Educar sense cridar. Alba Castellví Miquel
«Us imagineu tractar amb les criatures sense perdre les maneres, sense aixecar la veu, sense enfadar-nos posant el crit al cel? Si ho aconseguíssim, viuríem més tranquils. A més, i això encara és més important, els fills podrien aprendre de nosaltres a regular la seva pròpia tensió en moments de contrarietat, perquè ells aprenen del que fem i no pas del que diem que cal fer.»
Alba Castellvi ha posat sobre el paper la seva experiència com a mare, educadora i mediadora de conflictes, per facilitar als pares un manual àgil i pràctic sobre la convivència diària amb els fills. Si l’objectiu més gran com a educadors és dotar els fills d’eines que els permetin ser persones lliures i responsables, aquest llibre ens en donarà les claus. Mai és tard per construir una relació serena i positiva amb els teus fills i acompanyar-los en el seu itinerari vital. Estareu millor ara i ells t’ho agrairan sempre.
Per una educació serena cap a la llibertat i la responsabilitat.
Alba Castellví Miquel
És sociòloga, educadora i mediadora de conflictes. Dona classes a la facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona i col·labora amb mitjans de comunicació. Fa conferències i cursos per a famílies i professorat. A la seva consulta ajuda a millorar la convivència familiar i les relacions entre joves i adults i les parelles. És mare d’un noi i d’una noia.
Més informació a www.albacastellvi.cat
Contacte:
Foto de l’autora: © Joan Manrique
EDUCAR
SENSE CRIDAR
INSPIRA
87
© 2016 Alba Castellví Miquel
© Alexander Trou, per la imatge de portada
© 9 Grup Editorial, per l’edició
Angle Editorial
c. Mallorca, 314, 1r 2a B
08037 Barcelona
T. 93 363 08 23
Disseny de cobertes: J. Mauricio Restrepo
Primera edició: gener de 2016
Onzena edició (nova): octubre de 2021
ISBN digital: 978-84-19017-03-1
Producció de l'ebook: booqlab.com
No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni la seva incorporació a un sistema informàtic, ni la seva transmissió en cap forma ni per cap mitjà, sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per gravació o altres mètodes, sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.
Alba Castellví Miquel
EDUCAR
SENSE CRIDAR
Acompanyant els fills d’entre quatre i dotze anys en el camí cap a l’autonomia
Índex
El paper dels pares: caminar al costat dels fills
Educar per a la llibertat, educar la responsabilitat
El gran repte de fer complir el que diguem
Introducció
La paciència és la mare de la ciència
Som molts els pares i les mares que cridem i que ho voldríem evitar. Precisament per això un llibre que es diu Educar sense cridar entra a casa acompanyat d’una gran expectativa de millora respecte a les relacions amb els fills... i respecte a la nostra tranquil·litat. Perquè, en l’objectiu d’educar sense cridar, hi tenen tant a guanyar els nens com nosaltres. Us imagineu tractar amb les criatures sense perdre les maneres, sense aixecar la veu, sense enfadar-nos posant el crit al cel? Si ho aconseguíssim, viuríem més tranquils. A més, i això encara és més important, els fills podrien aprendre de nosaltres a regular la seva pròpia tensió en moments de contrarietat perquè, no en dubtéssim pas, ells aprenen del que fem i no pas del que diem que cal fer. Educar sense cridar, deu ser possible amb els maldecaps que donen els de casa?
No tan sols és possible, sinó que és relativament senzill si ens sabem relaxar i si assimilem els continguts de les pàgines que vénen a continuació.
Relaxar-se és molt important per poder utilitzar bé les propostes educatives. I, alhora, les propostes que llegireu us ajudaran a relaxar-vos. Als pares, i als fills. Per tant, si volem educar sense cridar hem de trobar la manera d’estar tranquils per fer-ho bé, i fent-ho bé estarem encara més tranquils. La tranquil·litat i l’èxit educatiu s’alimenten l’un a l’altre.
Comencem, doncs, pel començament.
Relaxar-se en un tancar i obrir d’ulls
De relaxar-se se n’ha d’aprendre, i per fer-ho es poden fer servir tècniques molt variades. No obstant això, com que es tracta de ser molt pragmàtics, d’anar al gra, us en proposo una que és la més senzilla de totes, per a la qual no cal cap entrenament especial. Per relaxar-se d’aquesta manera, només es necessita recordar la importància de fer-ho i posar-hi una petita dosi de voluntat.
Quan noteu que la situació us comença a tensar (per exemple, perquè no us fan cas quan dieu que facin alguna cosa) aneu a la vostra habitació. O bé al lavabo. Tanqueu-vos a qualsevol lloc tranquil on tingueu garantit que ningú podrà obrir o tirar la porta a terra en els propers dos o tres minuts. Seieu. Agafeu aire i expulseu-lo lentament i prenent consciència del pas de l’aire a través de les vies respiratòries. També podeu comptar els segons que trigueu a empassar-vos l’aire i a expulsar-lo, o podeu recordar un moment de tranquil·litat plaent. Feu aquest exercici dues o tres vegades. Prou. Sortiu del vostre «santuari» i torneu a gestionar la situació amb els vostres fills.
És fàcil i prou ràpid, oi? El valor de fer aquest petit exercici en el moment precís és incalculable. Quan l’acabeu, les coses a fora continuaran sent complexes, però estareu molt més preparats per fer-hi front amb èxit.
A més de recordar-nos de tant en tant la importància del petit exercici de relaxació solitària, podrem educar sense cridar posant en pràctica les propostes que vénen a continuació. Com que són molt efectives, a mesura que les aneu aplicant us anireu animant a continuar actuant en la bona línia, i el que al començament requereix voluntat