Els Sants de la Pedra Abdó i Senent . Lluís Barberà i Guillem
h) Cultura popular
Tot seguit exposarem un quadre amb cicles, festes, simbolismes, refranys, etc. vinculats a les distintes estacions de l’any.
| Estació | PRIMAVERA | ESTIU | TARDOR | HIVERN |
| Dia d’inici (hemisferi nord) | 21 març | 21 juny | 23 setembre | 22 desembre |
| Festa religiosa | Anunciació: la Mare de Déu tindrà un fill (25 de març) | Sant Joan Baptista (24 de juny)–––Sants de la Pedra (30 de juliol)Assumpció de la Mare de Déu (15 d’agost) | Advent (“vinguda, arribada”): les quatre setmanes anteriors al dia de Nadal. Inici de l’any eclesiàstic.–––Immaculada Concepció (8 desembre) | Nativitat, Nadal (25 de desembre)–––Mare de Déu (1 de gener)Epifania o “Dia de Reis” (6 de gener) |
| Forment | Creixement | Culminació, collita (juliol, agost) | Preparació per a la sembra | Sembra |
| Llum solar | Augmenta | Dia més llarg (juny) | Minva | Dia més curt (desembre) |
| Lluna (fases) | Lluna creixent | Lluna plena | Lluna minvant | Lluna nova |
| Oratge | Variable, tendeix a fer més calor | Calorós.Pedregades puntuals | Variable, tendeix a fer més fred | Fred, a vegades forta fredor o neu i tot |
| Activitat física | Renaix | Màxima | Decau | Quasi nul·la |
| Color | Verd | Groc | Marró | Blanc |
| Detall típic | Fulles verdes | Forment | Castanyes10 | Neu |
| Sentiments, literatura, art... | Desig de canvi, creixement, infantesa, esperança | Vida plena, joventut, risc, moviment | Reflexió, tristor, camí cap a la vellesa o la mort | Quietud, soledat, vellesa, mort, Nadal, vida nova (espiritual) |
| Cicle humà | Infantesa“La carn que creix no para” | Joventut“La joventut tot ho venç” | Plenitud“Està fet un home dret i fet” | Vellesa“De vell enllà, no es pot passar” |
12. Aquesta obra, que figura en l’apartat de la Universitat Autònoma de Barcelona reservat al fons personal de Rafael Tasis, fou guardonada en els Jocs Florals de l’Alguer de 1961 amb el Premi Franciscàlia. Vaig accedir en maig del 2019, gràcies a la digitalització sol·licitada a l’esmentada universitat, concretament, a Montserrat Gutiérrez Folgueiras, qui me l’envià el 20 de maig del 2019, per correu electrònic.
13. Religiós rossellonés, frare dominicà, escriptor i catedràtic de teologia i rector de la Universitat de Perpinyà, que va viure entre 1555 i 1607. Va escriure en valencià i en llatí.
Entre les seues obres hi ha la que acabem de citar com també el “Llibre dels miracles” (sobre unes relíquies conservades en la seu de Perpinyà, en què manifesta el seu patriotisme) i “De laudabili vita” (1595), biografia sobre el dominic Ramon de Penyafort escrita amb motiu de la seua canonització.
Informació treta de Viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Miquel_Llot_de_Ribera) i de la web de la Universitat de Girona (http://www3.udg.edu/vell/ilcc/Eiximenis/html_eiximenis/portal_SH/biografies/biografia_miquel_llot_de_ribera.htm). El 10 de març del 2020 no es podia accedir a la informació de la Universitat de Girona.
14. “La llengua dels valencians”, Edcions 3 i 4, 24a ed. (2009).
15. Milícia popular per a defendre un lloc, un poble o una ciutat.
16. Aquesta dada la trobí el 20 de maig del 2019. El 31 de gener del 2020 no es podia accedir a aquest article mitjançant aquest enllaç.
17. És l’únic document en què he vist el nom de l’abat Arnulf vinculat a la seua condició de noble o, si més no, al fet que pogués descendir d’una família de la noblesa.
18. La lletra es pot intuir, tot i que la lectura està lleugerament tèrbola com també la del cognom Borrell, que escriu un poc després. Aquesta informació seria, com a molt, de 1961, ja que fou l’any en què es celebraren els Jocs Florals de l’Alguer, en què fou premiada aquesta obra. Com a detall, en la
19. En l’obra “El comú català”, de David Algarra, concretament, en la pàgina 97, hi ha un fragment d’eixa obra de P. Kroptokin, en què es tracta sobre l’ajuda mútua. En distintes fonts consultades durant la recerca com també en algunes vivències que he conegut, apareixen casos de persones (quasi sempre, llauradors), que reben col·laboració en algunes de les seues terres per part d’altres persones i que, després, n’aporten als qui els havien demanat ajuda.
20.La guilda, paraula que prové del neerlandés, segons la definició de la “Gran Enciclopèdia Catalana”, és “Cadascuna de les confraries o fraternitats de comerciants desenvolupades especialment als països de la mar del Nord del segle XI al XV”. Eren de caràcter religiós i econòmic.
21. L’autora fa un ús del terme “medieval” aplicat, sobretot, quan parla de “feudal” i de “feudalització”, a partir dels segles XI i XII.
22. Aviram: ocells de corral.
23. Empriu, en paraules de David Algarra (p.274) és el “dret d’aprofitament comunal de certs béns rústics, en general pastures, boscos i aigües, que tenen els veïns d’un poble o comunitat rural”.
24. El 30 de gener del 2020, aquest article estava signat per Joan Becat i Rajaut.
25. Tractarem més avant aquest tema, en l’apartat relacionat amb els diòscurs, Càstor i Pòl·lux, a Demèter i Persèfone i a la introducció dels Sants de la Pedra en la cultura catalana, de manera que acabassen substituint Demèter i Persèfone, però mantenit trets pagans, com ara, les danses i els balls.
26. Aquest “sagrat dret de propietat” apareix, si més no, en l’article 4t del decret de 6 d’agost de 1811, en les Corts de Cadis, com podem llegir en “El comú català” (p. 161): “4º. Quedan abolidos los dictados de vasallo y vasallage y sus prestaciones, así R[eal]es como personales, que deban su origen á título jurisdiccional, á excepción de las que procedan de contrato libre en uso del sagrado derecho de propiedad”.
27. Béns pertanyents al comú, és a dir, al conjunt de veïns d’un terme, d’una parròquia, d’una poble, d’una ciutat, etc.
28. Cria del bestiar en estables.
29. Ufana, ací, vol dir que es desenvolupa al màxim, molt bé, que tira amunt.