Eugeni Oneguin. Aleksandr Puixkin
37
No. D’hora es va enfredar l’afecte,
el va avorrir l’estrèpit mundanal,
les belles van deixar de ser l’objecte
d’un maldecap habitual;
massa traïcions el van deixar esgotat,
i el van cansar els amics i l’amistat,
perquè no sempre fan el pes
ni els beef-steaks ni el foie gras estrasburguès
amb el xampany de les bodegues,
ni els acudits (no tothom sap
estar enginyós amb mal de cap).
I, si era poca-solta i cercabregues,
també va perdre el gust, en fi,
del plom, del sabre i del maldir.
38
És una xacra (tothom s’erra
a l’hora de trobar-li causa)
semblant al spleen d’allà Anglaterra:
la khandrà russa sense pausa
a poc a poc se’l va fer seu.
No es va engegar cap tret, gràcies a Déu
no va tenir aquesta sortida,
però es tornava fred envers la vida.
Com un Childe Harold,25 llangorós,
als grans salons compareixia.
Cap joc de cartes, cap xafarderia,
sospir o esguard afectuós…
res no me li era d’interès,
no el commovia res de res.
39. 40. 41
..................
42
Capritxosetes d’alta societat!
Sou les primeres de qui es despreocupa.
Als nostres temps, la veritat,
cansa una mica l’estil d’upa.
Malgrat que alguna (de vegades passa)
de Say i Bentham26 us farà una classe,
enutja, en general, la seva parla:
no paren, bledes, d’espifiar-la.
A més, que totes són tan virtuoses,
tan imposants, tan saberudes
i tan devotes, convençudes,
tan remirades i puntoses,
i als homes són de tan costós accés,
que ja ve spleen de veure-les, només.
43
Vosaltres, belles damisel·les
a qui, de nit molt avançada,
porten gosades carretel·les
per la ciutat pavimentada...
va abandonar-vos igualment.
Un renegat del gaudi turbulent,
l’Eugeni a casa es va tancar,
va prendre, badallant, la ploma en mà,
hauria escrit… però l’esforç constant
li feia fàstic i, després de tot,
la ploma no va escriure un mot
i ell no va anar a parar al gremi llampant
del qual no n’he de fer el judici,
ja que és el meu mateix ofici.
44
Un altre cop donat al lleure,
un buit terrible el va afligir
i amb un lloable fi es va asseure:
amb la saviesa d’altri omplir el magí.
Posa legions de llibres al prestatge,
llegeix, llegeix, sense avantatge:
això és estrany i fals, allò avorrit,
allà hi manca fondària, aquí sentit;
en tots hi troba una tortura:
els llibres vells són antiquats,
s’obstinen en l’antic les novetats.
Com fa amb les dones, deixa la lectura.
Sobre el prestatge i el polsós estol,
hi corre un tafetà en senyal de dol.
45
De convencions socials, de vans fatics
va desempallegar-se, i jo també,
i és quan tots dos ens vam fer amics.
Em van agradar d’ell l’estil de fer,
una tirada involuntària a
la fantasia estrafolària
i un intel·lecte fred, ben esmolat.
Jo ressentit, ell molt callat,
la vida ens feia estar de pega:
de les passions, n’havíem vist el joc
i, al cor, teníem consumit el foc.
La gent i la Fortuna cega
ja ens vigilaven amb paranys
quan érem al matí dels nostres anys.
46
A qui ha viscut pensant, secretament
no el pot sinó fastiguejar l’entorn.
A qui ha viscut sentint, li és un turment
l’espectre del seu temps sense retorn;
enlloc no troba encís prou fort,
la serp maligna del record
i del penediment se’l menja viu.
Cosa que dóna un atractiu
a la conversa, és clar, d’allò més gran.
Em va sobtar, primer, el seu to,
em vaig acostumar, però,
a aquella mala bava disputant,
als seus sarcasmes biliosos
i als epigrames foscos, maliciosos.
47
Sovint, quan era temps d’estiu,
llavors que s’il·lumina, transparent,
el cel nocturn per sobre el riu
i al vidre alegre del corrent
la faç lunar no es pot emmirallar,
tot