Educar adolescents. Alba Castellví Miquel
no se’ls eternitza ni els fa venir mandra.
• Actuem junts, de manera que se senten implicats en una acció conjunta que afecta tothom igual.
• Ens estalvia haver de repetir al llarg del dia que posin les coses en ordre, ja que sabem que hi haurà un moment en què la casa quedarà endreçada en un tres i no res (aquests cinc minuts es poden posar en marxa en qualsevol moment del dia en què vegem que el desordre comença a expandir-se més del compte).
• Permet veure molt clara la diferència de «paisatge» entre l’abans i el després de l’endreça. Si esperem que hi hagi prou desordre per engegar «Els cinc minuts brillants», la diferència entre abans i després serà molt evident i, a còpia de constatar-la diverses vegades, els adolescents van aprenent a preferir el paisatge endreçat que el desendreçat.
I, finalment, hi ha un altre motiu que fa que valgui la pena fer servir aquesta tècnica, i té a veure amb un aprenentatge que podem adquirir els pares i que serà ben útil per a la convivència:
Ens ensenya a descansar de la tensió que ens provoquen les coses fora de lloc, en tant que sabem que en un moment donat tot tornarà ràpidament a l’ordre. Aquest fet és molt positiu perquè, ja que no podem aconseguir que un adolescent desendreçat es torni endreçat en poc temps, hem de trobar la manera de conviure amb tranquil·litat malgrat aquest problema.
A la segona part, dedicada a les estratègies per evitar, viure i resoldre els conflictes, hi trobareu altres opcions per estalviar-vos les tensions provocades per aquest problema.
Les amistats perilloses
Els quatre capítols següents parlen de coses que preocupen les famílies dels adolescents perquè poden alterar el seu comportament d’una manera perillosa. Són el sexe mal entès, els mòbils i les xarxes socials, les «males companyies» i les drogues.
CAPÍTOL 2
El sexe mal entès
La maduració de l’organisme disposa el cos i l’ànim a les relacions sexuals. Als darrers anys, cada vegada hi ha més adolescents oberts a tenir-ne amb persones de tots els sexes. També hi ha més adolescents que es qüestionen la seva identitat de gènere.
El sexe ben entès a l’adolescència no és un problema si es prenen precaucions davant les malalties de transmissió sexual i els embarassos no desitjats. Però, mal entès, és un problema que pot causar infelicitat i problemes per tota la vida. Sexe mal entès és el que no respecta el desig o les necessitats de la parella sexual, el que es practica per raons alienes al propi desig o que no té en compte el que a un mateix li ve de gust, sinó que se sotmet a les preferències d’un altre. Com a pares, hem de fer tot el possible per evitar aquestes pràctiques sexuals, i ho hem de fer a través de l’educació. Més avall parlaré de la manera de reflexionar amb els fills sobre aquest sexe mal entès.
Després hi ha la relació entre el sexe i l’afecte. Aquests dos elements a vegades estan vinculats i altres vegades desvinculats. També a l’adolescència és així. Hi ha adolescents que s’enamoren i exploren el sexe a partir de la relació d’afecte que estableixen. D’altres s’emboliquen sexualment amb persones per les quals no senten gran cosa o ben bé res, buscant l’experiència sexual en si mateixa.
La pornografia
Sigui quina sigui la motivació per fer vida sexual, tots els adolescents tenen al cap una idea del que s’hi pot fer, però aquesta idea cada vegada està més condicionada per la pornografia. De fet, avui dia la pornografia és la via principal d’educació sexual dels adolescents; la immensa majoria en consumeixen. Això és així per tres raons: en primer lloc, perquè l’accés des d’internet és fàcil i gratuït. En segon lloc, per la falta de control de les plataformes que l’ofereixen, ja que tot i que es tracta d’un producte per a adults només controlen l’accés demanant que es confirmi amb un clic que l’usuari és major de divuit anys. I en tercer lloc, perquè permet accedir a informació sobre el sexe de manera anònima.
Que els adolescents siguin educats en la sexualitat a través de la pornografia té implicacions substancials. Vegem quines són aquestes implicacions i, a continuació, què hi podem fer com a pares.
Implicacions de la pornografia
1. Imatge distorsionada de la sexualitat
Sovint les dones hi apareixen com a éssers amb qui tenir relacions sexuals sense consentiment, de vegades fins i tot de manera violenta. Hi ha el perill que els joves assumeixin que això és normal. També hi apareixen sovint persones fingint plaer davant determinades pràctiques, cosa que pot fer que els adolescents entenguin que és d’esperar que siguin accions generalment agradables. Moltes vegades les relacions sexuals amb persones esporàdiques es tenen sense profilaxi. En conjunt, la pornografia, tot i ser molt variada, acaba construint una imatge distorsionada de la sexualitat.
2. Disfuncions sexuals i cerebrals
Estudis recents relacionen el consum de pornografia amb disfuncions sexuals a llarg termini, com la incapacitat d’excitar-se i de sentir orgasmes.
També es vincula aquest consum amb la insatisfacció amb la relació habitual. El motiu és que les escenes pornogràfiques són tan estimulants que produeixen una secreció antinatural d’alts nivells de dopamina, i això pot deteriorar el sistema de satisfacció i inutilitzar-lo de cara a les fonts de plaer naturals. Les alteracions en la transmissió de dopamina poden facilitar l’ansietat i la depressió.
Com en el cas d’un comportament addictiu qualsevol, els usuaris del porno necessiten estímuls cada vegada més forts per sentir-se satisfets. A causa de l’activitat de les neurones mirall, que són cèl·lules cerebrals que s’activen quan fem alguna cosa però també quan observem d’altres persones que la fan, les àrees del cervell que s’activen mirant pornografia són les mateixes que quan es practica sexe, i això fa que el sexe convencional interessi cada vegada menys als consumidors de pornografia.
3. Sexting
Una tercera implicació de la pornografia a l’adolescència és el sexting. És la difusió a través del mòbil de fotografies i vídeos de contingut sexual on el protagonista és el mateix adolescent. És un fenomen en auge inspirat pel consum de porno dur (consum que fan regularment els menors d’edat), on les fotos i vídeos sexuals sovint imiten el tipus de comportament que proposa aquest gènere.
Avui dia enviar i rebre imatges del cos és part del flirteig. No hi ha tallafocs o filtres capaços de bloquejar de manera efectiva l’enviament i la rebuda d’aquest tipus de continguts. De fet, hi ha aplicacions per practicar sexting dissenyades per aparentar que són calculadores o navegadors i enganyar d’aquesta manera les famílies, incapaces de detectar per quin mitjà s’estan compartint aquesta mena d’imatges.
Què podem fer per la sexualitat dels nostres fills?
1. Donar informació
Molts adolescents busquen respostes sobre dubtes raonables que tenen sobre la mecànica sexual. Com que troben aquestes respostes de forma anònima a les webs pornogràfiques, ja no les busquen en altres entorns on ells haurien de donar la cara, encara que fos davant un expert neutre, un professional.
Si volem que els fills tinguin informació fiable procedent de fonts que controlem nosaltres, deixem al seu abast aquesta informació abans que recorrin a la font de la pornografia.
Tant si us sentiu còmodes parlant de sexe amb els fills com si no (sobretot en aquest cas) envieu-los a visitar algun professional que els orienti. Una dona, si són noies. Un bon sexòleg, un psicòleg bo o un bon orientador. Trieu algú de qui tingueu bones referències o que hagueu conegut prèviament i feu-hi anar l’adolescent. Podeu acompanyar-l’hi si voleu, però és important que la visita es faci sense els pares. El professional li