiri al llit i ella va al lavabo. Tots pengem d’un fil. I va plovent, cada cop plou més. És una loteria. Ella surt del lavabo amb una roba molt sexy, amb lligacames, tanga i sabates de talons. Com està la seva mare? Ja ho entenc. I li comença a fer un estriptis. Ja se sap. És normal que no hagi pogut venir. Plou a bots i barrals. La mort d’un fill és lo pitjor que hi ha. Ella se li posa a sobre i va refregant el seu cos amb el d’ell. Si necessiteu qualsevol cosa, sobretot no quedeu. Ella es va refregant i està molt excitada. Amb el vostre permís aniré tirant, que he de tornar a la feina. A fora plou i plou i cada vegada plou més i, quan ella està a punt de fer l’amor amb l’home, ell, atabalat, li diu: «Vols dir que no ho hauríem de deixar per un dia que faci més bon temps?»
Ja ho sé, Roser. Però és que pensa que a la feina no ens deixen respirar. La crisi ha fet que tots tinguem els nervis a flor de pell. No hi ha ningú que faci anuncis. Tothom té por i estan baixos d’ànim. Ja ho sé, ja ho sé que això no és cap excusa pel meu comportament. T’ho explico per entendre el context i perquè vegis la pressió que rebo. Però et prometo que a partir d’ara les coses milloraran. No deixaré que l’estrès ens afecti a nosaltres ni a la nena. Et dono la meva paraula. Però no em cal anar al metge. El que necessito és una mica de repòs. M’ho he d’agafar tot amb més tranquil·litat. He de mirar que les coses em rellisquin més i no agafar-me la feina tan a la valenta. Però, és clar, tenim la hipoteca, els pagaments del cotxe, els estudis de la nena. Jo soc el primer a qui m’agradaria desconnectar. No saps pas com m’agradaria anar-nos-en tu i jo a fer un viatge romàntic. Te’n recordes d’aquella vegada que ens vam escapar a Itàlia? Que bé que ens ho vam passar. Te’n recordes quan vam jugar amb el gelat a l’habitació, allò sí que va ser sexy. Sí, ja ho sé que fa molt de temps. Però t’ho dic perquè sàpigues que me’n recordo perfectament, d’aquella nit, i que em moro de ganes de repetir-ho, quan les coses s’hagin calmat.
És veritat, pare, que no et vinc a visitar tant com voldria. Ja saps que vaig molt enfeinat. Però estem tots bé. Avui la Roser i la petita han anat a la platja, aprofitant que fa calor d’estiu. Només el matí, ja seran aquí a l’hora de dinar. Jo m’he hagut de quedar perquè havia d’anar al despatx. A les vuit del matí ja hi era. He pensat ves-hi aviat i així tindràs temps d’anar a veure el pare. Sí, les ulleres són de treballar massa i dormir poc. Avui dia les coses s’han complicat molt i tots hi hem de posar el coll. No, ara ja no soc el director comercial, però m’han fet responsable de comunicació externa de la revista. Al final faig la mateixa feina, perquè el director d’ara és un titella dels socialistes. Sí, és el fill d’aquella sabateria que hi havia al carrer Sant Tomàs. Te’n recordes que pel Ram m’hi portaves a comprar les sabates? Sempre em compraves unes sabates d’un número o dos més. Els deies a les dependentes, com que els peus d’aquest noiet van creixent, almenys que li durin. Anava a beneir la palma amb unes sabates lluents que feien un tro. Doncs sí, el director és un trepa. En aquest país les coses van així, ja ho saps. I més ara, que la política ho ha embrutit tot i ja no es valora l’esforç. Però jo no em puc pas queixar. La gent també valora el tracte personal i encara volen parlar amb mi. Jo els dic fem-ho així, però hem de fer veure que ho decideix el director. A mi, vulguis o no, em coneixen i em tenen confiança. És clar que tinc més feina que mai: faig la feina d’ara més tota la que ja feia abans. Per això em veus amb aquestes ulleres. Tu, en canvi, fas molt bona cara, pare, m’alegro de veure’t tan bé. Per cert, abans no me’n descuidi, aquesta setmana vaig anar al banc i en Josep em van dir que ja et toca canviar la llibreta. Es veu que ara les canvien més sovint per raons de seguretat. S’han trobat que hi ha gent que les perd o gent gran que els roben el número. Ja saps que corre un personal avui dia. Tu sobretot aquí a la residència no donis mai el número a ningú, eh? Doncs, res, en Josep em va dir que només havies de firmar aquest paper pel canvi de llibreta. És un pur tràmit, no cal que ho llegeixis. Ja l’hi portaré jo i m’asseguraré que tinguis una nova llibreta. Res, només firma aquí. Perfecte. Ja m’ocuparé de tot. Ara em sap greu, pare, però me n’hauré d’anar, perquè m’espera un munt de feina al despatx. No et preocupis, tot va bé. Ja et vindré a veure aviat. Sí, t’ho prometo.
