Eugeni Oneguin. Aleksandr Puixkin
Iàkov Kniajnín (1740-1791), Vladislav Ózerov (1769-1816), autors de teatre. Iekaterina Semiónova (1786-1849), actriu tràgica. Pàvel Katenin (1792-1853), escriptor, traductor de Corneille. Aleksandr Xakhovskoi (1777-1846), dramaturg famós per les seves comèdies d’actualitat. Charles Didelot (1767-1837), coreògraf.
13. Musa de la dansa.
14. Duniaixa Istómina (1799-1848), deixebla de Didelot.
15. Als teatres de l’època no hi havia guarda-roba i els criats s’esperaven amb els abrics.
16. Els perfums masculins eren novetat.
17. Friedrich Melchior Grimm (1723-1807), il·lustrat, col·laborador de l’Enciclopèdia.
18. Piotr Txadàiev (1794-1856), intel·lectual, dandi, amic de Puixkin.
19. El Diccionari de l’Acadèmia Russa (1794), normatiu i purista, evitava les paraules estrangeres.
20. El dia que una casa donava un ball posaven llums d’oli a les cornises.
21. Puixkin fa referència al seu exili.
22. Nom poètic per convenció, com d’altres que surten en l’obra (Armida, Fil·lis, Zizí), típics de l’estètica classicista i galant.
23. El primer toc de tambor, de matinada, a les casernes militars situades als afores de Petersburg.
24. Barri al nord-est de Petersburg que llavors era als afores de la ciutat.
25. Protagonista d’El pelegrinatge de Childe Harold (1812-1818), obra de Byron.
26. Jean-Baptiste Say (1767-1832), economista francès. Jeremy Bentham (1748-1832), filòsof anglès.
27. Carrer cèntric de Petersburg.
28. Torquato Tasso (1544-1595), poeta italià, autor de la Gerusalemme liberata i altres poemes escrits en octaves.
29. Riu que desemboca a prop de Venècia.
30. Els poetes.
31. Referències a obres anteriors de Puixkin, de rerefons oriental: El pres del Caucas (1821) i La font de Bakhtxisarai (1822). El Salguir és un riu de Crimea.
SEGON CAPÍTOL
O rus!...32
HORACI
Oh Rússia!
1
Al camp, l’Eugeni s’avorria
en un racó de món excels.
Qui estimi els gaudis innocents podria,
en aquell lloc, beneir els cels.
La casa, sola i senyorial,
era a recer dels vents per un tossal
i a prop d’un riu. Lluny, als seus peus,
hi havia prades i daurats conreus
que virolaven, plens de flors;
hi havia al volt uns quants poblats
i hi pasturaven els ramats.
Un gran jardí, paratge de repòs
de dríades pensives, desatès,
obria el seu ombratge espès.
2
Estava feta, la mansió honorable,
com cal que es faci una mansió:
tota ella ferma i confortable,
al gust sensat de l’antigor:
habitacions de sostre alt,
drapada la saleta principal,
a les parets retrats dels tsars
i estufes d’un enrajolat espars.
Avui, tot ha quedat antic;
per què, no sé explicar-m’ho pas.
Tot i que això, en qualsevol cas,
no preocupava el meu amic,
que li venia igual la badallera
fos el saló modern o d’una altra era.
3
Es va instal·lar a la cambra on, quaranta anys,
va estar-s’hi el familiar d’habituds tosques,
amb la casera intercanviant reganys,
mirant per la finestra i matant mosques.
Tot era humil: empostissat
de roure, un escriptori gens tacat
de tinta, armaris i un sofà de ploma.
Va obrir els armaris: most de poma
en gerres, tota una comesa
d’un aiguardent de fruita, un calendari
de l’any mil vuit-cents vuit, en un armari;
en l’altre, una llibreta amb la despesa.
L’ancià tenia tants quefers
que, en llibres, com voleu que s’hi fixés.
4
Enmig dels seus dominis, sol,
per passar el temps d’alguna forma,
l’Eugeni té una idea al vol:
fer, en l’orde antic, una reforma.
Ermità savi, les labors forçoses,33
seguint idees novedoses,
transforma en un impost no tan feixuc.
L’esclau va beneir el fat benastruc.
En canvi, el seu veí no hi veia
sinó