Els Sants de la Pedra Abdó i Senent . Lluís Barberà i Guillem
m’ho digué, per tant, es refereix, poc o molt, a 1955-1960.
93. La informació és del 2005, per tant, es refereix, més o menys, a abans de 1970.
94. Es tracta d’una recerca que parteix de dietaris. El 15 de febrer del 2020 havia canviat aquest enllaç però es podia accedir al document a través de diferents fonts.
95. Amb l’adjectiu “ferma”, Martirià Brugada vol indicar que hi ha prou arguments com per a defendre l’existència dels sants Abdó i Senent.
96. El 2 de març del 2020 no es podia accedir a aquest diccionari a través de l’enllaç indicat.
97. Recordem que el terme “sement” és sinònim de llavor.
98. L’inici de l’hivern.
99. La “Vinàlia rústica”, com podem llegir en Viquipèdia (6 de desembre del 208), en temps de l’Imperi Romà,“es feia el 19 d’agost i se celebrava en tot el Latium. Marcava l’obertura de la collita de la vinya”. Latium és el nom en llatí de Laci, una zona central de la península itàlica.
100. Inici de la tardor.
101. Nom de l’estel més brillant del cel nocturn vist des de la Terra. Pertany a la constel·lació Ca Major. Sírius faria així un paper semblant al de Persèfone respecte a Demèter.
102. En el moment de revisar aquestes línies, en setembre del 2019, no es podia accedir a aquest article, en Internet, per mitjà d’aquesta entrada, però sí d’altres.
103. Feracitat vol dir molt fèrtil.
104. Es tracta d’una revista.
105. La nota que he afegit ve perquè crec que sobra el punt i que, realment, és una coma, és a dir, “... també als pagans, perquè els sentien parlar...”.
106. Aquesta idea també la comparteix l’historiador i capellà Francisco Javier Conde, en el seu llibre “La religiosidad medieval en España. Alta Edad Media (siglos VII-X)” (Ediciones Trea, 1a. ed., 2008, pp. 377-378) com apareix en l’apartat de religiositat d’aquest estudi. El podem considerar importantíssim de cara a la idea de lo matriarcal en la nostra cultura i, de pas, en la història de la península ibèrica en temps de l’Imperi Romà. Personalment, em decante per aquesta línia i no per la defesa per Francisca Martín-Cano Abreu, en què fa pensar que desaparegué arran del triomf del patriarcat i, per exemple, durant l’Imperi Romà, com ara, quan, en el seu llibre “Arqueología feminista ibérica” (editorial Letras de Autor, 2016, 1a. ed.), escriu, textualment, que “en todas las regiones de la Península Ibérica constituyen el último reducto que se conservó el mismo paradigma matriarcal de la cuenca del Mediterráneo, hasta la invasión romana. Mientras que en las regiones con las que había compartido creencias, habían evolucionado al patriarcado hacía algunos siglos” (p. 174).
107. Població aragonesa de la comarca de la Llitera.
108. Ací, vàlid, per exemple, per a Demèter.
109. Es tracta del llibre “Vida, martiri i translació dels gloriosos màrtirs e reals prínceps Sant Abdó y Senen”, obra de Joan Baptista Anyés (Ciutat de València, 1489-1553), publicat a València en 1542 i que, des del 2010, està accessible al gran públic (i lleugerament adaptat) gràcies a l’editorial Ulleye, de Xàtiva. D’ara en avant, utilitzarem el títol que emprà l’editorial.
110. En l’obra “Els sants Abdó i Senent. Patrons de l’agricultura catalana”, premi Franciscàlia en 1961, en els Jocs Florals de l’Alguer, llegim que Abdó i Senent “vivien l’any 241 en Kurdula, al Kurdistà”.(p. 5).
111. Calasparra és una població murciana. Està en http://www.murcia.es/jspui/handle/10645/979, en l’apartat “Archivo526.pdf”. Des d’ara, per a referir-nos a aquesta obra, emprarem el títol “Vida portentosa y sagrada de los santos martyres, S. Abdón, y Senén”.
112. Conservador del Patrimoni Cultural i mestre d’Història de l’Art de la Universitat de València.
113. Es refereixen a “la Enciclopedia Espasa Calpe, Tomo I, página 295” (p. 9 del quadern).
114. Hi ha una llegenda de Calasparra en què hi apareixen, un fet realment insòlit, a diferència de moltes que hem trobat.
115. Terrassa.
116. Literalment.
117. És la primera font en què llig que se’ls considera armenis. Armènia, a hores d’ara, és una república independent, en el Caucas, que limita amb Turquia, amb Geòrgia, amb Azerbaidjan i amb Iran. No es correspon, per tant, a una part de lo que diríem Pèrsia, almenys, amb la zona amb què tradicionalment se la relaciona, això és, amb l’actual Iran i més territoris, en bona part cap a l’Índia.
118. Adduesc aquestes línies després d’haver fet una consulta, en Internet, el 7 d’agost del 2019, durant una revisió de la recerca.
119. Literalment, en lloc d’instruïts.
120. Dilecció, és a dir, “amor piadós, espiritual”.
121. Llatinisme, segons el DCVB, en lloc de mai.
122. Literalment, en lloc de bateria, és adir, “acció de batre amb l’artilleria”, com veiem en el “Diccionari Català-Valencià-Balear”.
123. En l’original apareix atras, castellanisme, en lloc de la forma correcta