No, perdoneu, és que m’he marejat una mica i m’he entrebancat amb l’últim esglaó. Perdoneu per la fressa. Em sap greu haver-vos despertat. Espero que l’altra gent de l’escala no s’hagin despertat. Ara arribo de Barcelona i m’he marejat amb el cotxe. No cal que aviseu a la Roser. Ja sabia que arribaria tard. Ja trobaré la clau, no patiu. Entre casa i la feina tinc tantes claus que ara no sé quina és quina. Ja la trobaré, gràcies. Aneu a dormir. No patiu. I disculpeu per la fressa. No es pot treballar tantes hores, perquè després ja veieu què passa. A veure, la clau. És aquesta. No, aquesta tampoc. A veure. Ep, el pany. La posava al revés. No vull obrir cap llum per no despertar ningú i ja veieu què passa. Aneu a dormir. Gràcies per l’ajuda. Bona nit. No digueu res a la Roser, sobretot, que es preocuparia, ja sabeu com és ella, tan bona persona. No sé pas què faria sense ella. Bona nit i perdoneu altra vegada. Bona nit, bona nit.
La crisi és molt greu. Ara ens reestructuraran l’empresa. Va, posa-me’n una altra. Ens ha de matar a tots. Es posa bé. Sort en tinc de tu, que em cuides. Ets un deu. I mira que hi posem el coll. Ens costa tant de cobrar. Ja veurem com acaba tot plegat. Però ja veuràs que serem els primers que ens faran fora. Sí, posa-me’n una altra, siusplau. M’estimo més no pensar-hi. Les hores que hi hem passat de més. I hi ha molta gent que em deu molts favors. Serveix-te’n una tu, dona. Ara faran fora els més trempats. I això és la política. La política ja veus com va. M’estimo més no dir res. Només podem continuar lluitant. Tu ets una lluitadora aquí al bar. Amb lo que costa tirar un negoci endavant avui dia. Però què hem de fer si no? No se’ns valora gens. Mira, tu el que fas és digne d’admiració. Hi poses el coll dia sí, dia també. I qui ens ho valora això? Un dia ens faran fora. Ningú no vol saber res de res. El món s’ha convertit en una jungla. Pul·lularem pels carrers com si fóssim gossos abandonats.
Jo t’estimo molt. Sempre t’he sigut fidel. No m’ho pots fer això, reina. Si tu em deixes, què hi faré jo, en aquest món? Val més que em mori. Soc una ruïna. Tu ets l’única cosa bona que m’ha passat a la vida. Sense tu no valc res. Sempre t’he estimat i sempre t’estimaré. Sense tu seré una desferra d’home. Em quedaré arraulit en un racó fins que m’arribi la mort. Només et vull dir que l’últim pensament que tindré, l’instant just abans de perdre la consciència, quan m’arribi l’última gota