La mar rodona. Sebastià Perelló
ja eren en mi i feien forat, com si fossin la lletra de cançons sense música, i els records dels altres i la memòria de ningú. Coses que no són teves i que t’han emblanquinat l’ànima. Encara ara sé repetir mot a mot allò que em raspa la llengua i ja només fa nosa, però que s’ha gravat al cervell, perquè fins i tot ho repetia de dormit. O això deia ma mare. I em despertava suat, amb la boca seca i la llengua com el paper de vidre. És com un forat que em xucla l’enteniment, perquè és en aquests mots, que hi sé veure la guerra. Per això anava a la presó a contracor, amb tantes paraules al gavatx que hauria callat per sempre. Perquè jo no sabia què era la guerra, només en sentia parlar, tot passava com sempre. Només que hi havia por i els ulls espantats, i la padrina deia que la guerra era aquella por i aquells ulls. I eren les coses que s’encabritaven. I els morts, i tanta gent que no tornava. I la gana que teníem. Això sí. I aquella olor d’humit que venia del pati de la llimonera. Era la gent que hi havia allà sense fer res. Homes esbucats, i aquell color d’aram brut al coll, i el tou de les bigues que feien panxa d’aquella soll, i que jo mirava quan ja no podia més i em feien mal els ulls. I m’ofegava perquè semblava que t’havien de caure damunt. És aquest desgavell, que revé una vegada i una altra, imatges clares que vols esborrar i no se’n van. Vols tancar una porta però la fusta ha revengut. I quan s’estravé fas el que sigui. Ben aviat vaig aprendre a comptar coses, gent que passa, les copes que posava la tavernera, les vegades que en Peret deia mecagondéu, les llimones que han pesat dos quilos, les flors de la cerera, després han estat els cotxes o els turistes. Però no servia de res, perquè veia la caramella apagada, sense tabac de pota, d’en Remirat, o el regruix de les venes del coll d’en Randa i aquella manera d’enviar-se la saliva que feia la por el darrer dia que el vaig veure, com si s’hagués d’esclatar de plorar. I l’aire calent del nas a la punta dels dits, quan li passaves el raor pel clotet de damunt els llavis. Que no hi has de pensar, deien, deixa-ho córrer, i fins avui. Deixar estar la guerra, deixar cloure la nafra, però ningú no ha sabut cosir els sets, i tu només veus la ferida que no s’estronca. I no et lleves del cap aquell dia, abans de la guerra, que jugaves al corral amb en Mateu, que havia vengut amb la tia Magdalena perquè havien de fer coques de Nadal a ca nostra, i va travelar. Ma mare i la tia havien anat a ca la senyora de son Penell mentre la pasta tovava, i a ca nostra no hi havia ningú. Era un diumenge horabaixa. Va caure del pedrís on hi havia els coleus. Quan vaig veure el trau que s’havia fet vaig quedar sembrat i ell tenia els ulls espantats i la sang li regalimava per la galta. Havia sentit dir que el sucre estroncava les ferides i vaig anar a la cuina a cercar-ne. Tanca els ulls, li vaig dir. S’havia ajagut en terra i li vaig tirar tot el que hi havia dins el pot, sense mirar prim. Aquella blancor dels vidrets que li tapava l’orella i aquella fosca davall l’ull, que sempre el feia semblar malalt, ben aviat va tornar vermella, el trenc era profund i el remei de la padrina no va servir de res. Bona part del sucre havia llenegat i era en terra. Vaig pensar que seria millor si li posava sucre de llustre, perquè era com si fos farina cernuda, i li vaig tapar el trau amb aquella pols. Però amb un tres i no res va ser vermell. I en Mateu s’havia acubat. Vaig anar a cercar ma mare i la tia Magdalena, i en veure aquella endemesa no varen saber què havia passat. Anaren a cercar el metge i el nin va tornar en si. Res, un parell de punts i l’ull blau fins als Reis. Però aquella imatge d’hemorràgia i sucre em va quedar clavada a la memòria, i amb els anys he pensat que amb això de la guerra no hem fet altra cosa: posar sucre al trau que no s’estronca.
