Tot ha de canviar!. Группа авторов
i, a diferència d’altres països, a Espanya no hi havia censura, de manera que els mitjans de comunicació van informar sobre el brot de grip. Segons sembla, aquest tipus concret de grip va néixer a Kansas, en una base militar, per transmissió de pollastre a humà, però no en diem «grip nord-americana» ni diem que els Estats Units n’haurien de pagar les conseqüències. Del total de persones que van morir durant l’epidèmia de grip del 1918 i 1919, un seixanta per cent eren de l’Índia. En conseqüència, l’Índia hauria de reclamar indemnitzacions als Estats Units? És ridícul, això no funciona així. El còlera prové del meu estat natal, Bengala Occidental, a l’Índia, on va ser descobert el 1817. Aquell còlera va durar fins al 1923: un cicle de cent anys. En aquell moment se l’anomenava «còlera asiàtic», en el mateix to racista que Trump. A la dècada del 1830, els francesos van aprovar una resolució al parlament segons la qual el còlera no tindria cap efecte sobre ells perquè eren blancs i demòcrates, mentre que aquella malaltia era un problema autoritari i asiàtic. Per descomptat, va acabar fent estralls a París i va arrasar poblacions senceres. Els virus poden començar a qualsevol lloc i hauríem de ser-ne conscients d’una manera molt més humana. Sí que és cert, però, que aquest intent d’emmarcar la Covid-19 com a «virus xinès» probablement acabi perjudicant la Xina a curt termini. Quan la Xina digui: «Construirem una línia ferroviària d’alta velocitat que arribarà fins a Turquia», hi haurà qui digui: «Pensem-nos-ho bé; de debò que volem que els virus viatgin tan ràpid de la Xina a Itàlia un altre cop?». A curt termini, la Iniciativa del Cinturó i Ruta de la Seda es veurà perjudicada a conseqüència d’aquest torrent ideològic; però siguem sincers, és l’única opció possible. El motiu pel qual l’estratègia de l’indopacífic que impulsa el govern dels Estats Units està tan infrafinançada és que no hi ha fons estatals que puguin cobrir el desafiament americà a la BRI. Construint aquesta infraestructura, el que fa la Xina és buscar nous mercats. Es tracta d’un nou tipus d’ordre internacional, i evidentment que la Xina hi té un interès, però molts dels països en què està invertint no tenen la capacitat de recaptar fons per construir les seves pròpies infraestructures. És a dir, que sí, que hi haurà un efecte a curt termini sobre la BRI, però tard o d’hora tornaran a la càrrega.
Srećko: A més de la grip espanyola i del còlera, també hi ha, evidentment, la «mort negra», la pesta. En pensar en la pesta, trobo molt fructífera la vostra perspectiva a llarg termini de la teoria de sistemes. La pesta també «venia» de la Xina, a través de la ruta de la seda, i va tardar uns deu anys a arribar a Europa, Venècia i altres ciutats del Mediterrani, essencialment. Però en realitat no «venia» de la Xina, en el sentit que, si bé geogràficament es va originar allà, va ser una conseqüència del fet que l’imperi mongol hagués atacat la Xina uns anys enrere. Els mongols van posar les bases per a la propagació de la pesta. De la mateixa manera que la «nova ruta de la seda» està posant les bases per a la circulació del virus, en aquell moment, els guerrers i els comerciants mongols van portar la pesta a Europa. M’impressiona que, pel que sembla, i tal com va dir Hegel, si alguna cosa aprenem de la història és que no aprenem res de la història. Aquestes comparacions històriques ens demostren que cal adoptar una perspectiva a llarg termini quan mirem al futur. La situació actual és dolenta i empitjorarà en els propers mesos, però hem de començar ja, ara mateix, a construir el món després de la Covid-19, el món que arribarà d’aquí a un o dos anys. Insto a tothom a llegir els setze punts establerts per l’Institut Tricontinental i per l’Assemblea Internacional dels Pobles. I tornant al tema d’Europa, una pregunta que es fa molta gent és si Itàlia deixarà la Unió Europea o l’euro després de la pandèmia.
