Amor i no. Alba Dalmau
manera momentània. Els desapareguts apareixien i desapareixien amb l’alè dels visitants.
Una gran estructura d’Hèrcules, d’aparença rovellada, entra a l’escenari conduïda per un ciclista que belluga l’estructura de l’heroi amb moviments robòtics, i el mar, fet d’homes d’escuma, se separa en dues columnes per deixar pas a l’heroi.
—Una cosa així, tan delicada, només se’t podria haver ocorregut a tu, oi?
—Però el més fort és que després de dos mesos d’inaugurar l’exposició va venir un home i va reconèixer un dels objectes de l’exposició. Era de la seva filla, amb qui feia anys que no es parlaven. El que no sabia, però, és que feia sis anys que estava desapareguda.
—Mmm... —La Carme segueix la història amb interès, alhora que s’estremeix només de pensar que la Pruna pogués desaparèixer.— I quin era l’objecte de la filla?
—Un atrapa-somnis.
L’home de qui parla l’Yngve és un milionari suec que es va comprometre a pagar 65.000 corones per cada objecte sempre que els propietaris anessin a casa seva a recollir el xec en mà, amb l’esperança, és clar, que un d’ells fos la seva filla. La notícia va sortir a la televisió i als diaris i gràcies a això quatre dels vint desapareguts van anar a cobrar el xec. Però cap d’ells va ser la seva filla.
La Carme pensa que la seva mare hauria pogut fer una cosa així. De fet, moltes vegades ella també havia desitjat desaparèixer per no tornar a veure-la mai més, però al final sempre s’acabava fent enrere.
Un gran vaixell amb les veles hissades entra a la pista. Avança esquivant monstres marins que tenen forma de meduses punxegudes i un inflable negre que recorda un aràcnid tou i llefiscós. Són els adversaris d’Hèrcules impedint el seu pas per les aigües del Mediterrani.
—La qüestió és que amb tot aquest enrenou l’exposició va tenir molt ressò i m’han ofert una beca de dos anys per preparar una mostra al Moderna Museet.
—Això és una gran notícia, no?
—Totalment inesperat, sí!
—Estic contenta per tu, Yngve, t’ho mereixes.
L’Yngve somriu, com si tot això no tingués res a veure amb ell. No s’han adonat que la pista s’ha convertit en un escampall de confeti humà, tots els esportistes desfilen amb les banderes dels seus països i les vestimentes locals. Els colonitzadors van agafats de la mà amb els indígenes, com si fos el primer dia d’una nova era i s’hagués fet un reset mundial de la memòria històrica. A partir d’avui tot torna a ser possible.
De cop, es fa un silenci sepulcral i tothom conté la respiració, només se sent el clec de les càmeres d’un sol ús i el parpelleig dels flaixos. La torxa olímpica va de mà en mà fins que la flama arriba al seu destí i encén la punta de la fletxa de l’arquer, que apunta a l’objectiu i des del mig de la pista dispara la fletxa amb precisió fins a arribar al punt àlgid del peveter. La fletxa provoca una gran flamarada daurada que desencadena un aplaudiment apoteòsic que travessa l’estadi, la ciutat, el país i les televisions del món sencer.
En aquest moment, només l’arquer i els artífexs de l’espectacle saben que la fletxa no ha tocat el peveter, n’hi havia prou que la fletxa li passés per sobre per recrear la il·lusió de l’enllumenat, amb un gest gràcil i senzill que amaga una complexitat que ningú pot arribar a imaginar.
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.