Orígens. Saša Stanišić
propi centre. Actualment està desenvolupant una aplicació de fitness amb la qual uns esportistes d’elit mostren els seus mètodes d’entrenament. Si l’aplicació s’arriba a distribuir algun dia, la recomanaré a tothom que vulgui fer flexions amb en Mario Götze, perquè posaria la mà al foc pel meu cosí. Com a mi, el lluitador que més li agradava era l’Undertaker.
Al meu oncle, el germà de la meva mare, l’agost de 1992 uns guerrillers serbis el van arrossegar fins a un lavabo, on van voler obligar-lo a despullar-se per veure si estava circumcidat. Va fer mans i mànigues per tal de guanyar temps. El meu oncle era bo, el seu aplaudiment va ser el minut de temps que va poder guanyar en el qual algú va arribar, el va reconèixer i va dir als homes aquells: es pot saber què feu, però si és només l’actor. El van deixar marxar. A partir de llavors, s’havia de presentar cada dia a la comissaria de policia. La gent que s’havia de presentar cada dia a la comissaria acabava desapareixent el quart o cinquè cop. A Višegrad deien: «La foscor se l’ha empassat». El meu oncle i la seva família van escapar de la foscor. Van vagar durant molts mesos i van trobar una nova llar a Salzburg.
L’oncle va pensar què feia un actor de trenta-quatre anys en un país estranger i sense conèixer-ne la llengua. Els teatres no hi estaven interessats, les agències no tenien cap esperança per a ell. Per això va passar-se un any repartint diaris fins que se li va ocórrer un paper per al quan no necessitava l’idioma. Els iugoslaus no contracten pallassos, però als jardins d’infància i a les immobiliàries austríaques els encanten. Va trobar un company i a partir de llavors se’l podia veure portant un nas vermell a les festes d’aniversari i conduint un monocicle a les festes d’empresa. Finalment fins i tot ha acabat fent una petita gira pels Estats Units amb un espectacle que consistia en l’intent, d’una hora de durada, d’enfilar-se sobre un mur minúscul.
Després de discutir amb el company, va penjar les sabates enormes, va muntar una taula de pòquer i es va posar a jugar al pòquer amb les seves dues filles a l’habitació d’aquestes. Primer jugaven amb els veïns, més endavant amb persones que venien de qualsevol indret de la ciutat.
Els caps de setmana l’oncle pescava al Salzach, ara fa poc que torna a pescar al Drina. S’ha construït una caseta a prop de Višegrad. Per fer la seva vida de jubilat. Mig any a França, amb les filles i els nets, mig any al Drina, esperant que els silurs mosseguin l’ham, així és com ho explica.
Les seves filles, les meves cosines, també viuen a França. Abans, a Višegrad, jugàvem sovint. Jugàvem a botiguers. Jo m’encarregava dels diners. Jugàvem amb les nines, jo els donava cops. Totes dues ploraven una mica, llavors jugàvem a una altra cosa.
Hi ha una fotografia de les meves cosines i jo, feta dos anys abans que esclatés la guerra. Estem asseguts en una escala. Tinc el braç al voltant de la més jove, la més gran recolza el cap damunt la meva espatlla. Portem xandalls. Amb els ulls mig clucs pel sol, somriem per a la càmera. No he estat mai més a prop de la sensació de tenir germans com llavors.
A l’actualitat, quan ens visitem els uns als altres, fem alguna cosa que requereix atenció. Parlem d’allò que experimentem en el present. Parlar de tot el que ha passat requereix calma i atenció i per damunt de tot el coratge de preguntar. De Višegrad no n’hem tornat a parlar des de Višegrad.
Quan érem nens, amb el present en teníem prou. El sol. Descansar abans de posar-nos a jugar de nou. Ara som nosaltres qui tenim nens, per tant en parlem. Sobre a quins jocs juguen. Sobre quines rebequeries fan. Sobre com servim la salsa (directament damunt la pasta, si tenim sort, o en un bol a part). Diem que estaria bé que els nostres fills es veiessin més sovint. Tots tres tenim encara una còpia de la fotografia dels tres a l’escala il·luminada pel sol.
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.