Nunc dimittis. AAVV
Toulouse, Centre d’Étude de la Littérature Occitane, pp. 61-74.
— (2014b): «Actualité des racines. Pour une linguistique du développement social», Cahiers de Recherche de l’École Doctorale en Linguistique Française, 8 (Ruggero Druetta i Caterina Falbo, eds.), Trieste, Edizioni Università di Trieste, pp. 13-39
BECKNER, Clay; R. BLYTHE, J. BYBEE, M. H. CHRISTIANSEN, W. CROFT, N. C. ELLIS, J. HOLLAND, J. KE, D. LARSEN-FREEMAN, T. SCHOENEMANN (2009): «Language is a Complex Adaptive System: Position Paper», dins Ellis & Larsen-Freeman (eds.), Language as a Complex Adaptive System, pp. 1-26
BISHOP, Michael A. (2015): The Good Life, Oxford, Oxford University Press.
BLOMMAERT, Jan (2015): «Chronotopes, scales and complexity in the study of language in society», Tilburg Papers in Culture Studies, 121, 24 pp.
BLOMMAERT, Jan; Ben RAMPTON (2011): «Language and superdiversity: A position paper», Working Papers in Urban Language and Literacies, 70, pp. 1-22.
BLYTHE, Richard A.; William A. CROFT (2009): «The Speech Community in Evolutionary Language Dynamics», dins Ellis i Larsen-Freeman (eds.), Language as a Complex Adaptive System, pp. 47-63.
CLG (1983): Ferdinand DE SAUSSURE, Corso di Linguistica Generale, versió italiana i edició a cura de Tullio de Mauro, Roma-Bari, Laterza.
— (1990): Ferdinand DE SAUSSURE, Curs de lingüística general, versió catalana i edició a càrrec de Joan Casas, Barcelona, Edicions 62.
COEN, Enrico (2013): De las células a las civilizaciones, Barcelona, Crítica.
CORBALLIS, Michael C. (2014): La mente recursiva, Biblioteca Buridán.
COUROUAU, Jean-François; François PIC, Claire TORREILLES (eds.) (2014): Amb un fil d’amistat. Mélanges offerts à Philippe Gardy par ses collègues, disciples et amis, Toulouse, Centre d’Étude de la Littérature Occitane.
DANTE, Alighieri (1995): De vulgari eloquio. Edició bilingüe, versió catalana de Pep Gómez Pallarès, Vic, Eumo / Universitat de Girona.
DEL RÍO, Pablo; Amelia ÁLVAREZ (2016): «Y el verbo se hizo carne... Una aproximación eco-vygotskiana a la adquisición del lenguaje», PTCEDH Working Papers, vol. 12, 1.
DUMBAR, Robin (2014): Human Evolution, Londres, Penguin Books.
ELLIS, Nick C., i Diane LARSEN-FREEMAN (2009): Language as a Complex Adaptive System, Michigan, Alister Cumming.
EVANS, Dylan (2002): «The Search Hypothesis of Emotion», Brtitish Society for the Philosophy of Science, 53, pp. 497-509.
FAVÀ, Albert; Joaquim TORRES (2015): Llengua i sobiranisme. Una anàlisi sociolingüística sobre les dades del Centre d’Estudis d’Opinió, CEO, Generalitat de Catalunya
FELIU, Francesc (en premsa): «La persistència de la llengua antiga i la vertebració de les comunitats lingüístiques», X Col·loqui Internacional: Problemes i mètotes d’Història de la llengua. La complexitat lingüística, celebrat a la Universitat de Girona el 27, 28 i 29 de juny de 2016.
FELIU, Francesc; Josep M. NADAL (2014): «Des inventions nécessaires. Éloge de la linguistique», dins Josep M. Nadal, Anne-Marie Chabrolle-Cerretini i Olga Fullana (eds.), L’espace des langues, París, L’Harmattan, pp. 11-26.
GAMBLE, Clive; John GOWLETT, Robin DUNBAR (2014): Thinking big. How the Evolution of Social Life Shaped the Human Mind, Londres, Thames & Hudson.
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2015): L’oficialitat lingüística. Declaracions constitucionals i implicacions jurídiques i pràctiques, Barcelona, Biblioteca Tècnica de Política Lingüística.