Vijay: Això ens porta un altre cop a la pregunta: «Què és la Unió Europea»? I amb això vull dir: què és la unió, per començar? Què és la col·lectivitat dels pobles? Si els països europeus no són capaços d’ajudar-se els uns als altres en una crisi, quin sentit té que estiguin en un marc conjunt? És una pregunta que potser Itàlia voldrà fer directament a Brussel·les. Grècia també ho podria haver preguntat després de la crisi econòmica del 2008, i Yanis Varoufakis ho va fer quan n’era el ministre d’economia. Si la Unió Europea no hi negocia d’una manera humana i solidària, quin sentit té que Grècia sigui a l’eurozona? Des del meu punt de vista, la pregunta que ens hem de plantejar de debò sobre qualsevol tipus d’unitat, ja sigui formar part d’un procés col·lectiu, d’una unió de nacions o d’una unitat dins d’una nació, és: «De què serveix, la nostra unió?». El que ens hem de preguntar en cada país és: «De què serveix, l’estat?». Si aquestes institucions no ens ajuden en èpoques de crisi, per què hi hauríem de pertànyer? Crec que aquesta pregunta és molt important. Pel que fa a països com Itàlia, la pregunta que realment haurien de fer a Europa és: «On éreu en temps de crisi?».
Srećko: Malauradament, ara veiem que el paper de moltes institucions en èpoques de crisi reflecteix el que Carl Schmitt va descriure com a «estat d’excepció». En tenim prou de fixar-nos en Hongria per veure com la situació és utilitzada per aquells per als quals aquesta crisi ha estat com un somni fet realitat. Aquest és un punt de vista, però n’hi ha un altre de més esperançador, que és el que estem intentant desenvolupar. Deixant de banda Europa un moment, seria interessant conèixer millor la situació a l’Índia. Què guanyarà potencialment el govern de Modi amb aquesta crisi, tenint en compte que ja reprimia les protestes massives que hi havia en contra seu fins i tot abans de la pandèmia de la Covid-19? I s’han mobilitzat gaire les estructures de cooperació a menor escala per lluitar contra la pandèmia?
Vijay: És difícil de dir què hi guanyarà, l’administració de Modi; però una cosa que cal recordar és que Modi és capaç de generar popularitat. Va tenir una idea absurda per al diumenge: que la gent sortís al carrer en públic i fes soroll per donar les gràcies al personal sanitari. Quin sentit té fer això si com a govern no proporciones al personal sanitari el material que necessiten? Trobo que és un estil molt perillós de política de demagògia. Els que estan a primera línia d’aquesta crisi necessiten el suport del govern; necessiten guants, mascaretes i tot tipus d’equipament. Cal que el govern deixi de fer bajanades i comenci a produir el que necessiten. Han de canviar les línies de producció, tal com va fer la Xina —és per això que ara tenen una quantitat tan elevada de mascaretes i en poden oferir a la resta. Segons el meu parer, el govern de Modi és inútil, però és capaç de manipular l’opinió pública d’una manera molt enginyosa. Pel que fa a la segona pregunta, amb el meu company Subin Dennis acabem de publicar un article sobre com el govern d’esquerres de Kerala ha donat resposta a la Covid-19.12 Han fomentat eslògans com ara «trenquem la cadena» i «aïllament físic però unitat social». L’acció pública ha estat de gran importància. El que hi ha en un estat com Kerala, amb trenta-cinc milions de persones, és una població molt organitzada, amb estudis i amb gairebé un cent per cent d’alfabetització, sindicats, organitzacions per a la dona i cooperatives molt consolidades. Hi ha una cooperativa de dones que es diu Kudumbashree que té quatre milions i mig de membres. La població ja està molt implicada i organitzada, i això significa que l’acció pública és immediata. Quan el govern va anunciar les mesures que adoptaria per frenar la propagació de la Covid-19, els sindicats es van mobilitzar a l’acte per anar a estacions d’autobusos i instal·lar-hi piques amb desinfectant per a mans. No va ser el govern qui va fer-ho; van ser els sindicats. La cooperativa Kudumbashree va començar a produir mascaretes a gran escala. El que vull destacar amb això és que, com a part de —i d’una manera similar a— l’evisceració de l’estat, hi ha hagut una evisceració relativa de les institucions socials als nostres països. En línies generals, s’han eliminat els sindicats. Ser part d’una organització és essencial per construir una societat humana, però les persones s’han individualitzat. Tal com heu esmentat abans, si anem a les xarxes socials veurem que la gent es queixa d’estar aïllada a casa seva. Si aquestes persones formessin part d’una organització social, trobarien una manera d’unir-se i de fer alguna cosa productiva en les seves societats. A Kerala una gran part dels habitants són jornalers. Com els fas arribar l’eslògan «trenquem la cadena»? Com els portes la higiene a les zones on viuen? Doncs construint piques a l’aire lliure, fent-los arribar desinfectant per a mans i fent una xerrada pública sobre la importància de mantenir la distància; i això ho poden fer perquè estan organitzats.