Però no és això, que vull dir. Saps que n’arribes a fer, de voltes, com un que ganduleja, i fa el ronser i va amb romanços. Tantes contemplacions i aquesta manera d’estirar la conversa. Has d’escatar allò que continua passant, perquè t’ha perseguit fins aquí i t’ha fet el cor negre. Amolla-ho d’una vegada. Sense fer voltera. És això que t’ha tancat el cor, sempre amb aquest ull que vigila i com si fossis buit. Un clot. Aire i silenci. I aquesta sensació de no tenir què alenar. Com si algú hagués fet una pregunta que no has sentit i no te’n queda altra: has de contestar. Com si de sobte només fos aquests mots. Només els mots, com si fossin boques obertes. Com si t’haguessin de devorar. O ulls que et miren. Com si els haguessis guardat fins ara. I ja saps que no és el mateix. Allò ja no és recuperable. Pots fer memòria, però serà una altra cosa. Perquè és viva i batega i torna vella. No s’estotja la memòria com s’estotja el Santíssim. Si és per demà ja és pel ca, ja ho saps. I és això que t’ha deslligat de tot, sempre un tros lluny, com si fossis allà, entre tu i ningú. Ja ho va dir el secretari de l’ajuntament, un dia, que tenies els ulls estupefactes, i tothom va pensar que devia ser gros, perquè allò semblava una flastomia. Era tan bufat aquell home. Però tenia raó. Sempre has anat alerta, només has estat aquest tenir esment, un home sensat. Ben aviat vares aprendre a ser el que et separava dels altres. Així, decantat, sempre a punt de girar el cantó. ¿Com no n’has de parlar, ara? Com si t’haguessin expropiat els anys. El que vull és confús, sempre ha estat així. Fins que me n’afluix. Però els cans lladren. Camines, corres i no trobes assossec. I sents que et persegueixen. Mires enrere i no hi ha ningú. És a la post del pit que et lladren, ben endins. Qualque cosa hi ha, alguna cosa senten. Però si un t’entràs i t’arribàs al cor trobaria casa santa. I sents gel al clotell, t’hi passes les mans i no hi ha res. Sol, com un mussol. I arrufes les espatles.
Pierre d’alun calme le feu du rasoir. Calma la irritació i és cicatritzant. Tanca les ferides, és astringent, clou els tallets que fa el raor quan la pell és molt sensible. I és desinfectant. I no emmascara la mala olor, perquè no en fa gens, és inodora. Passes la pedra per la pell i aquella ardor s’apaga, s’esmorteeix i l’efecte és d’una placidesa sedant. M’agradava fer-la servir, sentir que aquella coïssor desapareixia i després bastava passar les mans lentament i produïen un efecte balsàmic. Tots tancaven els ulls i es deixaven fer, s’enterbolien i semblava que s’haguessin condormit. Aquelles galtes tranquil·les que perdien el color ardent després de l’afaitat. Hi havia una tendresa eixuta en aquell gest, un compliment brusc, que sempre feies en un silenci absolut. Com una carícia crua i animal, com passar la mà per la gropa d’un cavall. Si en aquell moment un client t’hagués mirat als ulls hauríeu sentit una vergonya rara, hauria estat una grosseria. I aquell silenci només era silenci. Res més. Només aquella frescor i la pell que s’havia contret, els llavis dels tallets s’havien estret i s’havien clos i no en quedava ni senyal. Com si no hagués passat res. Però hi ha nafres que no es curen. ¿I què fa la pedra d’alum amb el disgust i les enrabiades? ¿I amb la culpa? ¿I el remordiment? Barber pietós fa la llaga pudenta. I aquesta put com a carn de vas. Aquell dia vaig fer un tall a la cara d’en Peret, i ell va flastomar. Pareixia que s’arrabassava les paraules de la gargamella, i al mirall vaig veure que treia el geni amb aquella cara que sabia fer quan no estava conforme i tenia la boca amarga. Has d’estar amb allò que fas, va dir, i no tenir el cap a la lluna. I per acabar va amollar una d’aquelles sentències que ningú no sabia d’on les treia: el poder fa oi com els dits d’un barber. I aquell aire rebordonit de mestretites va fer riure tothom, perquè, encara que fos un home cantellut, era una ànima de Déu. Fins i tot va riure l’animal, que aquell dia no anava vestit de falangista, s’havia posat una americana de llistes que li venia esquifida i semblava acabat d’arribar de les Índies. A mi, m’havien pujat els colors a la cara i veure que aquell ase se’n reia em va treure de solc. Vaig arrufar les celles i vaig dir coses que et passen pel cap quan la ràbia et rosega l’ànima. Jo què sé què vaig dir, qualsevol cosa. Des que era petit li deien en Viró perquè tenia quatre pigues a la banda esquerra de la boca, com cagarades de mosca, i brutejava. Els al·lots el cercaven i en veure’l es posaven un tros de mata a la boca, perquè els pastors deien que espantava les mosques vironeres. Però ben aviat tothom li va tenir por, era un malànima i amb les seves males arts s’havia fet l’amo de les ametles. Com un reietó ufanós, i un cacic miserable, un senyor de siurell, que es feia tractar de don. I veure’l, com un tascó de pa negre, amb aquell vestit llistat de color clar, supòs que em va fer repetir allò que havia sentit dir a algú abans que ell entràs a la barberia. Com una mosca dins la llet. Devia ser cosa d’això. Tothom va callar i aquelles paraules no varen caure en terra. Mon pare va quedar sembrat, amb el raor enlaire, com una estàtua. En Viró tampoc no va dir res, però una mà li va anar a parar just allà, quan anava vestit de blau, on duia la pistola. Em va posar les mans damunt les espatles sense fer-me mal. ¿No t’han ensenyat a ca teva quan convé callar?