Venècia Responsable. Jordi Bastart Cassè
(gaudi del patrimoni cultural del lloc i dels seus costums i tradicions sense intentar influir-hi); espai i entorn (el pas del viatger ha d’afectar el mínim possible la naturalesa), i gent (detenir-se a comprendre les diferents maneres de viure d’una manera respectuosa).
El turisme responsable està relacionat amb la curiositat per descobrir i entendre el que és nou o diferent... i gaudir-ne.
Decàleg del viatger responsable
1. Obre la teva ment a noves cultures i tradicions i sigues tolerant davant la diversitat.
2. Respecta els drets humans; qualsevol forma d’explotació vulnera els objectius del viatge.
3. Ajuda a conservar l’entorn natural i procura no deixar una altra petjada que la de la teva sabata.
4. Respecta el patrimoni artístic, arqueològic i cultural de la destinació.
5. Si compres regals, procura que siguin expressió de la cultura local.
6. Quan planifiquis el teu viatge, tria aquells proveïdors que es preocupen pels drets humans i pel medi ambient.
7. Utilitza els recursos naturals amb moderació i procura minimitzar la generació de residus.
8. Gaudeix dels costums, gastronomia i tradicions de la cultura local.
9. Si visites espais sensibles, informa’t abans de com fer-ho.
10. Contribueix al desenvolupament d’un turisme responsable, just i sostenible.
Venècia responsable
Qualsevol ciutat on no es pugui circular amb cotxe i el símbol de la qual sigui una góndola, és a dir, una petita embarcació sense motor, surt amb avantatge, ja d’entrada, en la llista de destinacions turístiques responsables. Dit això, cal recordar que ambdues condicions depenen de la particular idiosincràsia de Venècia, o sigui, del fet que està mig enfonsada en l’aigua i no pas del desig explícit dels seus governants. En realitat, la ciutat és un formiguer de turistes que han acabat amb el comerç local i que ha provocat que els lloguers pugin fins a extrems impagables per als venecians. Restaurants i allotjaments turístics ocupen el que en un altre temps eren verduleries, fleques i cases particulars. La gestió de recollida de residus, ja de per si caòtica i complicada en un petit arxipèlag contínuament inundat, es fa gairebé impossible amb l’afluència massiva de visitants. I no obstant això... que bella és Venècia, fins i tot amb la calor d’agost i els milers de turistes passejant!
Irònicament, l’amenaça que tanta bellesa acabi completament submergida en la llacuna que envolta la ciutat pot ser, si es gestiona bé, la seva salvació. I és que el projecte Moisès, una impressionant obra d’enginyeria hidràulica destinada a frenar les marees que inunden la ciutat amb un complex conjunt de comportes, suposa una notable millora. És cert que per desenvolupar-lo es destruiran diverses hectàrees de platja, però el pla preveu la construcció de zones verdes, passejos i la instal·lació de panells solars sobre els edificis tècnics.
Així i tot, els gairebé seixanta mil habitants que té la ciutat poc poden fer contra els vint-i-tres milions de visitants que trepitgen els seus carrers cada any. Mesures preses recentment per l’Ajuntament com la d’impedir que els grans creuers campin a plaer per la llacuna (recentment suspesa pel tribunal provincial) o que les llanxes no puguin navegar pel Canal Grande són petites esperances per a una ciutat que fàcilment podria morir d’èxit.
Com és Venècia
Els seus habitants
Encara que a primera vista els venecians poden semblar freds i distants, són gent que resulta molt amable i hospitalària, disposada a atendre’ns en qualsevol moment. Com és lògic, en una ciutat envaïda constantment per turistes, qui no viu d’aquesta indústria està una mica fart de tanta gent. Una altra qüestió, que també els fa semblar distants, és el dialecte que parlen entre ells i que resulta incomprensible per a la resta. Els venecians estan encantats amb la seva ciutat i, tot i que puguin ser molt crítics, no consenten que ho siguin els que la visiten.
Cafeteria a la Piazza San Marco.
Encara que pugui semblar una ciutat museu per la quantitat de monuments històrics, Venècia actualment compta amb uns 60.000 habitants al centre històric i uns 270.000 a tot el municipi. Als barris més allunyats del centre és on es pot percebre que la ciutat encara està viva amb les seves bullicioses places i bars poblats de vilatans. Però viure a Venècia és difícil; primer per la invasió turística durant tot l’any, després pel preu dels lloguers i, finalment, per la incomoditat dels desplaçaments. Per aquestes circumstàncies, cada vegada són més les persones que prefereixen traslladar-se a terra ferma per la comoditat que comporta. Venècia va perdent població contínuament i avui dia és la localitat d’Itàlia amb gent de més edat.
Venècia és visitada cada any per milers de persones, la majoria de les quals es concentren a la Piazza San Marco i voltants. Si marquem aquest lloc com a epicentre i tracem cercles al seu voltant, ens adonarem que, com més ens n’allunyem, més opcions tenim de descobrir una altra Venècia, de places i carrers més tranquils, on seure a les terrasses dels bars resulta un veritable plaer… sense haver de pagar quantitats desorbitades.
Els barris
Venècia va ser construïda sobre l’aigua en el que era el delta del riu Po. Els sediments del riu i les sorres portades pels corrents marítims van crear les nombroses illes que hi ha a la llacuna de Venècia. Sobre aquesta terra ferma, un entramat de pilones de fusta petrificada i lloses de pedra sostenen sumptuosos palaus, esglésies que llueixen tots els estils, alegres places i afables racons on sembla que s’hagi aturat el temps. Tot un conjunt arquitectònic únic al món la protecció del qual ha fet saltar sovint nombroses veus d’alarma. Venècia, amb l’acqua alta, sembla que pugui ser engolida pel mar, l’erosió constant del qual es deixa notar en els fonaments de les cases. Murs de protecció exterior, sistemes de drenatge i limitacions de velocitat per no provocar onatges són algunes de les mesures que s’han posat en marxa per pal·liar la deterioració. Venècia ha de sobreviure per a l’admiració de generacions posteriors.
La ciutat es divideix en sis barris (sestiere): Cannaregio, Santa Croce, San Polo, Dorsoduro, San Marco i Castello. La numeració de les cases segueix un sistema una mica complicat; inclou el nom del carrer, del barri on se situa i un nombre que, a gairebé tots els sestiere, arriba als quatre guarismes.
La ciutat de Venècia està declarada Patrimoni de la Humanitat des de l’any 1987. Per fer-se una idea de l’interès històric, n’hi ha prou dient que hi ha unes 150 esglésies i més de cinc-cents palaus, evidentment no tots en estat impecable. La ciutat està formada per nombroses illes i illots units per uns 430 ponts que salven la presència d’una intricada xarxa d’aproximadament 150 canals. Cal saber que, dins del llenguatge urbà, campo significa plaça i fondamenta és la calçada adjacent a un canal.
Per la influència de determinats factors com són les baixes pressions, les fases lunars i el vent que bufa del sud (xaloc), entre octubre i març es produeix el fenomen batejat com acqua alta (marea alta). El nivell del mar puja i inunda les parts més baixes de la ciutat. A la Piazza San Marco s’habiliten passarel·les de fusta i les botes d’aigua es converteixen en un element imprescindible per recórrer alguns racons. Hi ha en marxa un projecte experimental per mitigar els efectes d’aquestes periòdiques inundacions però, mentrestant, l’objectiu fotogràfic pot captar imatges curioses com el reflex dels edificis a les places inundades.
Canal Grande.
Venècia en la literatura
Venècia, per