Venècia Responsable. Jordi Bastart Cassè
El vaporetto.
El vaporetto és l’autobús que utilitzen venecians i turistes per desplaçar-se per la ciutat, però, en aquest cas, és un mitjà de transport aquàtic. Hi ha 23 línies i les més comunes són: la 1, que transita pel Canal Grande fins al Lido; la 2, amb un recorregut de circumval·lació en tots dos sentits: Canal Grande (només parades principals), Lido, Canal de la Giudecca; la 5.1 i 5.2, que realitzen un trajecte de circumval·lació per l’exterior de la ciutat, passant també pel Lido, i les 4.1, 4.2 i 12, que també duen a terme un recorregut de circumval·lació per l’exterior de la ciutat i es desplacen cap a les illes de Murano i Burano. La línia 17 és un ferri amb transport de vehicles que va des de l’estació marítima fins al Lido.
El preu del bitllet és de 7 euros amb validesa d’una hora. Hi ha bitllets la vigència dels quals va des de 24 hores fins a 7 dies i els seus preus oscil·len dels 20 fins als 60 euros. Tots els bitllets de les línies Actv (www.actv.it) automobilístiques i de navegació poden adquirir-se a la pàgina www.veneziaunica.it, als punts de venda Hellovenezia de Piazzale Roma, a la taquilla automàtica del primer pis del Pàrquing Municipal AVM, zona de caixes o a les taquilles automàtiques dels embarcadors Actv.
Taxis aquàtics
El motoscafi és el mitjà més ràpid per traslladar-se a qualsevol punt de la ciutat —fins i tot des de l’aeroport—, encara que també resulta el més car. Ideal quan es viatja en grup o es transporta molt d’equipatge (www.motoscafivenezia.it).
Góndoles
Si una imatge està lligada a la ciutat de Venècia aquesta és la de la góndola. Aquesta embarcació, ara per a gaudi dels turistes, era la que s’emprava com a servei de transport en una ciutat on no hi havia tants ponts com ara. És present a Venècia des del segle XI, tot i que va adoptar la forma actual cap a l’any 1400, així com el color. Davant la creixent competència en colors i per evitar una ostentació que anava en augment, el Senat va dictaminar que totes havien de ser de color negre.
El procés de construcció d’una góndola és força costós ja que s’empren fins a vuit classes diferents de fusta. Després, cada gondolieri la fa més atractiva afegint tot tipus d’ornaments i comoditats.
Un passeig en góndola pot costar vuitanta euros per a un trajecte de quaranta minuts i un màxim de sis persones. Les tarifes nocturnes són de cent euros. En determinats punts del Canal Grande existeixen els traghetto, góndoles que creuen d’un costat a l’altre per un preu de dos euros.
Accessibilitat
Molts dels edificis històrics, per la seva especial configuració, no són accessibles per a persones en cadires de rodes però sí que ho són els principals museus.
La ciutat també és difícil per a les cadires de rodes per la gran quantitat de ponts que hi ha (existeix un plànol a les oficines de turisme amb els ponts accessibles), en canvi, tots els embarcadors del vaporetto són accessibles. Els de les línies 1 i 2 admeten fins a quatre cadires de rodes; per altra banda, els de les línies 4.1, 4.2, 5.1, 5.2 i 6, en ser més petits, només n’admeten una. Els ferris de la línia 17 que van fins al Lido estan preparats amb ascensors i lavabos per a persones discapacitades.
Hi ha un portal que amb el nom Città per tutti (www.comune.venezia.it/informahandicap) proporciona informació sobre els accessos per a persones amb mobilitat reduïda.
Festa della Sensa.
Quan visitar Venècia
Si és possible, val la pena evitar els mesos de juliol i agost, ja que és l’època en què Venècia rep més visitants i fa molta calor, la qual cosa sempre resulta incompatible amb el fet de recórrer una ciutat. La primavera, amb temperatures suaus i cels que alternen el blau intens amb núvols summament estètics, és la millor època, seguida de la tardor, encara que l’ambient acostuma a ser més humit.
A l’hivern les temperatures són suaus però la humitat augmenta la sensació de fred i, a més, podem sofrir el fenomen de l’acqua alta, que pot plantejar dificultats a l’hora de visitar la ciutat. Per contra, a l’hivern hi ha moltes menys aglomeracions i podem tenir dies màgics en els quals la boira envaeix els canals creant paisatges fantasmagòrics.
Màscares de Carnaval.
El Carnaval és realment excepcional, tot i que els preus s’encareixen molt i la ciutat sol estar plena de gom a gom. Viure alguna de les festes que es prodiguen durant tot l’any és molt interessant, ja que totes revesteixen un gran colorit.
Venècia mes a mes
Gener
Regata delle Befane
El dia 6, coincidint amb la festivitat dels Reis Mags, té lloc aquesta popular i vistosa regata per la llacuna.
La Befane és l’equivalent als Reis Mags a Itàlia. Es tracta d’una bruixa simpàtica que omple les cases dels nens de regals la nit del 5 de gener.
Segons explica la llegenda, els Reis Mags es van detenir camí de Betlem a demanar ajuda a una anciana perquè els indiqués el camí. Li van insistir perquè els acompanyés però s’hi va negar. Penedida, va preparar un cistell ple de dolços i va sortir darrere dels Reis, però no els va arribar a trobar; així que va anar deixant els seus dolços a les cases dels nens, esperant que un d’ells fos Jesús.
Botiga de vestits per al Carnaval.
Febrer-març
Carnaval
És la festa per antonomàsia i la que més s’identifica amb l’esperit de la ciutat de Venècia. La gent no només llueix bonics vestits d’època amb exquisides màscares, sinó que actua entre la filigrana arquitectònica de la ciutat.
Hi ha una mena de competència entre els disfressats per veure qui atreu més objectius fotogràfics. És un veritable festival a l’aire lliure que dura deu dies, en els quals també tenen lloc festes privades per a un públic escollit i nombrosos esdeveniments a places públiques.
Abril
Festa di San Marco
El dia 25, la festivitat del patró de la ciutat, se celebra amb una bonica regata de góndoles des de Sant’Elena fins a la Punta della Dogana. I com per la diada de Sant Jordi a Catalunya, existeix també el costum de regalar una rosa a la dona estimada.
Maig
Festa della Sensa
WWW.veneziaunica.it/it/FestadellaSensa
La celebració de la Sensa coincideix amb la festivitat de l’Ascensió. Durant la cerimònia, d’origen antiquíssim, el dux de Venècia celebra les seves esposalles amb el mar. Barques engalanades recorren el tram entre San Marco i la Chiesa di San Nicolò, en un extrem del Lido, a les aigües del qual es duu a terme la cerimònia. Posteriorment se celebra la missa en el temple amb l’assistència de les autoritats.
Vogalonga
WWW.vogalonga.com
El primer diumenge després de l’Ascensió té lloc aquesta regata de barques de rems vingudes de mig món, que competeixen