GRAMLING, David (2016): The invention of Monolingualism, Nova York / Oxford, Bloomsbury.
GRAMSCI, Antonio (1966): «Notes per a una introducció a l’estudi de la gramática», dins Cultura i literatura, versió catalana de Jordi Solé Tura, Barcelona, Edicions 62, pp. 263-271.
HERCULANO-HOUSEL, Suzana (2016): The Human Advantage. A new understanding of how our brain became remarkable, Cambridge MA, MIT University Press.
KIVISTO, Peter; Thomas FAIST (2010): Beyond the Border: the Causes and Consequences of Contemporary Immigration, Thousand Oaks (CA.), SAGE Publications.
LOTMAN, Jurij M. (2014): La cultura come mente collettiva, Rimini, Guaraldi.
MAKONI, Sinfree, i Alastair PENNYCOOK (eds.) (2006): Disinventing and Reconstituting Languages, Clevedon (England), Multilingual Matters.
MILIAN I MASSANA, Antoni (2010): Drets lingüístics per a tothom. Estudis de dret lingüístic, Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner.
NADAL, Josep M. (1995): «El concepte d’Història de la Llengua», dins Sadurní Martí i Francesc Feliu (eds.), Problemes i mètodes de la Història de la Llengua, Barcelona, Quaderns Crema, pp. 39-74.
— (2012): «I si escric llengua, veus?, el dolor em trenca l’ànima.» Per què vivim les llengües amb tanta passió?, Barcelona, IEC.
NADAL, Josep M.; Pilar MONREAL, Santiago PERERA (2013): «Emotion and Linguistic Diversity», Procedia - Social and Behavioral Sciences, 82, 106, pp. 614-620.
PASOLINI, Pier Paolo (2017): Vulgar lengua, versió espanyola de Salvador Cobo, Ediciones El Salmón.
PERERA, Santiago; Pilar MONREAL, Josep M. NADAL (2016): «Catalan language and social representations: affective experiences», treball inèdit, presentat al Research Committee 25 Language & Society. III Forum of Sociology. International Sociological Association. Viena, juliol 2016.
PRATS, Modest (1989): Meditació ignasiana sobre la normalització lingüística, Barcelona, Fundació de la Caixa de Barcelona, col. Cultura i Entorn, núm. 3. [Reeditat a Prats (2009).]
— (2009): Engrunes i retalls. Escrits de llengua i cultura catalanes, a cura de Francesc Feliu, Girona, CCG Edicions, pp. 424-436.
SILVERSTEIN, Michael (2003): «Indexical order and the dialectics of sociolinguistic life», Language & Communication, 23, pp. 193-229.
TALEB, Nassim N. (2012): Antifrágil. Las cosas que se benefician del desorden, Barcelona, Paidós.
TOMASELLO, Michael (2014): A Natural History of Human Thinking, Cambridge/Massachussets/Londres, Harvard University Press.
TULVISTE, Peter (1991): Cultural-historical, development of verbal thinking, Commack (N.Y.), Nova Scientia Publishers.
VERTOVEC, S. (2010): «Towards post-multiculturalism? Changing communities, contexts and conditions of diversity», International Social Science Journal, 199, pp. 83-95.
1. Citaré el Cours a partir de dues fonts: CLG 1983, que correspon a l’edició italiana de Tullio de Mauro i CLG 1990, que correspon a la versió catalana i edició a càrrec de Joan Casas.
2. En les citacions tretes de la versió catalana he canviat llengua i parla per langue i parole, com també fa Tullio de Mauro en l’edició italiana del Cours. Són dos termes francesos que solen utilitzar-se en textos escrits en altres llengües. Jo, però, els he mantingut en lletra cursiva.
3. No deixa de ser significatiu que a la Catalunya actual es declarin independentistes un 70’7 de catalanoparlants, un 26’4% dels que es declaren catalano- i castellanoparlants i, només ho facin un 13’8 dels que es declaren exclusivament castellanoparlants (Favà i Torres, 2015).
4. En el paràgraf dedicat a «Els drets lingüístics reconeguts universalment en el dret internacional» exposa els acords internacionals: la Carta de les Nacions Unides (26 de juny de 1945), la Declaració Universal dels Drets Humans (10 de desembre de 1948), el Pacte Internacional de